25 d’Agost 2011
Un matí plujós de tardor, enfilàvem el parc amb cert desànim, però àvids de fotografia. La glorieta propera al laberint ens va servir de seguida d’aixopluc, mentre començàvem a treure els estris de la bossa. La càmera de format mig treia el nas, el tres peus es desplegava, el fotòmetre començava a mesurar … i mentrestant, l’aigua de la pluja intentava acobardir-nos.
Succeí però tot el contrari: La cambra fosca de la nostra Hasselblad va anar essent testimoni de la màgia de l’indret, atrapant aquí i allà els racons de bruc humit, certificant la magestuositat de l’escalinata central, i acaronant l’estany amb mil gotims de densa pluja …
I així fent pinya entre nosaltres, paraigua en mà i disparador alerta, aconseguíem imatges de les muses eternes del parc, tant belles com immòvils, que impassibles ens somreien.
(apunt dedicat als meus companys de Fotoespai, i profe.)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salutacions, Francesc.
Va ser una boba jornada.
Toni