marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

12 de febrer de 2013
0 comentaris

L’APUNT QUE FA MIL CINC-CENTS U

Sense adonar-me’n –em passa sovint recordar-me misses dites de certes coses i efemèrides- ahir vaig incorporar l’anotació mil cinc-cents en aquest bloc meu que mai no es cansa d’aguaitar als marges calcinats que ens circumden i amenacen. Amb aquest, 1501 apunts per esporgar, per denejar, vet aquí la tasca que caldria engegar immediatament i que no escometré, és clar, perquè em fa molta pruaga, m’encabritaria d’allò més davant molta vacuïtat i no deixaria res per verd. A més, allò que he dit, dit està, tant si em pesa com si em plau.

 

Probablement, de tot plegat en podria salvar una frase simple, sense complements; un vers de dècima desbaratada.
Tanmateix, m’he divertit prou, he passat molt de gust d’entretenir la voga i no m’he estat, per això, de donar corda a la vanitat i d’encendre les seves fogueres.

Per molt que m’ho proposi, no agrairé amb la intensitat que es mereixen els lectors que s’atansen a aquestes pensamentons amb vocació reflexiva.

Les causes que motivaren l’obertura del bloc i que me mantenen ben untades les bieles de l’activisme es mereixen millors aportacions. Em conform que hagin encès qualque llumí.

L’escriptura, la terra, els ressagats de tota mena i de tota cursa bé s’ho mereixen. Per ventura amb mil cinc-centes provatures més aconseguiré fer un report condret.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.