És recargolat? Murri? Més llest que la gana? Fals? Cínic? Vés a saber! I potser tot alhora. O potser és que no l’entenc. Estic parlant del Jaume Roures d’aquest maig de 2008. El cas és que el dilluns 26 de maig de 2008, dins de la sèrie d’articles de l’Avui “Cap on va Catalunya?”, va arribar
De les crítiques, ressenyes i altres articles d’interés que es publiquen entre el 13 i el 19 de juny de 2008 en trobareu l’enllaç o la referència, anant a Vull llegir la resta de l’article. El sumari: CRÍTIQUES I RESSENYES. Carlos Losilla: Grace is gone (La vida sin Grace), de James C. Strouse; Un crim
Ella és el partit (Leatherheads / Ella es el partido / Jeux de dupes / In amore niente regole), de George Clooney. (..) una obra que busca la seva fidelitat a la tradició per emergir com una reflexió pròpia sobre la manera com l’esport, la política i el cinema han acabat construint una sèrie de
Coses que vam perdre en el foc (Things We Lost in the Fire / Cosas que perdimos en el fuego / Nos souvenirs brûlés), de Susanne Bier. (..) pel·lícula horitzontal, plana com una catifa, melodrama de redempcions improbables que basa tota la seva potencial força com a fàbrica de llàgrimes en la interpretació de Halle
La crisi a la revista Benzina s’ha fet pública aquesta setmana, ran de la notícia que el seu director deixava el grup editorial per assumir una nova tasca professional. I els lectors l’hem poguda constatar definitivament amb l’aparició, aquest juny, d’un estrany número d’estiu de 2008. Hem d’entendre, doncs, que si fins ara hi havia hagut revista
Rebobineu, si us plau (Be Kind Rewind / Rebobine por favor / Soyez sympas rembobinez), de Michel Gondry. (..) el resultat, que podria haver estat un deliri absolut, agafa cos i consistència a mesura que avança, no precisament per l’habilitat dramàtica de Gondry -a qui li cal un bon guionista- sinó per la seva intuïció per
Aleksandra / Alexandra, d’ Aleksandr Sokurov Sokurov, pel qual, certament, el cinema és una recerca poètica, opta per una bellesa que vol ser salvífica per recordar a la humanitat que, en el context mateix de la guerra, és possible la voluntat d’acostar-se a l’Altre i comprendre’l (Imma Merino, El Punt) (..) poden fer pensar que,
Trust (Trust / Trust. Confía en mi / Trust Me / Trust. Fidati), de Hal Hartley (1990) Sinopsi Matthew és un petit geni de l’electrònica, de caràcter tempestuós; un rebel indomable desil·lusionat de la vida. Va pel món, desmanegat, amb el botó de la corbata descordat i amb una granada de mà -que son pare
Ronda de nit (Nightwatching / Ronda de noche / La ronde de nuit), de Peter Greenaway. Tant el retorn cap a un teixit més narratiu, com la idea de construir un thriller al voltant d’una obra clau de la pintura occidental i de convertir els protagonistes de la fosca trama en figures clau de la cultura
La duquessa de Langeais (Ne touchez pas la hache / La duquesa de Langeais / La Duchessa di Langeais), de Jacques Rivette Ambientada al segle XIX, la cinta rebutja el glamur de les novel·les llibertines desenvolupades entre burgesos (“Les amistats perilloses”) i s’instal·la, gràcies a la seva construcció, en un sentiment bell i dolgut de fatalisme
La increïble veritat (The Unbelievable Truth / La increíble verdad / L’Incroyable vérité / L’incredibile verità), de Hal Hartley (1989) Sinopsi Josh Hutton, acusat fa quinze anys de la mort de la seva xicota i condemnat per l’assassinat del pare de la víctima, surt de la presó. Josh, atresorant una decència de ferro forjat, troba
Coincidint amb l’estrena de Fay Grim, volia penjar en aquest bloc una sèrie d’articles sobre Hal Hartley i la seva filmografia més destacada. Tanmateix, els preparatius d’un viatget que faré ben aviat no m’han permès enllestir-ho i, per altra banda, deixar-ho per més endavant no em fa el pes. O sigui que finalment faig el
(..) pot resultar discutible que el film de Barzman (amb un guió de Jefferson Lewis basat en una novel·la de Matt Cohen) derivi el fet d’aferrar-se a la memòria cap a una mena de patologia emocional (Imma Merino, El Punt) (..) una obra serena i elegant, de sentiments intensos i profunds, que el director i
Sinopsi 1950. A la ruralia d’Alabama. Temporada de collita del cotó. Un cap de setmana crucial pel bar Honeydripper i el seu amo, el pianista Tyrone “Pinetop” Purvis. Endeutat fins al capdamunt, està decidit a fer el que calgui per guanyar-se els joves recolectors i als reclutes de la base militar d’aquells rodals i fer-li la competència
Fa deu anys, Hal Hartley va presentar Henry Fool, un relat crístic, sobre la transformació dels individus d’una comunitat després de l’arribada d’un forani, a qui, per cert, es nega qualsevol dimensió mítica, a base de presentar-lo com a impostor i escatològicament desagradable. Efectivament, un desmanegat Thomas Jay Ryan hi incorpora el personatge estrany que dóna nom