És “catalana” Pacifiction, la pel·lícula que Albert Serra presenta a la Competició del Festival de Canes? Els espanyols diuen que és espanyola -i si hi han posat calés, de segur que en començar el metratge hi hauran penjat el filmet “ES Cine español”-. Si en mires la fitxa veus que és una coproducció d’Andergraun Films
Què és primer l’ou o la gallina, en el cas d’ Alcarràs? És a dir, ha tingut tanta atenció mediàtica perquè el triomf a Berlín va despertar un interès popular inaudit o l’interès popular ha anat en augment o s’ha mantingut gràcies al suport mediàtic? Segurament una mica de cada. El cas és que, a
Permeteu-me una divagació sobre determinades coses que aquests dies em tornen a rondar pel cap. De fa molts anys, he proposat el “cinema sense banderes”, però m’he quedat més sol que la una, pregonant al desert. I és que és missió impossible, queda clar. Si ens esmenten Fellini, Pasolini, Rossellini… associem el seu cinema a
L’octubre de 1986 vaig publicar el meu primer article de cinema a la revista Som-hi!, del meu poble. Era una extensió natural del que fèiem al cineclub. Feia set anys que hi havia entrat i, entre altres coses, m’hi dedicava a recollir informació sobre els films que projectàvem i en redactava els fulls de mà, per
Tots plegats hauríem de fer l’esforç de no reduir la Llei del Cinema tan sols als aspectes lingüístics. Qüestions fonamentals i reptes que tenim com a país en el terreny cinematogràfic no poden quedar enrere ni oblidades: potenciar les versions originals, garantir que les obres cinematogràfiques de creació arribin a tot el territori, donar suport als
No voldria semblar presumptuós, simplement em sembla escaient recordar el que vaig escriure en aquest mateix blog el 30 de juny de 2010. I és que s’enganxa abans un mentider que un coix: El conseller Tresserras ha fet la Llei de Cinema que s’havia de fer. I encara potser hauria d’haver anat més enllà, en
Subdirector d’ El Punt, el mataroní Manuel Cuyàs, va publicar diumenge passat un article titulat La Mostra s’ha acabat. El tema central de l’escrit és la Mostra de Cinema de Mataró, que l’Ajuntament de la ciutat s’ha carregat. Tanmateix, de passada, hi fa unes afirmacions sobre els crítics de cinema i els festivals, que modestament
Diumenge, publicava un article de Manuel Cuyàs titulat La Mostra s’ha acabat, el diari El Punt (afortunadament, el replicant Avui no el va reproduir), sobre el contingut del qual hi ha algunes coses que vull comentar. Tot i que el tema central és la Mostra de Cinema de Mataró, de passada també parla dels crítics
La notícia va córrer com un reguer de pòlvora la setmana passada: L’Institut Municipal d’Acció Cultural ha deixat d’organitzar la Mostra de Cinema de Mataró i la programació estable al Teatre Monumental de la ciutat. Podem llegir-ne la notícia publicada a Capgròs [L’IMAC elimina la Mostra i la programació estable de cinema del Monumental] o,
Com ja s’ha dit, aquest setembre Agustí Villaronga tindrà Pa negre a Sant Sebastià. Ni Berlín, ni Canes, ni Venècia… i ni tan sols Locarno: Sant Sebastià. L’any passat, Petit indi, de Marc Recha, va anar a raure a la Seminci; això sí, havent passat -fora de competició- per Locarno i anant després al Festival
M’ha cridat l’atenció aquesta notícia: Un centenar de llocs de treball de projeccionista es perdran a la cadena francesa de sales cinematogràfiques UGC. No pas perquè no ens ho veiéssim a venir, que amb el pas al cinema digital, els exhibidors miraran de reduir encara més costos de personal. M’ha cridat l’atenció perquè l’espanyolista i castellanitzador gremi
Avui, el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de Cinema. Ara sí, ja tenim Llei; per bé que no entrarà en vigor fins al cap de 6 mesos que es publiqui al DOGC. Durant la tramitació i debat parlamentari, he parat intencionadament poca atenció als textos i intervencions d’uns i altres. Perquè allò que
Com bé sabeu, hi ha un criteri generalitzat (del qual discrepo totalment), segons el qual les pel·lícules tenen nacionalitat i així es parla de pel·lícules “espanyoles”, “franceses”, “italianes”, “catalanes”, “angleses”… Cal admetre que, per exemple, el cinema de Pedro Almodóvar té unes bases indiscutiblement espanyoles i, per tant, en aquest cas, no grinyola gens que
Més enllà de la dialèctica que els exhibidors tenen amb la classe política per la futura Llei del Cinema, em pregunto què estan buscant realment amb la campanya que estan fent, projectant aquest espot “papus” a les sales on haurien de servir els espectadors i no pas intimidar-los esbiaixadament, atacant els seus drets? Què pretenen,
“Si la futura Llei del Cinema s’aprova tal i com està redactada actualment no podràs veure algunes de les pel·lícules que t’acabem de presentar”, diu l’anunci “papus” que projecten els exhibidors cinematogràfics… (que podeu veure, anant a Vull llegir la resta de l’article) El que diuen és literalment mentida. Perquè, si no s’aprovés la Llei