Club 7 Cinema

Coincidint amb l’estrena de Fay Grim, volia penjar en aquest bloc una sèrie d’articles sobre Hal Hartley i la seva filmografia més destacada. Tanmateix, els preparatius d’un viatget que faré ben aviat no m’han permès enllestir-ho i, per altra banda, deixar-ho per més endavant no em fa el pes. O sigui que finalment faig el següent: ara penjo aquest “post” sobre Hartley, pendent d’alguns retocs i sense els apartats dedicats a estil i temàtiques, que hi afegiré d’aquí a unes setmanes. I de la filmografia, tot seguit en publicaré els que he preparat aquests dies, sobre La increïble veritat i Trust; més endavant, tinc intenció d’arrodonir-ho amb articles sobre Simple men, Amateur i alguns altres dels seus films.

Anant a Vull llegir la resta de l’article: Hal Hartley.

FOTO Hal Hartley, al rodatge d’Amateur (1994), amb Elina Lowensohn, David Simonds i Chuck Montgomery

Hal HARTLEY

PERFIL

Naixement. 3 de novembre de 1959 (Lindenhurst, Long Island, Nova York, EUA)

Elements biogràfics.

És el tercer de quatre germans -dos nois més grans i una noia, més petita-. En morir-se-li la mare quan ell teia 11 anys, va passar una temporada, amb la germana, a casa d’uns familiars.

El seu pare, ja jubilat, era un treballador de la forja, com la majoria dels oncles, cosins i fins un dels seus germans. Ell mateix hi treballava, ajudant, com a aprenent, durant les vacances escolars d’estiu i hivern. I seguí fent-ho l’estiu i tardor posteriors a llicenciar-se a Purchase, el 1984; per bé que s’ho deixà córrer tan bon punt va fer les paus amb els deutes acumulats amb el seu treball de final d’estudis, Kid (1984)

Des de 1984 -just en llicenciar-se-, viu a Nova York, fins que el 2005 se’n va a viure a Berlín.

El 1996, es casa amb Miho Nikiado, actriu i ballarina japonesa, una de les protagonistes de Flirt (1995).

Estudis. Primària al Our Lady of Perpetual Help Grammar School. El 1977 acaba l’institut (Lindenhurst High School). Passa el curs acadèmic 1978-79 estudiant Pintura al Massachusets College of Arts, de Boston, i en acabat torna a la seva ciutat per guanyar calés que li permetin seguir estudiant. El setembre de 1980, entra a l’Escola de Cinema de Purchase, de la State University of New York; on s’estarà fins el maig de 1984. Allà estudia direcció i muntatge amb Aram Avakian i fotografia amb Yuri Neyman. D’entre els companys, trava especial amistat amb Michael Spiller, que serà el director de fotografia de tots els seus films fins a No such things, llevat de Dogs. A Purchase, Hartley també hi estudia Literatura del Renaixement i Filosofia. Alguna font li atribueix, en el marc acadèmic, la direcció d’un primer llargmetratge que es titularia Here at the western wolrld, que no figura a cap filmografia.

Carrera (Director, guionista, productor, compositor de banda sonora, muntador, dramaturg, professor universitari de Cinema).

Mentre és a Boston comença a rodar pel·lícules -experimentals- en super 8. I quan ha de treballar per fer diners per seguir estudiant -1979/1980-, no abandona ni la pintura ni deixa de rodar pel·lícules en super 8, que presenta per ingressar a la Purchase Film School el setembre de 1980. Havent-se llicenciat el 1984, amb el curtmetratge -en 16mm, color, 33′- Kid com a treball de fi de carrera, es passa un any fent diverses feines com a ajudant de producció -d’entre els quals, una mena de pràctiques fent costat a David Gropman, dissenyador de producció de Home of the Brave, de Laurie Anderson, i també col·laborant amb Steve Gomer en la seva Sweet Lorraine- i, tot seguit, s’incorpora de manera més estable a Action Productions -companyia publicitaria de Jerry Brownstein. Mentrestant, Hartley va fent curtmetratges: The Cartographer’s Girlfriend (1986) -en 16mm, color, 29′- i Dogs (1988) -en Super 8mm, color-. És Brownstein, d’Action Films, qui, al 1989, li finança majoritàriament l'”opera prima“, The Unbelievable Truth (1989), l’èxit de la qual desemboca en la creació de True Fiction Pictures, productora de Hal Hartley, de la qual Brownstein serà el gerent i que es dissoldrà quan Brownstein l’abandoni -True Fiction Pictures, doncs, es crea ran de la produccó de Trust (1990) i es dissol el 2004, acabat el curt videogràfic de Hartley The Sisters of Mercy. Des de 2005, Hal Hartley treballa amb la seva productora Possible Films -inicialment distribuïdora, que posteriorment ha passat al camp de la producció-.

La revelació que, el 1989 i dins del marc del cinema independent, va significar el seu debut The Unbelievable Truth -presentat al Festival de Toronto i seleccionat a Sundance-, es confirmà l’any següent amb Trust, que, entre d’altres, li valdria el Waldo Salt Screenwriting Award, del Festival de Sundance, i els premis del Públic als festivals de Deauville i Sao Paulo. El 1992, amb Simple Men, participa a la Secció Competitiva del Festival de Canes, on comença a retreure-se-li un cert esgotament, una pèrdua de frescor. El Festival de Rotterdam li dedicà aquell mateix any una retrospectiva -certament curta, però que, per si mateixa, deixa constància del renom que, malgrat tot, encara atresora Hartley en aquell moment. El 1994 impacta novament a Canes, amb Amateur -que inaugura Quinzena dels realitzadors i guanya premi al Festival de Tòquio-, en una mena de comiat del seu prestigi; ja que tot seguit, amb Flirt (1995), fracassa comercialment i topa amb un notable escepticisme de la crítica, poc engrescada amb els seus homenatges cinèfils -a Fassbinder, per exemple-. I no es pot pas dir que la cosa millori gaire amb Henry Fool, malgrat el premi com a millor guió de Canes 1998.

Precisament amb Henry Fool (1997), Hartley reconeix un tombant en la seva línia creativa: “Volia fer una pel·lícula gran, èpica, de gran espectacle. M’havien impressionat molt unes pel·lícules xineses, com Adéu, concubina (CHEN Kaige) i sobretot Viure (Zhang Yimou). Vaig trobar que reinventaven la mena d’espectacle que Hollywood ja no ens sabia oferir… fins que arribà Titanic. Em va encantar Titanic, evidentment… Abans de filmar Henry Fool, m’he repassat els films de David Lean i he rellegit Tolstoi. Després de Flirt, tenia ganes de canviar, d’aplicar a un nou canemàs tot el que havia après. Com aquell que ja ha enllestit l’aprenentatge, que ja ha acabat la fase d’entrenament. Em notava en plena forma per fer la marató. Disposat a explicar una història que es desenvoluparia al llarg del temps, en lloc d’estar reclosa en un període de quaranta-vuit hores. M’abellia filmar grans escenes, mostrar emocions, arrossegar el públic amb una història bonica. És com quan portes una temporada menjant amanides, que et ve de gust endrapar un bistec dels grossos…” (..) “Després del fracàs de Flirt, no em podia tornar a equivocar i com que Henry Fool era diferent al que havia fet fins aleshores, la producció ha estat difícil (..) Finalment, he filmat el guió que havia escrit, però m’he adaptat al pressupost. Hi ha menys figurants del que hauria volgut, per exemple (..) No n’he tallat cap escena, tan sols he limitat les meves ambicions i, amb creativitat, he mirat d’adaptar-me a les exigències financeres (..) Al capdavall el que compta no són tant els mitjans com la història que expliques. Si la pel·lícula us fa viure emocions, és que ens n’hem sortit. Volia explicar una història gran. I l’he feta, a petita escala” -declaracions de Hal Hartley al “pressbook” de promoció de Henry Fool-.

El 1997, la República Francesa el condecora Cavaller de les Arts i de les Lletres. I a final d’aquell mateix any, estrena la seva peça teatral “Soon” al Festival de Salzburg (Àustria), que el 2001 serà reestrenada a Califòrnia.

Mentrestant, entre 1998 i 2000, la seva carrera com a cineasta passa hores baixes, quant a reconeixement crític i interés del públic. Participa discretament en projectes seriats, com és el cas de The Book of Life (1998), de la sèrie fílmica “2000 Seen By…”, o el de Kimono (2000), del film d’episodis Erotic Tales. El 2001 torna a Canes -Un Certain Regard- amb la fantacientífica No Such Thing, que a penes satisfà els seus seguidors més ferms, tot i que desperta un cert interès entre els amants del gènere, com ho demostra que la pel·lícula fos seleccionada pel Festival de Sitges. I justament el mateix certamen li projecta, quatre anys després, la futurista The Girl from Monday, novament acollida tan sols per la minoria de fidels seguidors i per alguns seguidors del fantàstic.

Entre setembre de 2001 i maig de 2004, exerceix de professor de Cinema a la Universitat de Harvard.

El 2003, el Festival de Xixón (Astúries) li dedica una retrospectiva.

L’Acadèmia Americana de Berlín li concedeix una beca per a la tardor de 2004, amb què treballa el seu guió -encara sense títol- d’una pel·lícula biogràfica sobre l’educadora i activista social francesa Simone Weil.

El 2007 presenta Fay Grim a la Secció Panorama del Festival de Berlín, en la qual Hartley manté intactes les constants autorals i fa com una recopilació estilística i temàtica del seu cinema, però evidencia la manca de frescor de qui no aconsegueix avançar més enllà d’on ha arribat.

Guionista. Dels seus propis films.

Compositor de banda sonora i muntador fílmic. D’alguns dels seus films.

Referents. Godard, Brecht.

***

ALGUNES DECLARACIONS DE HAL HARTLEY

“Faig pel·lícules amb pressupostos que sé que puc amortitzar. Tinc molta confiança en mi mateix. Faig pel·lícules modestes (..) Les meves dues primeres pel·lícules, The unbelievable truth i Trust, les vam rodar molt de pressa i es pot dir que per quatre calés. Sabia, com a artista i home de negocis que me n’havia sortit” –Cahiers du Cinéma, núm. 460-

“L’argument és un simple pretext per a desenvolupar determinades situacions que m’interessen” –Cahiers du Cinéma, núm. 460-

“No penso en termes de (..) bo o dolent, ni tan sols en termes de veritat o fals. El que no m’agrada de moltes pel·lícules és que no respectin la veritat de la seva ficció (..) El veritable procés de la ficció rau a preguntar-se el que ha de ser un home en prendre determinades decisions en certes situacions (..) Aquí hi ha la meva disciplina: conservar la veritat i la honestedat de la ficció” –Cahiers du Cinéma, núm. 460-

“Godard, és evident, m’ha influït molt. La seva concepció dialèctica hegeliana de la informació m’ha enriquit molt, encara que miro de no copiar-lo. Va ser amb ell que van prendre sentit tot de coses apreses quan era jove. No he llegit Brecht fins fa poc i és increïble trobar la seva obra com intuïcions del que jo mateix estic fent ara (..) Em fa l’efecte gairebé de ser continuador d’una tradició que arranca de Brecht i passa per Godard, els Talking Heads, etc.” –Cahiers du Cinéma, núm. 460-

“Vull fer pel·lícules sobre la gent. Tinc por de la política com a manera de diluir els veritables conflictes entre la gent. La meva por de la política és que, a base de parlar-ne, no fem sinó perpetuar un sistema que genera política i no pas canvis” –Cahiers du Cinéma, núm. 460-

***

FILMOGRAFIA

2006 FAY GRIM

2005 THE GIRL FROM MONDAY

2001 NO SUCH THING

2000 Erotic Tales: Kimono -curt del film d’episodis “Erotic Tales”-

2000 The New Math(s) -curt-

1998 THE BOOK OF LIFE
          El llibre de la vida
          El libro de la vida
          Le Livre de la Vie

1997 HENRY FOOL

1995 FLIRT

1994 AMATEUR

1994 Iris -Video, curt-

1994 NYC 3/94 -curt-

1994 Opera No. 1 -curt-

1993 Flirt -curt-

1992 SIMPLE MEN

1991 Theory of Achievement -curt-

1991 Ambition -curt-

1991 Surviving Desire -curt-

1990 TRUST
          Trust
          Trust. Confía en mi          
          Trust Me
          Trust. Fidati

1989 THE UNBELIEVABLE TRUTH -“opera prima”-
          La veritat increïble
          La increíble verdad
          L’Incroyable vérité
          L’Incredibile veritá

1988 Dogs -curt-

1987 The Cartographer’s Girlfriend -curt-

1984 Kid -curt, treball final d’estudis-

***

INFORMACIÓ I/O COMENTARIS SOBRE ALGUNS DELS SEUS FILMS

1989 THE UNBELIEVABLE TRUTH -“opera prima”-
          La veritat increïble
          La increíble verdad
          L’Incroyable vérité
          L’Incredibile veritá

1990 TRUST
           Trust
           Trust. Confía en mi         
           Trust Me
           Trust. Fidati

2005 THE GIRL FROM MONDAY

2006 FAY GRIM

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!