Club 7 Cinema

Fa deu anys, Hal Hartley va presentar Henry Fool, un relat crístic, sobre la transformació dels individus d’una comunitat després de l’arribada d’un forani, a qui, per cert, es nega qualsevol dimensió mítica, a base de presentar-lo com a impostor i escatològicament desagradable. Efectivament, un desmanegat Thomas Jay Ryan hi incorpora el personatge estrany que dóna nom a la pel·lícula. Més que estrany, estrambòtic i prou misteriós. Estafador, geni, megalòman o gran i desconegut escriptor, sigui el que sigui, el cas és que ha arribat al barri, des de no se sap on i  ho ha capgirat tot, especialment la vida d’una família. A Simon Grim (James Urbaniak), un escombriaire jove i taciturn, li fa sobreeixir un impensable talent poètic i el converteix en un autor famós i premiadíssim, mentre ell arrossega per bars de mala mort la seva existència mugrosa i alcoholitzada . A la seva germana, Fay Grim (Parker Posey), li fa un fill. De Simon se’n distancia, fins que el necessita perquè l’ajudi a fugir del país quan l’ombra del seu passat criminal torna a encalçar-lo.

Ara, Hal Hartley reprèn, actualitza i complementa aquella història donant el protagonisme i el títol del film a Fay Grim, la dona de Henry Fool i germana de Simon. Fay Grim s’ambienta als nostres dies, amb la càrrega que el present ha acumulat al llarg de la darrera dècada (11-S, etc.). La protagonista ja ronda els quaranta i la seva preocupació és ara mateix que el fill, un adolescent de catorze anys, no acabi sortint com el pare. I de debò que sembla que hi va ben encaminat…! Necessita calés per a redreçar-lo, no en té; el seu germà famós, Simon, és a la presó, per haver ajudat a fugir el “criminal” Henry Fool, i per això demana suport tant al capellà de la parròquia com a l’agent literari que li passa els drets d’autor del germà i que és qui, al seu dia, va rebutjar de publicar els estrambòtics diaris personals del seu marit. És així com Fay s’assabenta que, vés per on, després del ressó mediàtic que tingué el judici a Simon, ara aquells diaris van molt buscats pels estudiosos que volen esbrinar el pes que hagin pogut tenir en l’obra del poeta. A internet, els fòrums en van plens. I per tant, a desgrat de la seva nul·la qualitat literària, han pres un interessant valor comercial. El munt de llibretes en què estan escrits, però, ella no les té. I aviat, amb sorpresa evident, podrà descobrir que les busca fins i tot la CIA, perquè segons diuen contenen informació que compromet la seguretat dels Estats Units. Aleshores comença, per a Fay Grim, una autèntica aventura de pel·lícula d’espies, per un món en què la bondat i l’amor semblen condemnats a la clandestinitat.

Per seguir, cal anar a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Parker Posey, a Fay Grim, de Hal Hartley

Director, guió, muntatge i composició musical Hal HARTLEY. Fotografia Sarah Cawley. Productors executius Mark Cuban, Ted Hope, Todd Wagner. Producció Zero Films (Alemanya), Possible Films (EUA), This is That Productions (EUA), Neon Prod. (França), HDNet Films (EUA). Durada 1h58. Festivals i premis Toronto 2006, Sundance 2007, Berlín 2007.

Repartiment Parker Posey (Fay Grim), Jeff Goldblum (agent Fulbright), James Urbaniak (Simon Grim), Saffron Burrows (Juliet), Liam Aiken (Ned Grim, el fill), Elina Lowensohn (Bebe), Leo Fitzpatrick (agent Carl Fogg, company de Fulbright), Chuck Montgomery (Angus James, l’agent literari), Thomas Jay Ryan (Henry Fool), D.J. Menfel (pare Lang), Nicolai Kinski (Amin).

La càmera inclinada, defugint estilitzadament el naturalisme i aportant un posat estètic no gens nou, però atractiu per l’entitat visual que aconsegueix.

Una protagonista definida amb quatre trets i que se’ns va perfilant amb matisos a mesura que la ficció li permet créixer. Sempre tractada amb tendresa i un punt d’ironia per Hal Hartley.

Alguns diàlegs prou còmics, força abstractes, puntualment brillants.

Situacions absurdes, com absurd és el nostre món. Un món de bojos en què l’amor i la solidaritat encara tenen alguna oportunitat, certament clandestina.

Tot plegat lligat per una trama extremadament artificiosa, d’espies i recontraespies, caricaturitzant un univers cada cop més policíac, engolit per l’espiral paranoica de la seguretat. Res de nou, doncs, pel que fa a la mirada a la (nostra) realitat i, en canvi, el caràcter hiperbòlic de l’argument du la pel·lícula a una paròdia a estones simpaticota, altres moments massa bogadejada,  del gènere cinematogràfic en qüestió. Enmig de tot aquest artefacte guionístic, fer-hi aflorar la bondat santificant —solidària, generosa— de la protagonista, a penes ens evoca els antiherois característics de Hartley. I ens du a la memòria el ja llunyà bon moment de forma que el cineasta tingué als inicis de la seva carrera.

En un moment de la pel·lícula, per obra i gràcia de la tipografia emprada, les inicials de Henry Fool, invertides, són les de Fay Grim. Dues cares d’una mateixa moneda que ha quedat fora de circulació. Dues pel·lícules que formen un díptic complementari. Tanmateix, dos films marcats per una gran diferència: el garbuix de la primera, a to amb el desori vital del protagonista, es feia ressó del tremp del cineasta a la recerca d’una ampliació de fronteres per al seu estil; l’excessiu recargolament de la segona, deixa en evidència les dificultats potser ja insalvables, deu anys després, de trobar aquesta dimensió volguda per al seu cinema.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!