La possibilitat que matèria, viva o inert, aparegui del no-res ha estat present a vàries branques de la ciència que se n’han anat sortint amb més o menys autoritat. Al segle XVIII, i després d’introduir en els seus experiments un rigor metodològic que va acompanyar de mesures molt precises, Antoine Laurent Lavoisier va enunciar el famós principi segons el qual la matèria ni es crea ni es destrueix, simplement es transforma.
Ell va enunciar aquest principi per als elements químics, que era el seu camp de treball, i aquesta branca de la ciència de seguida va reconèixer la validesa d’aquest principi. Però d’altres disciplines científiques van mantenir l’existència de generacions espontànies com una possibilitat real durant força temps…
No va ser fins al segle XVII que, gràcies a la invenció del microscopi, vam descobrir l’existència dels microbis. Amb tot, encara van caldre dos segles perquè Pasteur descartés categòricament la generació espontània com a possible font de patògens. Avui en dia cap científic ho discutirà, però el fet que a simple vista no podem veure ni els bacteris ni els virus que provoquen les malalties ens fa ser poc conscients de la seva existència, i malauradament en temps de covid-19 en veiem manta exemples.
Potser sorprendrà que, més que a la química, fos a la física on el principi de Lavoisier va causar furor. Una a una totes les seves branques van començar a buscar lleis de conservació que responguessin al mateix principi de no creació i no destrucció sinó de transformació. La conservació de l’energia, del moment lineal i de l’angular, de la càrrega als circuits elèctrics, de la massa a les equacions de Bernouilli per als fluïds… I encara més sorprenent és que sigui a la física on actualment hi trobem l’últim bastió de la generació espontània. Perquè si la massa no es pot crear del no-res, com és que existeix l’univers? Què és el Big Bang sinó una creació de massa i d’energia? Ho podem resoldre considerant el Big Bang com un forat blanc que va expulsar la massa i l’energia absorbida per un forat negre amb el que s’hi va connectar amb un forat de cuc?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!