Connexions des de #Badalona

Principi actiu dels integrants

Il·lusió, frescor, experiència cívica, ganes de construir, compromís, formació, risc… optimisme.

Efectes sobre la ciutat (després d’un ús continuat del producte)

> Cohesió i Participació (a partir de la renovació del lligam entre la política dels partits i la política de les persones),

> Regeneració i Eficiència (a partir de l’aplicació d’una fórmula diferent més rigurosa, actual, oberta i crítica que permeti reinventar l’ajuntament),

> Ambició (a partir de la renovació d’un compromís de la ciutadania amb la ciutat i el seu futur).

Indicat per:

Pel que fa al discurs general:

> ajudar a enfortir l’espai de l’esquerra nacional a la política municipal, el qual no és representat únicament per ERC, però sí que té en ERC un element crucial,

> reivindicar la diversitat i la riquesa de la realitat (… continua)

metropolitana en el procés de construcció nacional,

> promoure a la ciutat tres pactes de ciutat per als pròxims 8 anys i que ajudin a abordar millor els reptes de la cohesió social, la competitivitat econòmica i el model de ciutat i la cultura i la participació,

> fer que el PP no tingui l’alcaldia del pròxim mandat,

> facilitar el diàleg i el consens amb altres forces polítiques i ciutadanes, tot aprofitant que ERC és una formació que té ‘frontera ideològica’ amb totes les forces de progrés de la ciutat,

> ampliar els lligams amb la societat civil de la ciutat,

> impulsar debats de fons sobre com fer de Badalona una ciutat model el 2020,

Pel que fa a la nostra col·laboració amb ERC:

> reforçar les polítiques d’ERC pel que fa a participació ciutadana, la cultura com a element transversal, la transparència i eficiència de l’acció municipal, les noves oportunitats de l’economia del coneixement i del turisme cultural i, molt especialment, per ajudar a enriquir les polítiques relacionades amb l’ensenyament i els serveis a les persones,

> animar a ERC a fer una precampanya i una campanya tranquil.la, informada i en positiu,

> fer d’àncora d’ERC per mantenir la proposta connectada amb la realitat ciutadana i contribuir d’aquesta manera a transformar la ‘política de partits’ actual.

Efectes secundaris (però pertinents)

> convidar els altres partits a establir acords similars amb grups d’independents,

> convertir les crítiques en una conversa que ens ajudi a servir millor al nostre compromís.

Ingesta combinada:

Aquesta fórmula concreta es recomana prendre-la amb ERC. Tanmateix, els seus efectes es reforcen en combinació amb altres partits, col·lectius i persones. Altres persones o col·lectius poden ‘copiar’ o adaptar la fórmula per aplicar-la a altres partits. El copyright és lliure!

Posologia i urna de vot:

Administrar puntualment o de forma continuada, en forma d’idea, consell, reflexió, crítica, proposta, twit, conversa a peu de carrer i, finalment, si tot evoluciona positivament, tot plegat pot decantar el vot a la formació política que et faci més el pes… ah! que sí, que si hem fet bé les coses, esperem que sigui la que nosaltres representem.

Fa uns dies que inverteixo hores (hores, sí, en serio) a parlar amb gent. Tinc una seu oficiosa al Cafè de les Antípodes i una altra a la Sargantana (naturalment). Amb un peu a Baix a Mar, l’altre a Dalt la Vila, ja ho veieu. Els explico, a aquesta gent amb qui em vaig trobant, que amb un grup de gent hem constituït un grup d’independents. Accent, ens diem. I estem debatent la manera d’incorporar-nos coaligadament amb ERC. La trobarem, la manera. Segur. Aportem gent preparada i compromesa, idees i habilitats per dur-les a terme i un compromís per una Badalona més eficient, més participativa, més ben cohesionada. En les pròximes setmanes anirem ampliant la base d’aquest projecte i el nostre menú d’idees. 

De moment, avui, El Punt en publica això:

Però tornem a les meves rondes de contactes. En saber de la notícia, molts reaccionen amb prevenció, d’altres intenten articular alguns consells, uns pocs més arriben fins i tot als advertiments. Ja us ho heu pensat bé? En aquest grup de persones pesa un aire de dol. Però n’hi ha d’altres. Altres que es prenen la nova d’una altra manera. Són la majoria, de fet. Em feliciten, ens feliciten. No pas perquè pensin votar l’opció amb la qual anirem a les eleccions (en algun cas, sí, clar). La felicitació ve, en tot cas, perquè entenen que aquest és un pas important, que ha estat ben meditat i que avui el país necessita això mateix a ERC i també en tots els espais ideològics. En Jordi Ballesteros ho explica molt bé, això, en el seu últim apunt al blog. 

M’agafo a ells, als que em feliciten, tot donant-los les gràcies per recordar-me, per recordar-nos, el que és significatiu, aquí. Que benvingudes siguin totes les noves incorporacions al debat polític. D’això es tracta, no? De treballar pel país, de continuar treballant pel país, preciso. De veus en calen moltes, en calen més. 

Ah, i no m’he cansat d’explicar-me davant d’un cafè ben negre (o d’una cervesa ben rossa). En parlem aviat. 

Va, sí, busquem un forat?

“La idea que la veritat acabarà prevalent no funciona. La ‘veritat’ ha estat allà en les dues darreres dècades i res ha canviat.” Són unes paraules d’Scott Mandia, professor de física del Suffolk County Community College de Nova York. El científic reivindica la tasca d’un grup de reacció ràpida format per científics i que, en els últims mesos, ja ha engrescat una bona colla d’investigadors per “respondre, activament, i anar allà on hi ha els debats i les audiències més hostils” amb la lluita contra el canvi climàtic. Aquest grup està impulsat en bona part per John Abraham de la St. Thomas University de Minesota. La seva idea és que els científics s’han de mullar políticament i han de comprometre’s “agressivament” per denunciar els escèptics amb els plantejaments científics al voltant dels efectes que pot tenir sobre la humanitat el sobreescalfament de la terra. [.. continua..]

La crida d’Abraham, que se suma a d’altres de menys bel·ligerants com la de l’American Geophysical Union, és una reacció evident a l’auge del soroll negacionista, als EUA. De resultes de les darreres eleccions legislatives, prop de la meitat de nous congressistes són escèptics, d’acord amb l’anàlisi de diferents continguts electorals elaborat pel Center for American Progress, un think tank liberal. Hi ha una comprensible urgència en la comunitat científica nordamericana. Comprensible i, crec, també oportuna.

Però la notícia és simptomàtica d’una carència important. Està bé que els científics entrin en la discussió aportant coneixement, context i dades. Que ‘entrin’, diem. Perquè… on eren, abans? Són molts els científics que han entès que part de la seva feina està en la comunicació (entesa des d’un punt de vista ampli: comunicar a la ciutadania, comunicar als prescriptors, comunicar a les persones que prenen les decisions). On eren abans?, dèiem. La pregunta és injusta, d’acord; però ens interpel·la, i és necessària. Molt. Perquè em sembla que hi ha una part important de la comunitat ha viscut sense acabar de voler abordar amb la profunditat necessària la pregunta: què és un científic, avui? Com ha d’intervenir en els grans debats estratègics de futur? 

Al nostre país, l’Associació Catalana de Comunicació Científica fa una tasca discreta però molt important des de fa anys. És una potent comunitat virtual on tenen lloc, ben sovint, debats de gran nivell… per cert, que algunes reflexions que s’hi aboquen tenen la capacitat per encendre l’espurna en debats més amplis. Per sort, són cada vegada més els científics que entenen que cal abordar la discussió sobre el paper social (i polític) del científic. 

Les unitats científiques de resposta ràpida (els americans sempre tenen aquesta habilitat pels noms cridaners) són una bona reacció que, tanmateix, tindrà resultats més que incerts. No n’hi ha prou amb respostes ràpides.

El científic ha de repensar el seu rol, avui; sense defugir l’autocrítica. Amb valentia i modèstia. Ara més que mai ens calen debats ben informats, ara més que mai ens cal una mirada rigorosa, exigent. Necessitem científics compromesos. El científic per si mateix difícilment trobarà la solució als grans reptes que ens ocupen; però juga un paper imprescindible en el procés de construcció de la solució que és, al capdavall, la política.

 * PUBLICAT A SOSTENIBLE.CAT.

Continuem l’anàlisi del 28N (amb la vista posada al 29M). Després de la immigració, toca el debat identitari. En clau metropolitana. Som-hi?

Amb el debilitament galopant del PSC (autèntic partit frontissa, avui abocat a un ser o no ser dolorsíssim per cru i inesperat) la falla nacional es fa més abrupta, després del 28n. Guanyen pes dos partits (PP i C’s) que recullen amb naturalitat (però amb moltes trampes!) la incomoditat que sent una part de la població amb el reforç del procés de construcció nacional. A l’altra banda, veiem un bloc majoritari, difusament sobiranista i encara més difusament independentista que assegura, això sí, una centralitat forta (malgrat tot) d’un projecte inclusiu de país. En aquest espai domina CiU (avui) però s’hi inclou també ERC, SI i parcialment ICV. I el PSC? Hi era, hi ha estat. Però… –‘ser o no ser?, es debaten al carrer Nicaragua–; hi serà? Ai…

+ foto: extreta de la meva pàgina de flickr.