Eureka!

A les universitats catalanes hi ha el 15,6% dels estudiants de grau de tot l’Estat espanyol, però l’Administració General de l’Estat només els destina el 14,1% de les beques i el 12,7% dels diners. Són dades oficials, del Ministeri d’Universitats. Tenen sentit aquestes xifres?

Podem entendre que el percentatge de beques (14,1%) sigui inferior al d’estudiants (15,6%) perquè el PIB per càpita a Catalunya és superior a la mitjana espanyola, i podem pensar que hi ha menys estudiants que en necessiten. Ara bé, que el percentatge de diners (12,7%) sigui inferior al del nombre de beques (14,1%) vol dir que les beques que arriben ho fan amb menys diners que a la resta de l’Estat. Un fet absolutament injustificable perquè les taxes universitàries a Catalunya són les més altes de l’Estat (un 86% superiors a la mitjana espanyola).

No és un fet aïllat, la lògica segons la qual com més cares siguin les matrícules més diners han de venir amb cada beca només es compleix a 5 comunitats autònomes. La immensa majoria viuen en un escenari absurd i injust on o bé les beques arriben amb menys diners tot i que les taxes són de les cares (en relació a la mitjana espanyola) o bé arriben amb més diners tot i que les taxes són de les barates.

Aquest desgavell és possible perquè el govern espanyol va transferir a totes les comunitats autònomes la competència per fixar els preus de les matrícules però en canvi –amb l’excepció del País Basc- es nega a transferir la de les beques. I això que ja fa més de vint anys que el Tribunal Constitucional va dir que, en el cas de Catalunya, la competència és de la Generalitat…

PS Aquesta és una de des dades que s’analitzen al llibre Una asimetria cartografiada. Els Països Catalans i Espanya en 27 mapes que ha guanyat el Premi d’Assaig Irla d’enguany.

(Article publicat al bloc d’Universitats, recerca i innovació d’ERC, 02/11/2021)