Connexions des de #Badalona

Avui s’ha presentat el llibre ‘Primeres Pedres. La refundació permanent de la ciutat de Badalona’. El llibre explica les raons (potser més que raons, les preguntes) que van animar el projecte escultòric, emmarcat en els actes de la Capitalitat Cultural de Badalona 2010. L’actuació ha estat realitzada en quatre punts de la ciutat pels artistes Dionís Orrit, Joan Sansa, Paco Fanés+Joan Puch, i Estenent el Desastre i Teresa Mateu.

El volum, presentat a l’espai Betúlia, recull la documentació gràfica, la descripció dels processos creatius i diferents peces de reflexió. El llibre, com explicava en Joan Sansa, funciona en realitat com la ‘cinquena pedra’ i és un aliat perfecte que ens ajuda a afinar el necessari debat sobre què és ser una ciutat, avui; alguna cosa que té a veure més amb un procés i cada vegada menys amb un ‘resultat’.

De fet, és com si els artistes haguéssin volgut respondre a Enric Juliana i el seu “moviment dins el moviment” (Mobilis in mobili, com va dir el periodista en el pregó de l’any passat). I, en efecte: mai estarà acabada, aquest ciutat. I aquest missatge, contrastat en la muda inertesa de les quatre pedres, és avui, un advertiment (que es pot llegir com un consell) ben oportú.

“Durant anys, al pavelló del Joventut hi venia gent de tot l’Estat amb la mateixa actitud de qui va a veure una catedral”, apunta el promotor de concerts Gay Mercader, una de les figures crucials en la normalització del rock al nostre país, a mitjan dels anys 70. Badalona, gràcies, a la complicitat de l’aleshores president de la Penya, Antoni Mas Vilalta, va convertir-se en l’epicentre del rock internacional amb les actuacions de Traffic, Frank Zappa, Jethro Tull, els Genesis de Peter Gabriel, Elvis Costello, Eric Clapton, Patti Smith, The Clash… Aquesta i moltes altres informacions es troben en el llibre “La Música del Dimoni”, escrit per Ferran Amado, i que us podeu descarregar aquí. Fins al 17 d’abril, al vestíbul de l’estació Badalona Pompeu Fabra –un espai molt interessant per a la cultura– es pot veure la mostra “40 anys de rock a Badalona. La música del dimoni”, una exposició ràpida de veure, però amb molt de suc. Quatre dècades de rock donen per molt: cartells, fotografies (n’hi ha unes quantes de meves, per cert) i textos ben informats.

El millor de l’exposició, però, és que, si vols, també la pots ‘llegir’ en clau de present. Demà mateix, dissabte, 26 de març, s’inaugura un nou Blues&Ritmes amb Tony Allen, el millor bateria del món (Brian Eno dixit), i diumenge dia 3, sis dies després, es clou l’espectacular cicle Bankrobber a la Sargantana, amb l’actuació quasi en primícia de Guillamino, a punt de fer l’estrena mundial del seu nou disc.

Pilar Rahola, pregonera de la festa major a Badalona. Matins punt sí. Matins punt no.

Matins punt sí. M’explico.

És una periodista de referència: ho és per la qualitat de les peces que signa i per l’esmolada i rotunda valentia amb la qual escriu i parla. És escoltada i llegida; és estimada i criticada.

No estic d’acord amb la majoria de les coses que defensa, però argumenta les seves idees i sempre està disposada al debat. Ja em sembla bé.

Trobo faltar la Rahola idealista d’abans, i em sobta (encara em sobta) veure-la avui tan enfadada i impacient, tan taxativa. Però ja em sembla bé, insisteixo. Llegir-la no sempre és un plaer, però si que és un exercici inexcusable que m’obliga a contrastar, una invitació saludable a revisar o a reforçar allò que pensem.

És cert que hi ha altres pregoners de qui m’he sentit més a prop i que han representat millor la Badalona que m’agrada i amb la qual estic compromès… però em sembla que té tot el sentit que la Pilar Rahola sigui la pregonera de la meva ciutat, aquest 2011.

A un pregoner li hem de demanar que la seva tasca professional, artística, esportiva, etc sigui notable, que hagi tingut un compromís amb la ciutat, que n’hagi fet bandera… i no només que estigui a favor del que creiem i no només que sigui dels ‘nostres’.

* Per cert, que avui s’ha presentat el cartell de les Festes de Maig 2011, obra d’Enric Mestre.

Open data, dius? Què no saps què és l’open data? Fes un cop d’ull a iBDN, una aplicació (app) feta per a iphone per en Xavier Vinaixa. Un exemple concret que fa innecessària tanta literatura tècnica i tant d’anglicisme. iBDN agafa directament de l’agenda de cultura de Badalona les dates ‘alliberades’ (és a dir, preparades per a l’ús de tercers) i les presenta en un petit programa que es pot executar des d’un telèfon mòbil. L’app organitza la informació per categories (literatura, música, ptrimoni, etc.) i et permet ‘arxivar’ la informació al teu calendari, reenviar la cita o accedir a un mapa per saber com arribar a lloc. En Xavier Vinaixa ha pogut fer servir la informació disponible en l’agenda web de l’Ajuntament perquè estava preparada per a ser utilitzada en múltiples formats, ja que seguia la filosofia de les dades obertes. Badalona és avui una ciutat de referència en aquest àmbit (i ens n’hem d’alegrar!). El que ha fet en Xavier Vinaixa ho poden fer avui també altres: entitats, empreses, persones…

Aquest és un camí imparable i que com a ciutat (per fi!) sembla que estem encarant correctament (una altra cosa és si també cal –que cal– una agenda en format paper). Els serveis d’informàtica de l’Ajuntament lideren el procés tècnic, i l’àrea de Cultura està reajustant les seves rutines informatives (que ja li tocava!) fent-les més obertes i eficients. Ara és més fàcil entrar informació d’activitats, i hi ha una presència proactiva de l’àrea a les xarxes socials.

La filosofia de les ‘dades obertes’ ens interpel·la a tots, i això la fa molt interessant. Obligarà a les entitats i actors culturals a reconsiderar moltes coses. Per exemple: la conveniència de centralitzar la informació per assegurar que des d’un sol punt (la web municipal) les nostres activitats es redifonen amb eficència; la necessitat que tindrem de consensuar un sistema de categories per organitzar la informació (i que haurà de ser més senzill que el d’iBDN) i la urgència amb la qual ens haurem de reciclar tecnològicament com a associacions i col·lectius que fan cultura a la ciutat.

La veritat, són temes molt interessants per anar abordant els pròxims quatre anys.

“A Badalona som 220.000 veïns i veïnes, totes i tots” així comença el manifest que la plataforma Badalona som tots i totes ha preparat per a les eleccions municipals del mes de maig. “Assolir una bona convivència en la diversitat implica a tothom, sense excepció, i des de les entitats cal un compromís proactiu. (…) El comportament i el lideratge polític no han de posar en perill la convivència.” En el document s’apunta amb encert: “a situacions noves, respostes noves”. El manifest és molt més que un toc d’alerta, que també. (Nota al marge: no cal dir que ens convé, el toc d’alerta, especialement als que concorrem a les eleccions del maig).

El text és també, i potser de forma més important, una invitació en veu alta que ens interpel·la com a ciutadans a remirar-nos la ciutat, a replantejar-nos el nostre comportament. Cada dia. Perquè el canvi i la transformació no són l’excepcionalitat que cal abordar, sinó la realitat enriquidora, i inaplaçable, que hem d’entendre i fer nostra. El manifest parla d’un repte viscut amb present urgent i dramàtic (en algunes parts de la ciutat), però a la vegada ens anima a fer una reflexió de ciutat, que ha de ser necessàriament (continueu llegint, aquí.)

No parlis bé dels altres partits; respon sempre una desqualificació amb una altra desqualificació; no reconeguis mai que t’has equivocat, digues, passi el que passi, que tens solucions per tot, i que les teves són les úniques solucions que tenen sentit. Vam ficar-nos en política amb aquests consells escrits en el revers del tiquet d’entrada. Però resulta que era precisament aquesta política la que ens empenyia a voler canviar-la, la política! La política d’abans, s’entén. La baralla constant, el nyigonyigo del ‘i tu més’, la política que es mira el melic. És, fet i fet, la política que no ens agrada, la política que no ens representa.

És per això que en persona i també a la xarxa, a Accent ens hem saltat aquests consells. Conscientment. Parlem bé dels altres partits quan proposen coses que ens semblen interessants per la ciutat; responem a les desqualificacions amb arguments; reconeixem quan ens equivoquem; i tenim clar que, en els pròxims quatre anys, farem avançar Badalona només si aconseguim bastir un projecte construït de forma conjunta amb tots els partits i col·lectius que es vegin interpel·lats per fer una ciutat més cohesionada, competitiva i interessant.

I si no us queda clar, doneu un cop d’ull a aquest vídeo. 

1. Conseller @ferranmascarell: #femmuseucomicbdn
2. Coses que (potser) passaran fins al 2015
3. El metro i la cultura
4. En Joan Argenté no ha perdut la poesia
5. Aviat farà dos mesos
6. Benach 1.0
7. Aprenentatge sense fi
8. Accent, una invitació
9. El país es decideix aquí
10. Mirant endavant, sempre