Eureka!

…i 52 gràfics que surten de 20 taules amb les dades més recents d’indicadors demogràfics, econòmics, polítics, d’universitats i recerca. Dels percentatges d’estudiants estrangers de les universitats a les balances fiscals, passant per les donacions a l’església a les declaracions de renda, el PIB per càpita, l’abandonament prematur dels estudis o la població ocupada en ciència i tecnologia. Són algunes de les dades que recullo i analitzo al llibre Una asimetria cartografiada. Els Països Catalans i Espanya en 27 mapes, amb què vaig guanyar el Premi d’Assaig Irla 2021 i que Angle Editorial acaba de publicar.

El debat polític en general, i al territorial en particular, sovint es du a terme més en termes qualitatius que no pas quantitatius, amb molts adjectius i adverbis i pocs nombres. Les balances fiscals en són un bon exemple, perquè sovint el punt de partida del debat no són les dades objectives sinó conceptes subjectius com «solidaritat» o «insolidaritat», en nom dels quals es justifiquen o qüestionen unes pràctiques de les quals se n’ometen, quan no se n’amaguen, les xifres. Més enllà de consideracions intel·lectuals, no sembla gens sa ni fructífer que ens embolcallem en discussions de molt o poc, de just o injust, sense saber si parlem de 10, de 100, o de 1.000.

El propòsit del llibre és contribuir al debat territorial amb dades estadístiques de fonts oficials, agregades en les dues ciutats i disset comunitats autònomes d’Espanya. He tingut especial cura perquè en tot moment sigui clar què són dades (objectives) i què les interpretacions (subjectives), per tal de respectar la diferència entre informació i opinió.

Més enllà de les recollir les dades, al llibre les represento en mapes i les creuo en gràfics. Als mapes hi veiem quins territoris tenen valors similars a la mitjana espanyola i quins se’n desvien significativament, ja sigui per dalt o per baix, i observem un patró comú en mapes d’indicadors ben diferents. Als gràfics es creuen dos indicadors per veure si hi ha cap correlació entre ells o no, i en alguns casos el resultat és força sorprenent.