Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

14 de gener de 2022
0 comentaris

El gas i les nuclears són energies verdes?

Central nuclearFa pocs dies la Comissió Europea va anunciar que volia considerar com a “energies verdes” tant el gas natural com la de les centrals nuclears. Com a mínim, sobta. Però no és l’única cosa que sobta quan barregem l’ecologia amb el consum energètic, sigui quina en sigui la font. Potser hauríem de començar per preguntar-nos què és una energia verda, perquè sovint aquí rau l’origen de la confusió.

En l’imaginari associem “verd” amb que no contamini. No amb que contamini poc o que la contaminació sigui “poc perillosa” sinó amb que no contamini. Això és un error perquè no hi ha cap font d’energia que no contamini, cap. Quan parlem de l’energia nuclear segurament ens ve al cap Txernòbil o Fukushima, però fins i tot si fóssim capaços de garantir “zero accidents” tots som conscients que es els residus radioactius que s’hi generen són de mal gestionar. El cas del gas natural potser és encara més escandalós perquè el si parlem d’ecologia el CO2 és, o hauria de ser, l’enemic públic número 1. Hi ha energies que contaminen més que d’altres i hi ha tipus de contaminacions que ens preocupen més que d’altres, però no hi ha cap font d’energia que “no contamini”.

Una altra opció és associar “verda” amb “renovable” i això també és una trampa perquè si filem prim no hi ha cap energia que sigui renovable. Cap. La solar o l’eòlica ens ho poden semblar perquè “sempre” hi haurà el Sol i –en algun lloc o en altre- sempre hi bufarà vent. El problema és que no en tenim prou amb que ens arribi la calor del Sol o amb que bufi vent, perquè per aprofitar-ho ens calen dispositius electrònics i, encara que no se’n parli tant, aquests recursos minerals també són finits. Com el carbó o el petroli. Hi ha, això sí, unes energies que esgoten els seus recursos més ràpidament que unes altres.

En la intersecció d’ambdues confusions hi trobem els cotxes elèctrics que es passegen amb una enganxina de “zero emissions”. No és cert. Que al motor no hi hagi combustió no vol dir que no hi hagi cap emissió. Potser no hi ha cap emissió “aquí” però sí que n’hi ha on es produeix l’energia amb què es carrega el seu motor elèctric. El gran avantatge dels cotxes elèctrics és per al seu ús a grans ciutats perquè la combustió no es produeix “allà mateix” sinó ben lluny, on els gasos de la combustió no s’aboquen als nassos de milers de persones. Són molt útils per millorar la salut de les persones a les grans concentracions urbanes. Ens poden estalviar milers de vides però no resolen el problema ecològic del planeta. I, d’altra banda, un motor elèctric necessita de materials escassos, com el liti o el coltan, que tard o d’hora s’esgotaran. Els conflictes polítics associats al control de l’extracció d’aquests minerals és un tema que va molt més enllà de l’objectiu d’aquest post.

Així doncs, si som estrictes, ni el gas ni l’urani ni cap altra mena d’energia és verda, ni el sentit de no tenir cap impacte en el medi ambient ni en el de ser 100% renovable. “Verda” és només simplificació, una etiqueta a la que li podem donar varis sentits. Les simplificacions ens van bé perquè ens ajuden a tractar problemes complexos però no hauríem d’oblidar mai que només són simplificacions. Perquè altrament les etiquetes grandiloqüents i trascendentals, com ara “energia verda” o “zero emissions”, ens poden enganyar.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.