marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

10 de febrer de 2013
0 comentaris

ANAVA MOLT EMPRENYADA, LA MAR DEL TERRITORI LUL·LIÀ

Anava molt emprenyada, la mar, aquest migdia. I les gavines es comportaven com els borratxos mirant de trobar quelcom per omplir el pap. L’aire feia boleiar ganivets, just damunt la península de la Foradada, en territori lul·lià. La calitja impedia precisar el perfil de la costa, però afavoria les tombarelles de la pensa atribolada. L’escuma de les crestes de les ones parlava ben clar de la divisió cada vegada més pregona entre les elits que comanden i el cabrum que pateix el despoderament.

Els corifeus del poder i la seva claca poderosa indulten i justifiquen els seus fascinerosos i criminalitzen els serfs del pauperisme.

El cinisme s’ha fet seus el post suprem de comandament i l’espai mediàtic amb més capacitat de penetració en la civilitat estabornida per la injustícia i la indignitat. Així, la pandèmia de l’acriticisme i la incultura escampa aviat i amb una força inaudita. Tot va bé per als del capcurucull.

Trontollen tots els drets conquerits a cops de paciència i renúncies, i els mascles alfa es freguen les mans i s’unten les butxaques amb el sèu de les monedes.

Els pobres, els pàries, ho diu el president dels empresaris espanyols, som uns espavilats que no anam de feina, ens aprofitam dels subsidis i abusam de l’assistència mèdica. I els funcionaris, ai!, uns malnats que s’han de convertir en galiots.

La consigna és escampar arreu que s’ha de revisar la història perquè el localisme s’ha passat set pobles i s’ha inventat pàtries que sols existeixen en el versos de quatre poetes forassenyats o en el radicalisme d’un escamot de rebels sense cap causa. Revisem Ramon Llull, va, i recordem el seu Cant:

Lo monestir de Miramar / fiu a frares Menors donar / per sarrayns a preicar. / Enfre la vinya e·l fenolar / amor me pres, fe·m Deus amar, / e ’nfre sospirs e plors estar”.

I aprofitem l’aire enganivetat per fer córrer el millor antídot per al gregarisme que se’ns vol inocular:

Hi ha una saviesa del seny i una saviesa -més alta- de la follia. Per a l’alta vida de l’ànima, el seny solament serveix per a decidir quan cal llançar-se a la follia”.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.