Coses que vam perdre en el foc (Things We Lost in the Fire / Cosas que perdimos en el fuego / Nos souvenirs brûlés), de Susanne Bier.
(..) pel·lícula horitzontal, plana com una catifa, melodrama de redempcions improbables que basa tota la seva potencial força com a fàbrica de llàgrimes en la interpretació de Halle Berry i Benicio del Toro (Sergi Sánchez, Time Out Barcelona)
(..) pel·lícula que posa damunt la taula la confluència de destins de determinat cinema europeu d’autor -destinat a les sales de versió original i als festivals- i del cinema americà que juga a ser independent (Xavier Roca, Avui)
(..) al film hi ha tot de primers plans d’ulls, dits, llavis i pòmuls, el toc “arty” que abans pretenia ser disconforme i ara és una mica clixé. I, sobretot, aquella narració tipus trencaclosques que hauria de tenir sempre un sentit (Quim Casas, Èxit)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l’article.
FOTO Halle Berry i Benício Del Toro, a Coses que vam perdre en el foc, de Susanne Bier
Drama poc dogmàtic. Xavier Roca (Avui, 26.04.2008)
***
Cosas que perdimos en el fuego. Sergi Sánchez (Time Out, 24.04.2008)
***
Desordre narratiu [article sense enllaç]. Quim Casas (Èxit, núm. 74, suplement d’El Periódico, setmana del 25 d’abril a l’1 de maig)
(..) aquella narració tipus trencaclosques que hauria de tenir sempre un sentit. Aquí dura 30 minuts i després el relat s’explica de manera ortodoxa. Aquests desordres narratius s’han convertit en un recurs fàcil més que no pas en una forma d’estl
***
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!