Els seus càlculs són correctes. Però no arriba a impactar amb el terra... quan està a poca alçada, amb el mar a la dreta, veu al davant un enorme rectangle fosc amb el que xocarà. “És ben estrany”, pensa en Take, “que carai és aquest rectangle?”
|
Els seus càlculs són correctes. Però no arriba a impactar amb el terra... quan està a poca alçada, amb el mar a la dreta, veu al davant un enorme rectangle fosc amb el que xocarà. “És ben estrany”, pensa en Take, “que carai és aquest rectangle?”  En Take va donar un cop d’ull al que tenia al davant. Era veritat: la gota d’aigua l’estava fent tornar enrere, cap aquella ciutat que ara sabia que era Barcelona! Se n’hi anava de dret i el fotó vermell l’envejava per això... finalment havia trobat el tema de conversa del que podrien parlar-ne hores i hores. Però era just quan se separaven. Quina ràbia!  El president Mas va presentar fa poc, al programa Polònia, la seva proposta de referèndum sobre la independència de Catalunya. La pregunta era clara, directa, sense cap ambigüitat. La gràcia del gag estava en les dues respostes possibles: “Sí, tot i que no” i “No, tot i que sí”.  Farts d’haver de memoritzar una tirallonga de decimals, l’any 1897 l’Assemblea General de l’Estat d’Indiana (capital, Indianàpolis) va aprovar un projecte de llei pel qual el valor del nombre pi (la relació entre el perímetre i el diàmetre d’una circumferència) passava a ser de 3,2 a tot l’estat d’Indiana. Per llei.  Havíem deixat en Take caient en picat. Ha sobrevolat per sobre d’aquella ciutat i ara tot just comença a deixar-la enrere. El xoc amb el núvol li ha fet perdre la por a les gotes d’aigua. Ara ja no l’amoïna que hi hagi gotetes d’aigua per tot arreu. Es relaxa i s’anima a xerrar amb un fotó vermell que té al costat i va en la mateixa direcció que ell. Com començaries una conversa amb un estrany? A en Take se li acut parlar del temps:  La biografia del descobridor dels rajos còsmics no és només la d’un gran científic, pioner en vàries disciplines de la física i guanyador d’un premi Nobel, també és la història d’un austríac a la primera meitat del segle XX. I com a tal, un repàs a la història recent d'Europa que convida a la reflexió.  Davant del rebuig que ha provocat la seva actuació, el rei Joan Carles I ha demanat perdó i ha assegurat que no tornarà a succeir. Ja s’ha comentat abastament que amb les disculpes presentades no queda clar a què es referia (a la cacera? als elefants? a Botswana? a la seva acompanyant? al secretisme del viatge? a l’import del safari? ...). Però a mi el que més em crida l’atenció no és l’ambigüitat que envolta les disculpes reials sinó la que envolta la indignació dels plebeus.  Els rajos còsmics són l’única matèria de més enllà del Sistema Solar –i potser fins i tot de la nostra galàxia- que arriba fins la Terra. Aquí rau l’interès que els astrofísics senten vers ells. Però, d'on vénen? Què són? I, com arriben fins aquí? Com us podeu imaginar, les respostes a aquestes tres preguntes estan íntimament relacionades.  Tal dia com avui, de l’any 1912, a l’hemisferi nord es va produir un eclipsi de Sol gairebé total, i un austríac de només vint-i-nou anys el va aprofitar per enlairar-se amb un globus aerostàtic i mesurar la radiació a l’atmosfera. Aquell 12 d’abril, mentre el Titanic navegava entre Southampton i Terranova, Victor Hess va descobrir els rajos còsmics.  En Take anava pujant i pujant, i a mida que s’enlairava gaudia de la vista que se li obria quan mirava cap avall. La pedra l’havia enviat cap dalt amb una direcció completament nova, i va veure que sobrevolava una ciutat bastant gran. Entre turons i mar.  Fa pocs dies investigadors i agents socials van lliurar una carta al president del Govern i als membres del Congrés i del Senat espanyols expressant la seva preocupació per la possibilitat que als Pressupostos Generals de l’Estat del 2012 (PGE 2012) la dotació per a la recerca, el desenvolupament i la innovació es retallés un 8,65%. Santa innocència! Ahir vam saber que la retallada és del 25,57%.  El minitre Montoro va presentar ahir la proposta del Govern espanyol per als Pressupostos Generals de l'Estat corresponents a l’exercici 2012, dels que n’he extret la part corresponent a recerca, desenvolupament i innovació (RDI) i la comparo amb les xifres corresponents als pressupostos dels anys anteriors (2005-2011). L'objectiu d'aquest post no és fer-ne cap valoració personal sinó simplement reflectir les xifres.  En Take estava a punt d’aconseguir-ho. Tenia el terra ben a prop. Estava molt concentrat en evitar el xoc amb les molècules de gas de l’atmosfera, però tot i amb això va reconèixer cap on anava. Va veure el mar, i una serralada de muntanyetes que anava més o menys paral·lela a la costa. Cauria entre el mar i les muntanyes...  La bona notícia de l’informe Innovation Union Scoreboard corresponent a l’any 2011 (IUS 2011), encarregat per la Comissió Europea, és que la UE retalla lleugerament el gap respecte el Japó. Les dolentes: que el manté amb els EUA, l’incrementa amb Corea, perd terreny respecte la Xina i l’Índia i que, en clau interna, el procés global de convergència entre els vint-i-set Estats membres s’alenteix.  Per animar-se una mica, en va posar a pensar en les coses bones que els ultra-violat poden fer. Cada tipus de fotó serveix per alguna cosa. Els ultraviolats bronzegen i ajuden a fabricar vitamines, amb els rajos-X els metges poden fer radiografies, els microones descongelen el menjar, amb els visibles veiem les coses, els infra-rojos escalfen... |
Accés de l'autorÚltims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|