Es llevà ben d’hora per escriure l’article. Ja estava bé de fer-los, als articles, a l’atropellada i a qualsevol lloc. El tema de la peatonització de certs carrers valia l’esforç d’esmerçar-hi sentit i prou del comú. A més, al que havia de fer l’hi havia sol·licitat personalment el director del diari i no podia respondre
Sota l’arc –del cel, no de triomf-, atupat i tot vull fer pactes de ca amb aquests clapits continguts que disculpar volen la merda que els envolta. Muntanyes de detritus orgànic que pengen cortines de plom a l’aire que fa de cimbell a la memòria. Ni que sigui per fer-me avorrir dels cans. Pujaré a
La Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries, ratificada en el seu grau màxim per l’Estat espanyol, entrà en vigor dia 1 d’agost de l’any 2001. A partir d’aquest dia i atenent l’article 96 de la Constitució, forma part del seu ordenament jurídic. Literalment, l’apartat 1 d’aquest article constitucional diu: “Els tractats internacionals celebrats
Parlem del que no sabem sense dissimular, per ventura així l’empegueïment podrà fer un téntol. És així que escolt la meva pròpia veu, agotzonat rere la paret seca que tot m’ho empara. I m’amenaça. I em desafia. I em condemna. Renega de mi. I se’n va. I retorna el cavall de cartró esbudellat i la
El dret dels catalanoparlants a poder expressar-nos amb la nostra llengua sempre i per tot el nostre domini lingüístic està reconegut a les diverses legislacions autonòmiques (estatuts d’autonomia i altres lleis d’àmbit); a l’estatal (Constitució i resta de lleis que han d’atendre els parlars distints al castellà) i a l’europea (Carta europea de les llengües
… i vas, i obris qualsevol llibre dels que estimes, dels que t’has tatuat al sentiment; o et dónes a qualsevol música, a una de tantes cançons que t’escambuixen la supèrbia i tot tu queda reduït a una esquerda. I et demanes si encara hi ha paraules per les quals val la pena comprometre un
El panorama de veus mai no és el que plau ni caldria. El dibuixa molt millor el vent -huracanat a ratxes- que descapella cases grans i deixa morts d’infants sense necessitat. L’engrut domina l’expressió dels ociosos i dels arrogants, i els dits de front dels savis es fan servir de mur per a grafits. Hi
La badia, a l’hora de dir l’àngelus del migdia –la seva àvia mai no es perdia les tres invocacions angèliques- hom diria que agenciava seny i calma per no haver de tractar tanta porqueria. Se la mirava, a la badia, des de la terrassa de la casa que heretà de son pare, i aquest del
Els diaris de l’illa n’informaven en gasetilla acompanyada de fotografia: el matí del dimecres passat, dia 21, l’endemà de la festa gran de Palma, trobaren una dona morta al carrer; o per més precisar, en un carreró d’una de les zones més valorades de la ciutat. En trobar-la enrodillada amb tapament divers i suvora una
Barack Hussein Obama –BHO per als de casa i amistats- ens crida a l’esperança, i de l’extenuació estant la convocatòria arriba en forma de xiuxiueig; o en tot cas, com una melodia enganxosa. I de la forma com ho transmeten els mitjans de comunicació, sembla més una ordre –del cèsar o del messies?- que no
Els Premis Ciutat de Palma, convocatòria 2008,varen ser lliurats anit al Teatre Principal. En l’apartat e creació literària, Xavier Gimeno Grasa, amb l’obra “El temps a mitges”, es va fer amb el de Novel·la lorenç Villalonga; els poemes continguts a “Cilici”, de Jaume C. Pons Alorda, varen ser mereixedors del de Poesia Joan Alcover; i
Anit se celebrà a Palma la revetlla de sant Sebastià, el seu patró. A les nou de la nit la capital ja feia olor de caseta, com se sol dir quan les flaires del llom o de la xulla o dels botifarrons sobre el caliu o la brasa s’enganxen a la roba. De les terrasses
M’he aixecat més tard del que volia i segurament per això tot anirà de folondres, avui; a rodolons. La cussa ja no podia més i m’he hagut d’afanyar. Per tal de recuperar una embosta de temps he volgut canviar la ruta acostumada per fer-la més curta i no hi ha hagut manera: s’hi ha renegat,
En Manuel arribà a Can Gazà dia 2 d’aquest mes amb el que duia posat i dues bosses de plàstic negres a manera d’equipatge que no contenien res més que roba i objectes per reciclar o cremar. Te setanta-tres anys, quatre fills que no volen saber res d’ell i un passat benestant. El feren fora
No hi ha dret que el dia de la revetlla de sant Antoni vingui Álvaro Middelmann i digui que “la discussió lingüística ens costa clients, perquè milions de persones que vénen a Espanya a aprendre espanyol, se’n van a altres llocs per la discussió existent a les illes”. http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009011600_2_427086__MALLORCA-Middelmann-pide-castellano-respetado-porque-Balears. No hi ha dret perquè són