Eureka!

La notícia del dia és que a partir de demà ja no es pagarà peatge a bona part dels quilòmetres d’autopista de Catalunya, inclosos els de l’AP7 que connecten amb França, la primera concessió de peatges d’Espanya i la més rendible durant les més de cinc dècades que haurà estat vigent. De tots els greuges que conformen el dèficit fiscal, el diferencial entre els quilòmetres d’autopistes –de peatge- i d’autovia –gratuïts- amb la resta de l’Estat potser aquest és el més conegut pels catalans.

Epifania

Ara bé, una cosa és saber-ho i una de ben diferent és entendre’n tota l’extensió. Vaig créixer en una família altament polititzada i catalanista, i no recordo un temps en que jo no sabés d’aquest fet, però no en vaig copsar la seva profunditat fins que, ja d’adult, vaig passar un cap d’any a Madrid. Al viatge d’anada no en vaig ser conscient, però al de tornada ho vaig entendre de cop, com Sant Pau. Tornàvem en cotxe i poc després de Fraga a la carretera hi havia un pal amb dos rètols. A un hi deia “Benvinguts a Catalunya”, a l’altre “Peatge a 1.000 m”.

Abans d’un quilòmetre ja érem aturats, fent cua esperant el torn per passar per una de les casetes on una barrera s’alçava i s’abaixava per deixar passar els cotxes d’un en un. Era la primera aturada des que havíem sortit de Madrid, perquè havíem fet tot el camí fins allí sense trobar cap peatge. No mentre no érem a Catalunya. Era el 1990, poc abans del Tractat de Maastricht, i al peatge de Fraga em van venir al cap les escenes viscudes a la Jonquera o a Ventimiglia, on també ens havíem d’aturar i esperar que el guàrdia civil, gendarme, o carabbiniero de torn ens donés el vistiplau i alcés la barrera perquè poguéssim continuar el camí. Aquell punt de peatge feia tot l’efecte d’una frontera, la est-oest que separa Catalunya d’Espanya. Una frontera que quan viatges cap el sud no creues quan passes de Tarragona a Castelló sinó quan deixes enrere Alacant. La frontera dels Països Catalans.

Sempre que ho he comentat n’he destacat el cantó positiu, ja tenim les infraestructures per fer de frontera! Les barreres per aturar el trànsit al llindar del territori, les casetes per controlar un a un els cotxes que hi volen passar… l’única cosa que ens cal és donar-li una metralleta a la persona que hi ha a la caseta del peatge.

Dos anys després d’aquesta epifania la Unió Europea va aprovar el Tractat de Maastricht, i amb ell la lliure circulació de persones, béns i mercaderies. Fa gairebé tres dècades que ja no ens hem d’aturar i fer cua a La Jonquera o a Ventimiglia, però les barreres de Fraga avui encara hi són.

Demà

No és cert que avui s’acabin les concessions, ja fa dècades que es van acabar però les han anat renovant fins avui. Però demà ja no haurem de pagar aquests peatges.

Encara no és demà i ja ha començat el debat de com es pagarà el manteniment d’aquests quilòmetres d’autopista quan no hi hagi peatges, un debat que no existeix ni ha existit mai pels quilòmetres d’autovia de fora de Catalunya, ni pels de les autopistes rescatades de Madrid. Aquestes altres carreteres les paga l’Estat, és a dir tots els espanyols, però les carreteres catalanes potser les haurem de pagar només els catalans. Encara no sabem com, però qui més qui menys ho dóna per fet. Tants anys reclamant la fi dels peatges de les autopistes de Catalunya i quan els treuen ja ens deixen entreveure que les continuarem pagant els catalans. D’una altra manera però fa pinta que les continuarem pagant els catalans, només els catalans. Ves per on!

GE / GI

Tot plegat em recorda l’enrenou de les matrícules. Temps era temps la matrícula de cada cotxe n’indicava la província i als catalans ens feia angúnia que als de Girona se’ls identifiqués amb un “GE”. Recordeu les campanyes reclamant el “GI”? Anys i panys, potser fins i tot van formar part d’un acord d’investidura.

Vam estar tan cofois quan vam aconseguir que el govern espanyol acceptés el “GI” per la província de Girona… Quant va durar? Poc després que el govern espanyol acceptés que el nom de la província és Girona va decidir treure qualsevol referència al nom de la província de les matrícules, que des d’aleshores només poden dur la “E” d’Espanya. Espanya, una.