L’any 2000 el Consell Europeu, reunit a Lisboa, es va comprometre a apostar per la recerca i el desenvolupament (R+D), perquè va considerar que només una economia d’alt valor afegit, basada en el coneixement, garanteix el progrés econòmic i la cohesió social. Va posar xifres a l’aposta: l’any 2010 la despesa en R+D al conjunt
Al món acadèmic, com a gairebé tots els àmbits de la vida, les classificacions de “els més…” o “els millors” són inevitables. I, com a qualsevol altre àmbit, les llistes es poden qüestionar tant com es vulgui, però ningú les ignora. El rànquing més llaminer per a les universitats és el de “les millors universitats
Tots relacionem Darwin, i la seva teoria de l’evolució, amb les illes Galápagos, que tenen una flora i una fauna molt especial pel fet que aquest arxipèlag del Pacífic està bastant allunyat tant del continent americà com de qualsevol altra illa. Tots sabem que Darwin hi va fer escala a bord del Beagle, en una
La ciència és coneixement, i el coneixement es pot fer servir de moltes maneres. Per bé o per mal. Com deia Superman (o era Spiderman?): “un gran poder comporta una gran responsabilitat”. A finals del segle XIX i principis del XX Alemanya era capdavantera en moltes disciplines científiques, com la física i la química; i
“La por a la llibertat” és un llibre que em va impressionar, potser perquè el vaig llegir al moment oportú. Erich Fromm hi analitza com una societat civilitzada com l’alemanya va caure en el nazisme. Ser lliure, diu Fromm, implica assumir responsabilitats, perquè hem de prendre decisions. La barreja de mandra i por a assumir-les
“La història d’una espelma”. Sabíeu que aquest és el títol d’una de les primeres conferències de divulgació científica de la història? I que la va fer Michel Faraday fa gairebé dos-cents anys, la vetlla de Nadal de 1825? Química i física a l’abast de joves i de gent amb pocs estudis… La idea d’un home
A vegades és important tenir un títol universitari, o com a mínim ajuda. A un país com cal, com qualsevol altre mèrit, el títol el té qui se’l mereix. Però a un estat corrupte es fa de més i de menys. Llicenciat en Dret Amb Cristina Cifuentes es va obrir el meló dels estudiants amb
Ella va centrar el focus de l’escàndol durant uns dies. Després vam saber que les irregularitats en titulacions universitàries també esquitxaven en Pablo Casado, i vam sospitar que érem davant d’un “cas PP”. Però quan vam saber que la Universidad Rey Juan Carlos fa descompte als militants de VOX, i que uns dos-cents inspectors de
– Què fa el govern amb els nostres impostos? Normalment ens fem aquesta pregunta quan es presenten els pressupostos al Parlament o al Congrés. Cadascú en destaca el que més li crida l’atenció, o el que més li convé. Els uns que gastarem tant en això, que és més del que mai s’havia fet. Els
I’ve sent an e-mail with the following text to 43 MEP, representing all political groups, from the six founding countries of the EEC. Since it is not a personal letter, hereby I open it to the whole EU bureaucratic apparatus, to whom I address it. “I’m so tired of my coward, old, and ruthless land.
A vegades, a la primera línia del debat polític i social hi trobem temes amb rerefons científics: nuclears sí o nuclears no? S’ha de limitar la recerca amb cèl·lules mares? Què fem amb els organismes modificats genèticament (els transgènics)? En aquests casos, la ideologia, i no la ciència, acostuma a condicionar les decisions. OMG (transgènics)
Als EUA escriuen les dates posant primer l’ordinal del mes i després el del dia. Així, el 14 de març l’escriuen 3-14, i per aquest motiu els matemàtics americans van començar a anomenar-lo “dia π” (la relació entre el perímetre i el diàmetre d’una circumferència). L’any 2009 el govern dels EUA va recollir el guà
Dijous 1 de març, a les 8 del vespre, dins del cicle L’astrofísica i el cosmos, que organitza l’Associació Astronòmica de Sant Cugat-Valldoreix faré una conferència de divulgació sobre els rajos còsmics. L’acte, que se celebrarà al monestir de Sant Cugat, és obert a tothom, i és gratuït. La xerrada abastarà quatre aspectes: les vàries
En l’interregne que va de Diderot a internet, hi va haver una cosa que en deien enciclopèdia. Era com la wikipèdia, però com que estava impresa tenia les entrades ordenades. Habitualment seguia un ordre alfabètic, i just després de l’entrada de Galileo Galilei hi havia la d’un tal Vincenzo Galilei. Era el seu pare. Vincenzo
Galileo Galilei Va tenir 3 fills: dues noies i un noi. El noi es deia Vincenzo, com l’avi patern, i va ser el biògraf del seu pare. Les noies es deien Virginia i Livia. Virginia era la gran, i sempre va ser la nina dels ulls de son pare. Era amb qui més parlava de