14 de Maig 2016
Moltes vegades els reflexos es presenten més nítids encara que la realitat mateixa. Tal és el cas d’aquests blaus profunds d’un cel reflectit als llacs d’alta muntanya, entre cims gegantins que sobrepassen els 6000 m.
Escenari visual: Crestes andines de la serralada de Huayhuash, al bell mig del Perú, a tan sols uns 100 km de les costes del Pacífic, però un dels llocs menys transitats del món.
Un noi jove és allà, palplantat i expectant, meravellat i encuriosit pels més mínims detalls, copsant i retenint el màgic moment del somni realitzat. Una part de mi és allà, enmig d’aquesta exuberant bellesa natural.
Gràcies al degoteig d’imatges que durant aquests últims vuit mesos m’ha anat arribant – amb freqüència mesurada – puc observar i fer-me càrrec de la magnitud dels descobriments i vivències que el meu fill acumula. I de casa estant, gaudeixo d’un cert viatge paral·lel amb aquesta part de mi, que estimo i que retrobaré ben aviat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!