Eureka!

Com passa sovint, molts vam descobrir Edward Wilson arran de la seva mort recent, que li va atorgar un protagonisme inusitat als mitjans i el va fer arribar molt més enllà del cercle de la seva especialitat: l’estudi dels insectes. Aleshores, molts vam sentir a parlar per primer cop de qui van arribar a descriure com un dels 100 científics més importants de la història o com el successor de Darwin.

Wilson també va ser un gran divulgador, i les Cartes a un jove científic en són un molt bon exemple, que li va valer un dels dos premi Pulitzer que va guanyar. Però aquestes cartes són molt més que un exercici de divulgació, d’un exercici de biologia militant per dir-ho a la manera d’en Primo Levi, perquè sovint es fa difícil saber si la informació, els consells i les reflexions que va desbrossant en aquestes cartes a un lector imaginari les hi adreça pensant més en la seva condició de científic o de jove. La ciència i la vida es fan indestriables, com en el passatge en què l’octogenari Wilson ens parla del naixement de la seva vocació quan, amb 10 anys, empaitava papallones pels camps d’Alabama:

Les millors emocions de la nostra vida se senten, s’examinen i es comprenen més profundament durant la maduresa, però neixen i bramen en tota la seva intensitat durant la infància i l’adolescència. Després perduren al llarg de la vida

Cartes a un jove científic
Edward O. Wilson
Editat per Rosa dels Vents (2014)
234 pàgines

(Article publicat al butlletí digital Recercat, de la Direcció General de Recerca de la Generalitat, 28/02/2022)