Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

1 de novembre de 2021
0 comentaris

Premi d’Assaig Irla 2021

Nit Irla 2021Estic molt content perquè amb el llibre “Una asimetria cartografiada. Els Països Catalans i Espanya en 27 mapes” he guanyat l’edició 2021 del Premi d’Assaig Irla. La Fundació Irla va instaurar aquests premis ara fa 12 anys amb l’objectiu “d’estimular l’estudi de la realitat política, econòmica, social i cultural dels Països Catalans”. Feia temps que tenia al cap presentar-m’hi, enguany ho vaig fer, i he tingut final feliç.

Al llibre, del que en parlaré amb més detall al proper post, hi recullo i hi analitzo dades estadístiques de varis indicadors. N’hi ha de polítics, demogràfics, econòmics, socials… i també d’universitats i de recerca, perquè són uns temes que conec prou bé, perquè són importants per al nostre futur i perquè, malgrat això, crec que se’n parla poc. Vaig presentar-hi el llibre a l’abril, al juny es va fer públic el veredicte del jurat, al setembre es va celebrar la Nit Irla, on la Fundació va lliurar els premis que convoca, i aquest octubre Angle Editorial ha publicat el llibre.

La Nit Irla es va celebrar el 29 de setembre. Com us podeu imaginar, des que es va anunciar tenia aquest dia en vermell al meu calendari personal, i suposo que no era l’únic. En aquesta cerimònia també es va lliurar el diploma i es va fer el reconeixement púbic al guanyador de l’edició anterior, en Raül Romeva. Ara fa un any no va ser possible per un problema logístic: en Raül era a la presó. Me n’alegro molt que ara ja no hi sigui i podés recollir el diploma de la Fundació Irla. I va ser un honor que, en un gest simbòlic, fos ell qui em lliurés el meu. Aquí teniu el vídeo de tot l’acte. El lliurament de les edicions 2020 i 2021 del Premi d’Assaig Irla, que inclou un petit parlament meu, són els 5 minuts que comencen al minut 8:30.

Per tot plegat, pel premi, pel reconeixement, per la companyia, recordaré sempre amb molt d’afecte la cerimònia de la Nit Irla 2021. Estic molt agraït a tothom qui forma part d’aquest record que sempre reviuré amb afecte. Malauradament, però, el vespre també va tenir el cantó trist. No vaig poder gaudir-lo tant com m’hauria agradat, i vaig haver de marxar tan bon punt va acabar l’acte oficial, sense poder-me recrear allargant el moment, perquè estava pendent de la meva sogra, que va morir aquell mateix vespre. Un dia molt maco i molt trist alhora. Descansi en pau, Rosalía.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.