Tenia mala consciència. No era, ni molt menys, el primer cop que ho feia, però sempre se sentia malament. No pas per la seva dona, perquè la relació ja feia temps que només s’aguantava per la inèrcia de l’anar fent, i a aquestes alçades ja no quedava res que es pogués trencar per jeure en
La meva tesi doctoral també és vostra perquè es va finançar amb diners públics. De manera directa a través de dues beques, una de l’aleshores Ministeri d’Educació i Ciència i una altra del Dublin Institute for Advanced Studies, i de manera indirecta a través dels recursos que vaig fer servir de vàries institucions públiques de
Florència i Pisa són, amb el permís de Siena, les perles de la Toscana. La torre inclinada, el ponte vecchio, la galeria dels Uffizi, la piazza della Signoria… La terra del Renaixement, dels Medici i dels paisatges de Leonardo… Segurament no us calen més motius per incloure aquesta regió en l’agenda de futurs viatges. Però
L’astronomia moderna va néixer a Venècia el 18 de març 1609. Pocs dies abans, per aquesta república que vivia del comerç marítim va córrer la veu que hi havia atracat un vaixell holandès amb un instrument del què se’n deien meravelles. Deien que els mariners holandesos podien de veure qualsevol vaixell abans que aquest els
El 29 de maig de 1919 es va produir l’eclipsi de Sol més important de la història de la ciència. Els físics l’esperaven amb candeletes, perquè era una oportunitat d’or per comprovar si es produïa o no un dels efectes més espectaculars del que aleshores era una teoria molt recent, la relativitat general: que la
Tal dia com avui, el 28 de maig de l’any 585 aC, es va produir un eclipsi total de Sol molt especial, perquè va ser el primer eclipsi “esperat”. Unes setmanes abans un astrònom havia avisat els seus conciutadans que tal dia, a tal hora, el Sol desapareixeria del cel durant uns minuts i es
De La Ilíada o de l’Anell dels nibelungs, d’on van treure Goscinny i Uderzo la inspiració per la poció màgica que el druida Panoràmix prepara al poblat d’Astèrix? Les llegenda germànica de Sigfrid és gairebé calcada a la grega d’Aquil·les: tots dos eren invencibles en el combat gràcies a un bany màgic. Sigfrid, amb la
Fa uns dies va entrar en vigor un reial decret sobre el personal investigador en formació i entre les principals novetats hi ha uns nous llindars de retribució salarial, ostensiblement superiors als anteriors, que s’han endut gairebé tots els titulars. Però no tot han estat bones notícies. El decret fixa uns mínims a la retribució
En el post anterior vam veure quina ha estat l’evolució del finançament de la recerca i el desenvolupament (R+D) als països de la Unió Europea a la dècada post Lehman Brothers (2008-2017), ara la compararem amb l’evolució, en aquest mateix període, en altres països del nostre entorn (Suïssa, Noruega, Rússia, i Turquia) i en els
L’any 2000 el Consell Europeu, reunit a Lisboa, es va comprometre a apostar per la recerca i el desenvolupament (R+D), perquè va considerar que només una economia d’alt valor afegit, basada en el coneixement, garanteix el progrés econòmic i la cohesió social. Va posar xifres a l’aposta: l’any 2010 la despesa en R+D al conjunt
Al món acadèmic, com a gairebé tots els àmbits de la vida, les classificacions de “els més…” o “els millors” són inevitables. I, com a qualsevol altre àmbit, les llistes es poden qüestionar tant com es vulgui, però ningú les ignora. El rànquing més llaminer per a les universitats és el de “les millors universitats
Tots relacionem Darwin, i la seva teoria de l’evolució, amb les illes Galápagos, que tenen una flora i una fauna molt especial pel fet que aquest arxipèlag del Pacífic està bastant allunyat tant del continent americà com de qualsevol altra illa. Tots sabem que Darwin hi va fer escala a bord del Beagle, en una
La ciència és coneixement, i el coneixement es pot fer servir de moltes maneres. Per bé o per mal. Com deia Superman (o era Spiderman?): “un gran poder comporta una gran responsabilitat”. A finals del segle XIX i principis del XX Alemanya era capdavantera en moltes disciplines científiques, com la física i la química; i
“La por a la llibertat” és un llibre que em va impressionar, potser perquè el vaig llegir al moment oportú. Erich Fromm hi analitza com una societat civilitzada com l’alemanya va caure en el nazisme. Ser lliure, diu Fromm, implica assumir responsabilitats, perquè hem de prendre decisions. La barreja de mandra i por a assumir-les
“La història d’una espelma”. Sabíeu que aquest és el títol d’una de les primeres conferències de divulgació científica de la història? I que la va fer Michel Faraday fa gairebé dos-cents anys, la vetlla de Nadal de 1825? Química i física a l’abast de joves i de gent amb pocs estudis… La idea d’un home