Club 7 Cinema

Ella és el partit (Leatherheads /  Ella es el partido / Jeux de dupes / In amore niente regole), de George Clooney.

(..) una obra que busca la seva fidelitat a la tradició per emergir com una reflexió pròpia sobre la manera com l’esport, la política i el cinema han acabat construint una sèrie de simulacres que han acabat generant alguns mites fonamentals de l’americanitat (Àngel Quintana, El Punt)
 
(..) Si d’una banda Clooney desconstrueix la mentida en què sembla inspirar-se tot mite -en aquest cas, el mite de l’heroi bèl·lic, l’estereotip del bon noi americà, guapo, valent, bon atleta i ídol de masses, interpretat per Krasinski-, d’una altra inverteix massa energia a reivindicar-se com a estrella heroica i fora de la norma, com a bad boy de la indústria de Hollywood. (Sergi Sánchez, Time Out Barcelona)

(..) la tercera pel·lícula que ha dirigit George Clooney, Ella és el partit, és plenament coherent amb la seva trajectòria (..) Llàstima que les intencions es dilueixin en un conjunt excessivament fred i cerebral, escrit per un tàndem de guionistes -Duncan Brantley i Rick Reilly- que estan lluny de ser Billy Wilder i I.A.L. Diamond, tot i haver-se’ls estudiat (Xavier Roca, Avui)

Ells és el partit funciona bé com a comèdia lleugera i com a drama esmorteït alhora, i també com la crònica d’uns temps (..) que estaven canviant aleshores (Quim Casas, Èxit)

Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO George Clooney, John Krasinski i Renée Zellweger, a Ella és el partit, de George Clooney 

De Lloyd a Sturgess. Àngel Quintana (El Punt, 12.06.2008)

***

Recordant els clàssics. Xavier Roca (Avui, 06.06.2008)

***

“Ella és el partit”. Sergi Sánchez (Time Out Barcelona, 06.05.2008)

***

Homenatge gramatical [article sense enllaç]. Quim Casas (Èxit, núm. 80, suplement d’El Periódico, setmana del 6 al 12 de juny de 2008)

Clooney s’ha quedat una mica entre dues aigües, entre la inspiració i la devoció (..) respecte a les comèdies nord-americanes dels anys quaranta (.. ) De vegades s’hi nota l’homenatge, la referència. D’altres resulta massa evident l’adopció generalitzada d’una fórmula pretèrita i el treball d’estilització sobre una època, la d’entreguerres (..)

Falla una mica la química (..) entre Clooney, exagerat en el caire còmic, i Renée Zellweger, l’actriu més estranya i desigual de l’actual firmament hollywoodià (..)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!