Connexions des de #Badalona

Un dels principals problemes de la cultura de Badalona és la proximitat de Barcelona. Els sona? Vet aquí un argument que cal pronunciar amb aire greu i un cert fatalisme. La sentència en qüestió allargava l’ombra en moltes discussions i debats entre la gent preocupada per la ciutat.

Qui anava a dir que tot plegat es solucionaria amb una estació de metro? L’arribada de la L2 a cinc minuts dels principals equipaments culturals de la ciutat ha desplaçat Badalona en el mapa. Ara estem més a prop de Barcelona. Si és veritat que ‘un dels principals problemes de la cultura a Badalona és la proximitat de Barcelona’, ara devem estar perduts. I no, ben al contrari. L’estació de Badalona-Pompeu Fabra ha fet caduc el debat. Un d’aquells debats laberíntics, tan badalonins, ha quedat superat. Bé, molt bé. Ja era hora!

A Badalona, ara coincideixen dues exposicions molt interessants: a l’Espai Betúlia la mostra sobre l’Argenté; al Museu, la restrospectiva dels Santilari. L’inici del cicle de concerts de Bankrobber a la Sargantana també és remarcable. Són tres exemples recents: la ciutat és a l’aparador metropolità.

La ciutat està situada de fa temps en un continu urbà que no només no ens amenaça, sinó que és oportunitat. Avui Badalona és més competitiva, hem d’acabar de creure’ns-ho: haurem d’adaptar els horaris de les nostres representacions al metro? haurem de revisar les polítiques de comunicació per fer-les més eficients fora del terme municipal? Sí, segur, i encara algunes coses més, algunes de les quals ja s’han començat a aplicar. Entendre que la ciutat està interconnectada obre la porta a sinèrgies molt interessants amb centres de creació i producció d’arreu del territori i en especial amb la sempre temuda Barcelona. D’altra banda, també hi ha una lògica en la programació dels teatres i centres del Barcelonès Nord que caldria explorar, i coordinar; al capdavall, el metro també ens apropa a Santa Coloma, no?

El metro ens ha ajudat a superar un debat esgotat. Una bona notícia. Això ens ajudarà a explicar millor el que, de fet, fa temps que està passant a la ciutat… que Badalona, si ho vol i s’ho creu, forma part d’una de les cartelleres culturals més potents d’Europa.

[Text escrit per a l’homenatge Benach 2.0, accessible aquí.]

Aquesta és la història de dues mirades que es van creuar una nit de Santa Llúcia de l’any 2004. És la història d’un moment efímer, d’un detall minúscul dins el moment majúscul que vivia una ciutat, la meva ciutat. Badalona.

Situem-nos al Palau Olímpic. S’hi celebrava la 54 edició de la Nit de les Lletres Catalanes. La ciutat vestida amb corbata i vestit llarg, els ulls de molts brillaven com joies. No passa sovint que Badalona surti als mitjans en positiu. Neguit i orgull. Ara ens toca ser el centre de les mirades. Ni que sigui per una nit.

Jo just acabava de dir quatre paraules com a president d’Òmnium Cultural a Badalona i baixava de la tribuna amb les cames una mica tremoloses. Mig m’asseia a la pesada cadira vestida de gala en la taula central. Les principals autoritats del país, al meu voltant. Uf. 

I descobreixo al President del Parlament que em mirava amb ulls còmplices. A la taula la conversa seguia animada i indiferent al meu tràngol davant dels focus. Però l’Ernest em responia amb un gest breu: “molt bé”, mussitava amb els llavis i amb un lleu moviment de cap. Jo m’hi tornava amb un somriure més aviat sorprès. 

Potser avui enlloc d’un gest d’ànims hagués estat un twit. Segur. 

És només una història petita, de tan petita que quasi no és història. És el Benach 1.0 que vaig conèixer l’any 2004.

Tan temps després, a mi em diu molt d’una persona i d’una manera de ser, a la política. El seu pas a les xarxes –l’imprecís terreny que ell ha ajudat a convertir en un espai tranquil i generós– estava cantat. 

Això no ho vaig veure aleshores. Ho veig ara.

Avui he respost un breu qüestionari que m’ha fet arribar la Gina de Tera, periodista. Es tracta d’una breu entrevista que sortirà, previsiblement, a El Tot Badalona de la setmana vinent. Repassem els més prop de 8 anys al capdavant d’Òmnium Cultural de Badalona. Acompanya aquestes línies el vídeo que es va projectar dimarts 11 de gener després de la meva darrera junta com a president, al llarg d’un sopar molt emotiu amb gent que ha format part de l’equip d’ÒC en els últims anys.

– Quan mires enrere i veus la feina feta en tots aquests anys, quins pensaments et venen al cap?
Que va ser un encert plantejar el ‘nou’ Òmnium amb ganes de sumar amb les persones que havien fet feina fins al moment. En aquest sentit, jo m’he sentit molt acompanyat de l’anterior president, en Carles Amat. És una persona molt generosa, amb un gran sentit de ciutat i de país. Tots plegats, hem pogut engrescar un equip ampli i jove, ric en coneixements, amb ganes i amb habilitats per ajudar a assentar l’entitat i transformar la ciutat. Quan miro enrera, penso que el gran capital de l’entitat és la seva gent. I que aquest capital ha estat renovat i que avui ha convertit Òmnium en una referència pel que fa a una manera de fer informada, ambiciosa i constructiva.

– Si et dic llengua, què em dius?
Et dic oportunitat, riquesa… conversa. Et dic que llengua és invitació, somriure, creativitat, troballa… plaça comuna. Per aconseguir-ho, però, calen moltes complicitats: l’acompanyament de la llei, el consens polític, el compromís ciutadà. Malauradament, ara és un moment (…)

(…) molt complicat. Pel compromís ciutadà no pateixo… pels altres dos aspectes, sí.

 – I País?
Catalunya viu avui una segona transició. Fa temps que ho dic. I cada vegada n’estic més convençut. Vivim un procés constituent: ha començat a sacsejar la societat civil. Ara ha d’arribar a la política. Òmnium té un espai important a jugar, aquí. Representa molt bé, crec, l’esperit del 10J: la necessitat de trobar els punts comuns, no només per defensar-nos millor, sinó per proposar i parlar de futur; no només volem ser un país normal, volem ser un país millor.

– I Cultura?
La cultura és l’eina. És el fil que cus el país, que el fa més crític i exigent. I també que el fa més feliç. Cal augmentar els diners que es destinen a aquest àmbit. En clau nacional i en clau local.

– Has estat el president del nou segle, quines línies marca aquest nou món?
Les associacions, avui, han de ser més àgils i flexibles. Han de programar activitats, però sobretot han de saber escoltar i després han de fer feina de discurs, han de tenir un paper de lideratge més actiu. A Òmnium hem mirat de treballar en aquesta línia.

– Era necessari que OC s’adaptes a les necessitats socials de Badalona (molt diferents a les d’altres ciutats catalanes)?
Una de les feines que hem tingut a Òmnium és adaptar la manera de fer de l’entitat a la realitat metropolitana. Això vol dir entendre que el treball per la cohesió social és prioritari. I això vol dir que cal entendre també que la nostra manera d’entendre la cultura no pot ser ‘a la defensiva’, sinó que hem de fer un esforç, tots plegats, per entendre la seva realitat necessàriament dinàmica. Ens queda molta feina a fer, però. Aquesta conversa tot just l’hem iniciada.

L’entrevista continua la aquí.

«Investigació i innovació, la recepta per tornar a generar riquesa». Manel Esteller és un dels investigadors més reconeguts en el camp de la lluita contra el càncer. És autor de més de 200 articles científics i editor de diverses publicacions de rellevància internacional. Reivindica que invertir en innovació «és clau en un país petit com és Catalunya». En aquest enllaç podeu accedir a l’entrevista publicada amb Esteller, dins la meva secció Tasques Connectades, a la revista d’Òmnium.

1. Accent, manual d’ús 
2. La construcció de les solucions 
3. Debat(s) identitari(s) (Tres apunts sobre el 28n -2/2) 
4. Accent, una invitació 
5. El país es decideix aquí 
6. Una caixa de llapis de colors 
7. Tres apunts sobre el 28n (amb la vista posada al 29m) (1/2)
8. “Ens agrada Badalona” 
9. Vet aquí un discurs 
10. En Joan Argenté no ha perdut la poesia