Ara fa 100 anys, al febrer de 1923, Einstein va venir a Catalunya, convidat per la Mancomunitat, per fer-hi un curs monogràfic sobre la teoria de la relativitat. Aquesta fet, malauradament poc conegut a casa nostra, és el punt de partida d’aquesta novel·la històrica amb el rerefons d’un suposat complot per assassinar-lo. Einstein era molt
Com passa sovint, molts vam descobrir Edward Wilson arran de la seva mort recent, que li va atorgar un protagonisme inusitat als mitjans i el va fer arribar molt més enllà del cercle de la seva especialitat: l’estudi dels insectes. Aleshores, molts vam sentir a parlar per primer cop de qui van arribar a descriure
Erwin Schrödinger (sí, el del gat) va ser el primer director de l’Institut d’Estudis Avançats de Dublín (DIAS). El centre es va crear al 1940 gairebé ex profeso per retenir-lo a Irlanda, on hi havia arribat dos anys enrere fugint dels nazis. Els estatuts del DIAS van establir que l’atracció d’investigadors d’arreu del món seria
Fa pocs dies la Comissió Europea va anunciar que volia considerar com a “energies verdes” tant el gas natural com la de les centrals nuclears. Com a mínim, sobta. Però no és l’única cosa que sobta quan barregem l’ecologia amb el consum energètic, sigui quina en sigui la font. Potser hauríem de començar per preguntar-nos
Són tres termes que sovint apareixen quan es parla d’electricitat, per comprendre què signifiquen i en quines condicions ens interessarà més un material o un altre haurem de fer un breu repàs a l’estructura dels àtoms i les molècules. En tindrem prou amb conceptes molt simples, amb refrescar els coneixements que ja tenim. Àtoms i
Les molles i les gomes són elàstiques. Les podem deformar, estirar-les o comprimir-les, si exercim una força sobre elles, i sabem que tan bon punt deixem de fer-ho recuperaran la seva forma anterior, “tornaran a ser com abans”. Però això només passa si la força no és “massa gran”, perquè tots els materials elàstics tenen
La possibilitat que matèria, viva o inert, aparegui del no-res ha estat present a vàries branques de la ciència que se n’han anat sortint amb més o menys autoritat. Al segle XVIII, i després d’introduir en els seus experiments un rigor metodològic que va acompanyar de mesures molt precises, Antoine Laurent Lavoisier va enunciar el
La forma dels termòmetres no hi ajuda. Hi ha qui pensa que la manera de funcionar d’aquests termòmetres és disparant-nos uns rajos infrarojos cada cop que algú prem el botó/gallet. És justament al contrari. Els rajos infrarojos que indiquen la temperatura no surten del termòmetre, sinó que surten del nostre cos. Perquè el nostre cos,
Pedro Sánchez ha dit que la setmana vinent Espanya podria arribar als 10.000 infectats pel coronavirus. Sembla una xifra ridícula, tenint en compte que aquesta setmana la va començar amb menys de 1.000 casos i l’acabarà amb més de 5.000. Què en diuen els models matemàtics i què diuen en comparació a d’altres països europeus?
Enguany es commemora el 250è aniversari del naixement de Beethoven, un músic en qui, encara que soni estrany, hi veig paral·lelismes amb Galileo Galilei. Revolucionaris A la història de la música hi ha un abans i un després de Beethoven, perquè ell solet es va inventar el romanticisme. És contemporani als grans compositors neoclàssics però
La meva tesi doctoral també és vostra perquè es va finançar amb diners públics. De manera directa a través de dues beques, una de l’aleshores Ministeri d’Educació i Ciència i una altra del Dublin Institute for Advanced Studies, i de manera indirecta a través dels recursos que vaig fer servir de vàries institucions públiques de
Florència i Pisa són, amb el permís de Siena, les perles de la Toscana. La torre inclinada, el ponte vecchio, la galeria dels Uffizi, la piazza della Signoria… La terra del Renaixement, dels Medici i dels paisatges de Leonardo… Segurament no us calen més motius per incloure aquesta regió en l’agenda de futurs viatges. Però
L’astronomia moderna va néixer a Venècia el 18 de març 1609. Pocs dies abans, per aquesta república que vivia del comerç marítim va córrer la veu que hi havia atracat un vaixell holandès amb un instrument del què se’n deien meravelles. Deien que els mariners holandesos podien de veure qualsevol vaixell abans que aquest els
El 29 de maig de 1919 es va produir l’eclipsi de Sol més important de la història de la ciència. Els físics l’esperaven amb candeletes, perquè era una oportunitat d’or per comprovar si es produïa o no un dels efectes més espectaculars del que aleshores era una teoria molt recent, la relativitat general: que la
Tal dia com avui, el 28 de maig de l’any 585 aC, es va produir un eclipsi total de Sol molt especial, perquè va ser el primer eclipsi “esperat”. Unes setmanes abans un astrònom havia avisat els seus conciutadans que tal dia, a tal hora, el Sol desapareixeria del cel durant uns minuts i es