Club 7 Cinema

La increïble veritat (The Unbelievable Truth / La increíble verdad / L’Incroyable vérité / L’incredibile verità), de Hal Hartley (1989)

Sinopsi Josh Hutton, acusat fa quinze anys de la mort de la seva xicota i condemnat per l’assassinat del pare de la víctima, surt de la presó. Josh, atresorant una decència de ferro forjat, troba feina al taller d’en Vic. Tot i que n’era reticent, precisament pel seu passat, l’acaba contractant perquè el veu molt bon mecànic de cotxes. En Vic té una filla de 17 anys, Audry, adolescent nihilista, a qui li agrada llegir i que està prou enderiada amb el sexe. Audry és massa jove per saber res del passat de Josh, però força madura ja per a poder-ne apreciar el tarannà. Imprevisible i impetuosa, Audry esdevé model de luxe i deixa el seu xicot. Coqueteja amb en Josh, però el pare no s’hi avé i fa tractes amb l’un i l’altra per a tenir-los separats, creant-se una farsa divertida en què es fa evident que les relacions humanes poden ser substituïdes per transaccions econòmiques.

Director, guionista i muntador Hal HARTLEY. Ajudant de direcció Ted Hope. Música Jim Coleman, Kendall Brothers, Philip Reed, Wild Blue Yonder. Fotografia Michael Spiller. Productors Hal Hartley i Bruce Weiss. Productor executiu Jerome Brownstein. Producció Action Features (EUA), Overseas Filmgroup (EUA). Durada 1h38. Estrena Barcelona 28.10.1993, al Cinema Casablanca. Festivals i premis Toronto 1989, Sundance 1990.

Repartiment Adrienne Shelly (Audry Hugo), Robert Burke (Josh Hutton), Christopher Cooke (Vic Hugo), Julia McNeal (Pearl), Katherine Mayfield (Liz Hugo), Gary Sauer (Emmet), David Healy (Todd Whitbread), Matt Malloy (Otis), Edie Falco (Jane, la cambrera), Jeff Howard (el xofer), Kelly Reichardt (la dona del xofer), Ross Turner (el fill), Paul Schultze (Bill), Mike Brady (Bob), Bill Sage (Gus), Tom Thon (venedor de diaris), Mary Sue Flynn (la noia del mostrador).

Per seguir, cal anar a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Adrienne Shelly i Robert Burke, en una fotografia de promoció de The Unbelievable Truth, de Hal Hartley 

INFORMACIÓ

Filmada al Long Island obrer on Hartley va nàixer i créixer.

Pressupost 70.000$. En venia els drets per als EUA per 200.000$

Més informació [imdb] [Allocine (fr.)] [mymovies (it.)]

Dist. Esp. [Prime Films]

***

[En V.O.]

***

NOTES MEVES -8 d’agost de 1994-

L’argument ens porta un protagonista mal vist socialment que aconsegueix fer-se un lloc gràcies al seu valor individual: no li donarien la feina, però sap arreglar cotxes molt bé -en contrast amb l’altre operari, un noi que ningú veu malament, però que és un qualsevol operari-. De bell antuvi, Hartley ja remarca el contrast entre la “imatge social” i el “valor individual”: el prenen -acollidorament- per un capellà i, en canvi, se’l treuen de sobre quan els diu sincerament -però sense explicacions que l’exculparien i això que en té- que surt de la presó.

Audry s’enamora del més profund del protagonista. Aquesta relació, pregona, es veu alterada per la força de la societat; és a dir, els diners, aportant Hartley el contrast entre “relació humana” i “transacció” -la relació basada en l’estatus, condicionada als valors monetaris, la reeixida social). Tanmateix, al final, els sentiments -que és tant com dir els valors més autèntics, menys superficials- triomfen.

Força poètica, es tracta d’una obra més primitiva que Trust, hi manté la mateixa aproximació als personatges i la interrelació entre personatge i societat…

***

ALTRES VEUS

La veritat del celibat [article sense enllaç], Carles Torner (Avui, 07.11.1993)

“Hartley ja hi anuncia els seus grans trumfos com a creador: la senzillesa acurada en la realització, els diàlegs brillants, un ventall de personatges d’antologia i un repartiment d’actors ajustat als seus personatges ambigus. El seu estil, melodramàtic i irònic, ja hi és traçat. Un cinema d’idees, capaç de plantejar dilemes morals d’una rabiosa actualitat en un marc que es mou entre el retrat despullat dels escenaris urbans més anònims i el conte de fades”

” (..) esbossant ja una de les constants del cinema de Hartley, seran les dones -i tant aquí com a Trust, les adolescents- qui sàpiga transcendir les formes socials d’exclusió. Les dones de les faules de Hartley saben veure més enllà del prejudici (..), fan possible la redempció creant la possibilitat d’una relació amorosa que (..) no passa per l’automatisme de l’atracció física, sinó per la conversa, l’ambigüitat, el malentès, el sacrifici i la reconciliació com a metamorfosi del desig.”

“Irònic, melodramàtic, provocador i profund”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!