“O que arde”, la vida rural en flames
El que crema, aquí, és precisament la vida al món rural d’avui en dia, on conviuen la ramaderia tradicional, els nous usos (turisme rural), l’explotació forestal…
El que crema, aquí, és precisament la vida al món rural d’avui en dia, on conviuen la ramaderia tradicional, els nous usos (turisme rural), l’explotació forestal…
A nivell temàtic, no va gaire endins (..) Pur espectacle.
Comentari de “La cendra és el blanc més pur”, de Jia Zhang-ke
Comentari sobre “Stan & Ollie”, de Jon S. Baird, la cinta crepuscular sobre Oliver Hardy i Stan Laurel
Comentari sobre el petit film amb què Robert redford diu que s’acomiada del davant de la càmera
Comentari sobre “Peterloo”, el film amb què Mike Leigh commemora el 200 aniversari de la Massacre de Peterloo.
Comentari sobre el film de ciència ficció de Claire Denis, “High Life”
Comentari sobre “Els germans Sisters”, film de Jacques Audriard en forma de western
Tot i que no sóc gaire de Tarantino, “Once upon a time… in Hollywood” em sembla remarcable
Pel·lícula d’entreteniment, d’una convencionalitat absoluta, sobre la qual tanmateix penso que hi ha alguna cosa a dir-hi. En aquest film, la segregació racial als EUA és vista com una rèmora superable i que s’acaba superant, amb considerables dosis d’optimisme, per part de les tres protagonistes. S’ambienta en un context en què la valoració del talent
Digna, seriosa, un pèl discursiva, Captain Fantastic planteja la inviabilitat d’una educació lliure i rigorosa al marge de la societat, amb el seu ensenyament institucionalitzat, valors devaluats i degradada pel capitalisme consumista. Tot primer mostra l’intent paradisíac, autogestionat, supervivencial, menat de forma per moments tirànica pel pare de família. Acte seguit treu aquesta família del
Acabo de veure Knight of Cups, de Terrence Malick: gairebé indigerible. Probablement hi aniria trobant filons daurats si, a còpia d’anar-la mirant, acabés de lligar caps amb determinats aspectes del muntatge; però l’experiència de veure-la no em convida precisament a repetir-la. Sostinc la hipòtesi que Terrence Malick està fent un seguit de pel·lícules que, de
Dir que Julieta és millor que Los amantes pasajeros, l’anterior film de Pedro Almodóvar, no significa que Julieta sigui gaire res de l’altre món: el nyap d’aquella pot fer que aquesta es gaudeixi més, però la comparació, inevitablement favorable al seu darrer treball, no converteix Julieta en la pel·lícula reeixida que no acaba de ser. Novel·lesca és