Les molles i les gomes són elàstiques. Les podem deformar, estirar-les o comprimir-les, si exercim una força sobre elles, i sabem que tan bon punt deixem de fer-ho recuperaran la seva forma anterior, “tornaran a ser com abans”. Però això només passa si la força no és “massa gran”, perquè tots els materials elàstics tenen
La possibilitat que matèria, viva o inert, aparegui del no-res ha estat present a vàries branques de la ciència que se n’han anat sortint amb més o menys autoritat. Al segle XVIII, i després d’introduir en els seus experiments un rigor metodològic que va acompanyar de mesures molt precises, Antoine Laurent Lavoisier va enunciar el
La forma dels termòmetres no hi ajuda. Hi ha qui pensa que la manera de funcionar d’aquests termòmetres és disparant-nos uns rajos infrarojos cada cop que algú prem el botó/gallet. És justament al contrari. Els rajos infrarojos que indiquen la temperatura no surten del termòmetre, sinó que surten del nostre cos. Perquè el nostre cos,
Pedro Sánchez ha dit que la setmana vinent Espanya podria arribar als 10.000 infectats pel coronavirus. Sembla una xifra ridícula, tenint en compte que aquesta setmana la va començar amb menys de 1.000 casos i l’acabarà amb més de 5.000. Què en diuen els models matemàtics i què diuen en comparació a d’altres països europeus?
Enguany es commemora el 250è aniversari del naixement de Beethoven, un músic en qui, encara que soni estrany, hi veig paral·lelismes amb Galileo Galilei. Revolucionaris A la història de la música hi ha un abans i un després de Beethoven, perquè ell solet es va inventar el romanticisme. És contemporani als grans compositors neoclàssics però
La meva tesi doctoral també és vostra perquè es va finançar amb diners públics. De manera directa a través de dues beques, una de l’aleshores Ministeri d’Educació i Ciència i una altra del Dublin Institute for Advanced Studies, i de manera indirecta a través dels recursos que vaig fer servir de vàries institucions públiques de
Florència i Pisa són, amb el permís de Siena, les perles de la Toscana. La torre inclinada, el ponte vecchio, la galeria dels Uffizi, la piazza della Signoria… La terra del Renaixement, dels Medici i dels paisatges de Leonardo… Segurament no us calen més motius per incloure aquesta regió en l’agenda de futurs viatges. Però
L’astronomia moderna va néixer a Venècia el 18 de març 1609. Pocs dies abans, per aquesta república que vivia del comerç marítim va córrer la veu que hi havia atracat un vaixell holandès amb un instrument del què se’n deien meravelles. Deien que els mariners holandesos podien de veure qualsevol vaixell abans que aquest els
El 29 de maig de 1919 es va produir l’eclipsi de Sol més important de la història de la ciència. Els físics l’esperaven amb candeletes, perquè era una oportunitat d’or per comprovar si es produïa o no un dels efectes més espectaculars del que aleshores era una teoria molt recent, la relativitat general: que la
Tal dia com avui, el 28 de maig de l’any 585 aC, es va produir un eclipsi total de Sol molt especial, perquè va ser el primer eclipsi “esperat”. Unes setmanes abans un astrònom havia avisat els seus conciutadans que tal dia, a tal hora, el Sol desapareixeria del cel durant uns minuts i es
Tots relacionem Darwin, i la seva teoria de l’evolució, amb les illes Galápagos, que tenen una flora i una fauna molt especial pel fet que aquest arxipèlag del Pacífic està bastant allunyat tant del continent americà com de qualsevol altra illa. Tots sabem que Darwin hi va fer escala a bord del Beagle, en una
La ciència és coneixement, i el coneixement es pot fer servir de moltes maneres. Per bé o per mal. Com deia Superman (o era Spiderman?): “un gran poder comporta una gran responsabilitat”. A finals del segle XIX i principis del XX Alemanya era capdavantera en moltes disciplines científiques, com la física i la química; i
“La història d’una espelma”. Sabíeu que aquest és el títol d’una de les primeres conferències de divulgació científica de la història? I que la va fer Michel Faraday fa gairebé dos-cents anys, la vetlla de Nadal de 1825? Química i física a l’abast de joves i de gent amb pocs estudis… La idea d’un home
A vegades, a la primera línia del debat polític i social hi trobem temes amb rerefons científics: nuclears sí o nuclears no? S’ha de limitar la recerca amb cèl·lules mares? Què fem amb els organismes modificats genèticament (els transgènics)? En aquests casos, la ideologia, i no la ciència, acostuma a condicionar les decisions. OMG (transgènics)
Als EUA escriuen les dates posant primer l’ordinal del mes i després el del dia. Així, el 14 de març l’escriuen 3-14, i per aquest motiu els matemàtics americans van començar a anomenar-lo “dia π” (la relació entre el perímetre i el diàmetre d’una circumferència). L’any 2009 el govern dels EUA va recollir el guà