Les molles i les gomes són elàstiques. Les podem deformar, estirar-les o comprimir-les, si exercim una força sobre elles, i sabem que tan bon punt deixem de fer-ho recuperaran la seva forma anterior, “tornaran a ser com abans”. Però això només passa si la força no és “massa gran”, perquè tots els materials elàstics tenen
Sovint ens sorprèn que algú, una persona o un partit polític, “de dretes” o “d’esquerres” faci, o digui, segons què. Tothom té contradiccions, però moltes vegades la nostra sorpresa no és fruit de les contradiccions dels altres sinó dels nostres prejudicis. Uns prejudicis condicionats per la història. Perquè ser d’esquerres o de dretes no té
A vegades donem importància als símbols perquè al darrere d’ells hi ha molta teca. Però a vegades els en donem justament perquè al darrere hi ha ben poc, i ens van bé per emmascarar aquest buit. Tinc la sensació que amb els llaços grocs hi ha una mica d’ambdues coses. Molt La decisió de la
La nostra societat ja no és com la del segle passat. No només en termes tecnològics (internet, big data…) sinó també socials. Al 1919 els treballadors de la Canadenca van declarar una vaga indefinida que no només va aturar l’activitat de l’empresa sinó també l’economia del país. Avui, cent anys després, probablement la població ocupada
I tots ho sabem, encara que a vegades fem veure que no en som conscients. Diguem-ho ben clar: la independència no ens sortirà de franc. De la mateixa manera que la no independència també té un preu. Res ens surt, ni ens sortirà, de franc. Durant força temps dir que la independència té un preu
“La por a la llibertat” és un llibre que em va impressionar, potser perquè el vaig llegir al moment oportú. Erich Fromm hi analitza com una societat civilitzada com l’alemanya va caure en el nazisme. Ser lliure, diu Fromm, implica assumir responsabilitats, perquè hem de prendre decisions. La barreja de mandra i por a assumir-les
I’ve sent an e-mail with the following text to 43 MEP, representing all political groups, from the six founding countries of the EEC. Since it is not a personal letter, hereby I open it to the whole EU bureaucratic apparatus, to whom I address it. “I’m so tired of my coward, old, and ruthless land.
A vegades, a la primera línia del debat polític i social hi trobem temes amb rerefons científics: nuclears sí o nuclears no? S’ha de limitar la recerca amb cèl·lules mares? Què fem amb els organismes modificats genèticament (els transgènics)? En aquests casos, la ideologia, i no la ciència, acostuma a condicionar les decisions. OMG (transgènics)
Tant de bo m’equivoqui. No estic d’acord amb els qui pensen que l’estratègia del govern espanyol ha fracassat perquè el 21D l’independentisme va revalidar la majoria absoluta i –diuen- ara tot continua igual. Potser som a una mena de situació contralampedusiana, on tot és diferent encara que res hagi canviat. L’1-O ho fa tot diferent.
Amb pocs dies de diferència hem sabut mig d’amagatotis dues notícies a les que probablement fins després del 21-D no se li dedicaran grans titulars. D’una banda, que l’Estat espanyol ja ha buidat el fons de pensions i haurà de demanar un crèdit per pagar les pensions d’aquest Nadal. D’altra banda, que el Ministeri d’Hisenda
Franco va guanyar la guerra civil, i per això va arribar al poder. Però si va governar 36 anys, tants com va viure, és perquè no només va guanyar una guerra; és perquè després de guanyar-la va fer una revolució. Va purgar tot l’entramat de l’Estat, tot, que va canviar de mans. Aquest “tot” va
Poc abans del #9N vaig escriure aquest post pensant en la meva filla. Tres anys després, a les portes de l’#1O, continua vigent. Només n’hauríem d’actualitzar les dades biogràfiques: la meva filla ja no és a punt de fer 8 anys sinó 11, jo no en tinc 48 sinó 51, i de la mort d’en
Orgullós del meu Parlament i del meu Govern, per haver declarat nuls els judicis polítics del franquisme i per haver publicat els noms de les persones per ells condemnades. Content, molt, per tots aquells que poden veure reconeguda -tan simple com això- la repressió que van patir els seus germans, pares, avis, oncles… Moix, molt,
1. Dignitat. Els militants han reivindicat la seva dignitat, humiliats per l’abstenció d’uns diputats que van fer Rajoy president del govern. Uns diputats que havien fet campanya amb l’eslògan #EchemosARajoy. Les diferències programàtiques o organitzatives entre els tres candidats –si n’hi havia- eren tan poc rellevants que, a menys d’una setmana de les primàries, Susana
Sovint es diu que, arran d’una xiulada a l’himne espanyol, la dictadura d’en Primo de Rivera va tancar el camp del Barça. No és correcte: el que va tancar va ser el Barça. Tot ell va desaparèixer –se’l va donar de baixa al registre d’entitats- durant tres mesos. El motiu, això sí, va ser la