Generació...

xafogor

0
Després de la passejada de les comparses, he fet una banyada ràpida a la platja…  i ara dutxa, aiguaaa fresca !
 
– I tu com va ?
– Molta calor, xafogor, veure’ns arreglar cosetes, em fa pena sempre, però una pena dolça.
– Els germans a la casa dels pares…
– Netegeu i endreceu, i trobeu tresors amagats entre parets i sota rajoles, dins dels armaris amb doble fons…  
– I al terrat sota l’ombrel·la sentint la brisa, encara calorosa, que ve de mar, xafogor.
– Tresors cap, només pols i molta, feina , de feina però en fem poca, estem junts, xerrem i passem comptes, en fi… i ni terrat, ni ombrel·la i el pati fet caldo!
– Menjant un tall de síndria fresca, que els àngels hi fan festa, un dia d’estiu a casa.
– M’ho he imaginat així…
– Posem en venda la casa, era bonica, molt.
– I al fons, guaitant l’horitzó, que et fa quasi tancar els ulls de tanta llum, perdent-se a la vista, un llagut…

 

Com que m’haure fet ric la compraré, i faré un hotelet intimista, urbà.
Li deixaré ajudar-me a decorar-ne les habitacions.

sobreviuré (denúncia)

2

Em tenen en un estat d’encabronament obsessiu, em sento insultat, em volen anul·lar, em volen destruir com a persona, em fan mal psíquicament.
No és paranoia, és el neguit de que en qualsevol moment em poden llançar una ordre de desnonament i haver de marxar de casa…

No accepto que els que m’administren, el meu govern, m’imposin les seves regles d’austeritat i que em castiguin retallant-me els meus drets, en són responsables. 
El president de la Generalitat, el conseller d’economia, en particular el conseller d’empresa i ocupació, la consellera de benestar i família… 
Són covards, tenen la panxa plena, mengen cada dia, es poden distreure, anar el cinema, concerts, teatre, viatjar, fer vacances i no s’han de preocupar per la seva pròpia supervivència. No s’han plantat per què tenen por, negocien amb el govern de l’estat, engrunes.

No accepto que els representants del meu municipi, no es plantin i exigeixin deixar de retallar, davant les mancances que ha de assumir el meu municipi  per la negligència de l’administració.
No accepto la submissió del meu alcalde, ni del regidor de promoció econòmica, ni de la regidora de benestar social , que m’imposin solucions indignes, m’imposin pels fets anar a viure en un refugi, condicionant-me i empresonant-me en un reducte sense poder fer la meva vida pròpia, sense poder tenir vida en llibertat, ni vida en intimitat.
No ho accepto perquè m’hi obliguin, pels fets consumats… les directrius dels serveis socials, que s’han de fer càrrec de les mancances institucionals.

Administren la pobresa amb caritat.
Administren recursos que no són propis, la caritat que recullen institucions Càritas o Creu Roja…
No es fan càrrec, ni se’n volen fer dels rebuts impagats, de lloguers i serveis energètics… 


Exigeix-ho justícia social. 
Exigeix-ho els meus drets.

No sóc culpable !!

(tot plegat conseqüencia de l’extició dels drets socials,  de la extinció de la RMI o pirmi ) 

refugi (darrer capítol)

2

durant anys cercava pastures, per engreixar el bestiar, quan la carn va deixar de ser negoci, ja no tenia sentit oferir-ne.

resum:

l’aigua per una qüestió de higiene no me la tallaran… (delicadesa !)
però els rebuts pendents, a causa de no tenir ingressos per l’extinció de la RMI (renda mínima d’inserció – pirmi) i els serveis energètics i els lloguer pendents no els pagaran…

i li estic fotent la putada al propietari, per no poder pagar-li el què havíem convingut en el contracte de lloguer, perquè el sr conseller de treball, de la seva mateixa corda ideològica, se li va acudir canviar la llei, fer-la a mida, i retallar les prestacions socials per aturats sense cap altra mena prestació… oletu !!

M’han proposat que durant un temps puc anar al “refugi” municipal (ah! me l’han venut com molt net i digne !)

Estan molt preocupats per la meva situació ! (jo també, no et fot !)

Fins hi tot, ara, diuen que em gestionaran la RAI (renda activa d’inserció) ?? del SOC (Servei d’ocupació de Catalunya) més del mateix….
i, si obtinc aquesta prestació puc tenir una possibilitat de obtenir “punts” (com en una tómbola, eh!) per un HPO (habitatge de protecció oficial)

molts acrònims i sigles, oi ? 

Decebut…

Ah! important la regidora de benestar social té un informe  que han elaborat els serveis socials sobre les persones afectada per l’extinció de la RMI (pirmi) i això, penso, no potser privat, és de domini públic, i no nomes per ús del partit de govern municipal, crec que estaria bé i seria mooolt democràtic que es compartís amb els altres grups municipals i la FAVM oi?

Pregunta retòrica (utòpica) : 
– Se li poden demanar responsabilitats a la administració de la Generalitat per part dels municipis que han de carregar amb les despeses que, ells, amb les retallades han generat ? 
– Se li poden demanar responsabilitats a l’estat per l’ofec econòmic ?
– I als financers i els seus dirigents demandar-los per lladres ?

Sincerament, anem per feina i fotem-los fora, a tots, implantem com més aviat millor el procés que ja ha començat i prenem el poder.

Convidem-los a marxar de vacances permanents, democràticament, a una illa del pacífic… (aixó si, tallar-los les comunicacions i que es fagocitin entre ells)

exclusió social

0

t’escrivia :

…Com t’he comentat m’ha trucat a les 13 hores, d’avui divendres,  la Sra. M.M, d’Aigües de Mataró  citant-me pel dilluns dia 15 a personar-me per les seves oficines per passar a pagar el rebut pendent de l’aigua…

Li he comentat l’acord que es va arribar amb el Sr Miquel Rey, en la conversa que vares tenir amb ell i en presencia de la secretaria de l’alcalde el proppassat dia 3 de juliol,  el dia que vaig convocar la plantada davant l’ajuntament, el recordatori al alcalde Sr. Joan Mora del seu compromís davant de la Assemblea de la PAH  un temps abans, de que “cap mataroní sense recursos, es quedaria sense aigua”  per aquest motiu ens varem plantar per que no se’m fes el tall de l’aigua del meu domicili, ni de cap altre que es trobés amb les mateixa situació, en les mateixes circumstàncies.

Immediatament he trucat a les oficines de la la  OSAI demanant per la Sra. Asun Muñoz, la cap dels serveis socials, la persona que ens va atendre i va dir de revisar el meu expedient en la teva presència, després de donar per acabada la mobilització davant l’ajuntament en la conversa amb la secretària de l’alcalde… però en aquell moment estava absent i m’ha atès la seva secretaria la Sra N.F. Li he comentat l’assumpte, de que la companyia em deia que sinó passava a pagar el rebut de l’aigua em tallarien el subministrament…  i m’ha dit que demanaria a una assistent social que es posés en contacte amb la Sra. M.M. la cap de servei d’aigües de Mataró.

Després t’ho he comentat, per què vares intervenir com a mediador en representació de la FAVM. Però si em truquen vol dir o que el Sr Miquel Rey, no ho ha fet saber a la cap del serveis del l’empresa municipal d’aigües que ell presideix, o que no ha complert l’acord a què vareu arribar. Acord verbal, però, en la presencia de la secretaria de l’alcalde, tu i jo i les altres persones presents a la concentració, que escoltaven la conversa aquell matí del dimecres dia 3….

12 de juliol
batalla pels drets : dret a l’aigua
continua…

No han respectat els acords, nomes era una moratòria.
El proper dilluns dia 15, segons Aigües de Mataró em tallaran l’aigua sinó pago el rebut pendent… 
En Miquel Rey, regidor de promoció econòmica i president d’Aigües de Mataró, no ho ha notificat a la cap del servei que diu que la OSAI, els serveis socials de l’ajuntament, no han aprovat la prestació econòmica d’urgència… 
L’acord que varen arribar amb el president Sr J.S.  de la FAVM (federació de associacions de veïns de Mataró) com a mediador, no li han fet cas.
Els serveis socials, que se’n desentenen…

Proposen que me’n vagi a viure amb un familiar…

És greu l’imcompliment, que l’alcalde, Joan Mora fes una promesa davant la assembla de la P.A.H i digués públicament de que: “cap mataroní sense recursos econòmics no es quedaria sense aigua”

Però la lluita per l’aigua, que és un bé imprescindible va lligat amb d’altres drets fonamentals el dels serveis energètics, i de l’habitatge.

Tot plegat a consequència que l’administració ens retalla als que ja no tenim feina, ens treu les prestacions, RMI (pirmi).
S’han fet recursos d’alçada a les administracions de la Generalitat, a la CIRMI,  per haver-me retirat el RMI i a la OSAI,  serveis socials de l’ajuntament per haver rebutjat la PEUS, prestació econòmica d’urgència social.

La burocràcia va molt lenta i el temps passa volant.

No hi ha expectatives de feina…

De com passar en cinc (5) mesos de viure precàriament a estar en exclusió social.

No m’agrada escriure sobre aquests temes, ni haver de plantar-me per exigir els meus drets socials… ara és el què em toca.

#dretalaigua

#dretalsserveisenergètics

#dretalhabitatge

#retalladessocials

#RMI = #PIRMI

noticies relacionades : clica l’enllaç 
Un veí de Mataró es planta davant de l’ajuntament pel dret a l’aigua  

dret a l’aigua, de l’agraïment al debat per la llengua.

0
– – En una assemblea de la PAH l’alcalde de Mataró, va dir que cap ciutadà de Mataró es quedaria sense subministrament d’aigua sinó tenia recursos. – – 

Per aquest motiu ens varem concentrar davant la porta del consistori, el dimecres passat pel dret a l’aigua,  jo com afectat, membres de la PAH-Mataró, amb el seu suport presencial a nivell personal, juntament amb membres de la federació de associacions de veïns de Mataró i membres i simpatitzants de la CUP a títol individual així com d’altres ciutadans anònims que també varen voler recolzar la iniciativa, demanar que no es deixés de subministrar aquest servei, el dret a l’aigua, en cas de no tenir recursos.

Ahir vaig anar a donar-los el meu agraïment als reunits en l’assemblea, la PAH-Mataró pel seu suport i quan va ser el meu torn de paraula em vaig dirigir a ells en català i una persona, em va dir que ho fes en castellà, li vaig dir que no tenia cap inconvenient, que també ho faria, però que em deixés expressar-ho en català, va intervenir una altra persona crispada,  va dir que havien decidit fer les assemblees en castellà perquè així tots ho entenien. Li vaig dir igualment el mateix que ho faria en castellà i en francés i en anglès si volien, donat que hi havia persones de diferents ètnies, però que m’ho deixés fer en català, va intervenir una noia, parlant en català, replicant-me; que allò no era no era un lloc per fer un debat per la llengua…  ella, previament havia intentat dir-los als presents que m’escoltesin ja que els estava mostrant el meu agraïment, però no s’en va sortir…

Després els membres de la taula veien el caire que prenia l’assumpte i veien que es començava a crispar l’ambient i començaven a marxar algunes persones i alguna d’elles amb retrets em deien que m’havien recolzat, i ara no els respectava les normes…

La taula va prendre la paraula i va començar a fer una traducció simultània del que jo deia, però no varen poder parar-ho…
 
Vaig declinar a seguir parlant, els vaig entregar la nota d’agraïment i m’en vaig anar… vaig dir-los que la llengua també era un dret, com l’aigua, com l’habitatge o el dret a la propietat que era, el que a part de l’habitatge, el que alguns d’ells defensaven legítimament. 

Quan sortia del centre i ja al carrer em va venir al darrera un individu que formava part de la mesa de l’assemblea, em va començar a increpar i insultar… dient-me que no anés mai més a cap assemblea i dient-me que tant de bo m’anessin malament les coses… (mala llet). Va ser una minoria, un grup de 6 o 7 persones sobre unes 60 que varen boicotejar el meu parlament. 

 

Mataró Rumba All Stars – Reina del Maresme

0
Publicat el 22 de juny de 2013
“Reina del Maresme és el títol que han posat a la cançó que han creat uns músics de Mataró en homenatge a la ciutat i al col·lectiu rumbero. 

La peça de Johnny Salazar, Ivó Oller, Petete Malla i Joan López, ha sigut interpretada en directe pel combo Mataró Rumba All Stars.

A més dels autors, també hi han col·laborat varis artistes paios i gitanos vinculats a la ciutat com: Yumitus de la Payoya, Rafalito Salazar, Nil Villà, Josep Valldeneu, Susy Ferrer, Georgina Blanch, Ferran Aguiló i Marc Grasas. 

La cançó s’ha enregistrat casolanament i s’ha mesclat i masteritzat a La Casa Murada per Jesus Rovira (Lax’n’busto)”

 

Reina del Maresme 

De petxines i clavells 
ginesta i escuma blanca 
es vesteix la noia que 
riera amunt es passejava

Ella sempre somrient 
nens que juguen a la platja 
tothom gira el cap quan passa 
ai d’amors doncs no n’hi falten

Sota palmeres 
a l’ombra d’un sol tropical 
mar i muntanya no s’en poden aguantar

MATARÓ SEMPRE ET SOMRIU 
MATARÓ MEDITERRANIA 
REINA DEL MARESME

Reina és ella del carrer 
i a tothom fa bona cara 
si ets d’aquí o de l’estranger 
si et somriu et sents com a casa

Rumba, havaneres 
sardanes i gegants 
paios i gitanos 
que aquí som com germans

MATARÓ SEMPRE ET SOMRIU 
MATARÓ MEDITERRANIA 
REINA DEL MARESME

Son pare era pescador 
i la mare “oberlockava” 
però a la noia li agrada la festa, les santes i serenates! 
Que guapa estàs!

MATARÓ SEMPRE ET SOMRIU 
MATARÓ MEDITERRANIA 
REINA DEL MARESME

Vine, Vine a Mataró

canvis

0
Publicat el 18 de juny de 2013

És hora de marxar, de fer les maletes, emportar-se tot el què pugui endur-se’n, no perquè vulgui, sinó malgrat ell, per les circumstàncies. Ho ha de deixar quasi tot, ha d’escollir i no vol fer-ho, anys d’emmagatzemar rampoines necessàries, estris útils per gaudir de menjar i nutrir-se, per escriure, per gaudir de la música emmagatzemat paper escrit arrenglerat per temes. Biblioteca. Com qualsevol que no és el malaltís, recollidor amb síndrome del que tot ho troba i tot s’ho queda. És l’home, que hi fa vida, que hi té el cau, la llar. Es resisteix a marxar, es revolta, és el seu refugi, és allà on pot retornar, casa seva, la referència. No vol fer res per canviar-ho, aquesta és una certesa.

S’hi revolta, idealitza, i somnia per poder continuar-hi, s’imagina que el somni és fa realitat, que està passat, que el que passa, al carrer a la ciutat, les ciutats, pobles i al món, està  passant, que el món està canviant, que el canvi és real. És la seva il·lusió i és la il·lusió col·lectiva, somnia que estan parant els peus als gasivers (llegeixis banquers lladres o banksters i capitalistes) que ho estan fent amb paraules, amb diàleg a les àgores, somnia que hi ha un procés, una il·lusió col·lectiva.

Potser per això tenen tanta por de perdre els esclaus, sàdics professionals de la política (pensa) per això s’hi oposen amb tanta xerrameca, que l’orella esquerra ja no vol escoltar.

Però, no li agraden els líders, ni els salvadors. No se’n refia.   

RMI – denúncia pública a la desempara institucional

0
Publicat el 17 de juny de 2013

Com a conseqüència de la extinció de la RMI, renda mínima d’inserció, per part de de la CIRMI, comissió interdepartamental de la renda mínima d’inserció, depenent de Treball i Empresa + Benestar social i família de la Generalitat de Catalunya, i  d’haver fet recurs d’alçada i no haver-ne rebut cap resposta es va denunciar al Síndic de Greuges de la situació.

Tot seguit demanar empara als serveis socials de l’ajuntament de Mataró, mentrestant, sol·licitar prestació econòmica d’urgència social a l’ajuntament que té assignada una partida per aquests afers. Després de dos mesos de la sol·licitud als serveis socials i havent-ne presentat  tots els documents demandats,  mitjançant les treballadores familiars i socials per poder obtenir-la, no hi ha hagut cap mena de resposta. Desatenció.

A continuació còpies dels escrits enviats al adjunt del Síndic de Greuges, a l’Alcalde de l’ajuntament de Mataró i al cap dels serveis socials de l’Ajuntament de Mataró

_________________________________________________________________________

06/06/2103
 
Adjunt General al síndic de greuges:

Li agreixo la seva atenció i el treball que està realitzant.
He rebut la
 vostra carta del dia 3 de juny, informant-me que no heu rebut resposta a l’expedient , de l’administració de la Comissió Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció (CIRMI)  – Conselleria d’Empresa i Ocupació.

El proppassat  6 de maig del 2013 vaig rebre carta de la CIRMI del dia 03 de abril 2013 juntament amb la resolució d’extinció de data 14 de febrer de 2013.

He fet recurs d’alçada, mitjançant el col·lectiu Ronda amb data 6 de juny,  avui mateix, com podrà comprovar en el document adjunt. 

No l’he pogut fer per mitja dels serveis socials de l’ajuntament, perquè no m’han atès. Necessitava que m’assignessin una treballadora social per tramitar aquest i d’altres assumptes, on haurien d’intervenir els serveis socials com a mediadors.

El passat 18 d’abril vaig sol·licitar a la OSAI serveis socials de l’ajuntament Mataró, prestació econòmica social d’Urgència. Vaig entregat tota la documentació que em varen demana,  així com les factures impagades de serveis. M’hi he presentat en 4 ocasions, he demanat per telèfon i per correu electrònic si em podien informar de com estaven els tràmits de la sol·licitud,  em varen afirmar que als 30 dies, aproximadament el 18 de maig, rebria una carta donat-me una resposta. No n’he rebut cap.
Necessitava que se’m assignés una treballadora social per poder gestionar els recurs esmentat i d’altres documents amb elCIRMI,  documents acreditat que ja no soc perceptor de la de la RMI
Necessitava que se’m assignés treballador/a social per poder mediar amb l’agència de l’habitatge de Catalunya  per renovar la sol·licitud d’ajut de lloguer, en cas que el recurs d’alçada sigui acceptat, i poder fer front a les meves responsabilitats amb les empreses de serveis i  poder pagar els lloguers.

Les conseqüències d’haver-me estat extingida la RMI desencadena i comporta no poder fer front a les despeses corrents de serveis; aigua, gas, electricitat i comunicacions, com el telèfon, així com de l”habitatge. Possiblement l’extinció de l’ajut de lloguer per part de l’Agència de l’habitatge al no tenir recursos. En definitiva estic en total indefensió, sense poder fer front a les despeses, en risc de ser des-nonat i abocat clarament  a l’exclusió social. Ja són els mesos de març, abril, maig i juny.

Gràcies per la seva atenció
Atentament
_________________________________________________________________________

06/06/2013

Sr Joan Mora
Alcalde de l’ajuntament de Mataró  

El proppassat  6 de maig del 2013 vaig rebre carta de la CIRMI del dia 03 de abril 2013 juntament amb resolució d’extinció de data 14 de febrer de 2013.
He fet recurs d’alçada amb data 6 de juny. No l’he pogut fer per mitja dels serveis socials de l’ajuntament, perquè no m’han atès. Necessitava que m’assignessin una treballadora social per tramitar aquest i d’altres assumptes, on haurien d’intervenir els serveis socials com a mediadors.

El passat 18 d’abril vaig sol·licitar a la OSAI serveis socials de l’ajuntament de Mataró, prestació econòmica social d’urgència. Vaig entregat tota la documentació que em varen demanar,  així com les factures impagades de serveis. M’hi he presentat en 4 ocasions, he demanat informació per telèfon així com per correu electrònic si em podien informar de com estaven els tràmits de la sol·licitud,  em varen afirmar que als 30 dies, aproximadament el 18 de maig, rebria una carta donant-me una resposta. No n’he rebut cap.
Necessitava que se’m assignés una treballadora social per poder gestionar els recurs esmentat i d’altres documents amb el CIRMI,  documents acreditat que ja no soc perceptor de la de la RMI. 
Necessitava que se’m assignés treballador/a social per poder mediar amb l’agència de l’habitatge de Catalunya  per renovar la sol·licitud d’ajut de lloguer, en cas que el recurs d’alçada sigui acceptat, i poder fer front a les meves responsabilitats amb les empreses de serveis i  poder pagar els lloguers.

Les conseqüències d’haver-me estat extingida la RMI desencadena i comporta no poder fer front a les despeses corrents dels serveis de l”habitatge; aigua, gas, electricitat i comunicacions telefòniques. Possiblement l’extinció de l’ajut de lloguer per part de l’agència de l’habitatge de Catalunya al no tenir recursos. 

Gràcies per la seva atenció

Atentament 

_______________________________________________________________

29/05/2013

Cap dels serveis socials 
ajuntament de Mataró


Benvolguda Sra.

El proppassat 21 de maig li vaig escriure, per correu electrònic, de si em podia informar sobre la sol·licitud de prestació econòmica d’urgència amb el número d’assentament 0812130008-1-2013-01647-1 que vaig presentar  el 18 de abril d’enguany. 

La treballadora social Sra. M i posteriorment la Sra. S. O., en el moment d’entregar-li la documentació em va dir que als 30 dies de presentar-se rebria, per correu, informació de si s’havia acceptat o no la prestació. 

Li explicava, com ja en te constància en la carta que li vaig enviar, recentment, de la diversitat de problemes  ocasionats al haver-me estat extingida la RMI.  

El proppassat dilluns, al matí, dia 21 vaig entrevistar-me presencialment amb la Sra S. O. que no em va saber donar cap mena de resposta, després que em va derivar a una altra treballadora social, i preguntar-els hi, ja que no havia rebut cap resposta per correu, com m’havien dit dels 30 dies, ni al meu correu electrònic.

Prèviament em vaig posar en contacte amb als serveis d’atenció telefònic, que em varen suggerir de demanar entrevista, cosa que vaig fer a primera hora del matí del dia 21 com li acabo d’esmentar i preguntar a la treballadora social que em varen assignar.

1   Informació de si s’havia acceptat la meva demanda de sol·licitud de prestació econòmica d’urgència. 
 
He presentat, tal com m’han demanat, documentació de les factures impagades; avisos de tall del serveis, d’aigua gas i electricitat i els requeriments de l’agència immobiliaria, l’administrador de la finca on habito de fer efectius el lloguers pendents…
S’han entregat còpies de tots aquests documents en diverses ocasions, que segons les treballadores socials que m’han anat atenent s’han anat incorporant al dossier.

2  Assignar-me una treballadora social per poder fer el recurs d’alçada al CIRMI per l’extinció de la RMI .

3 Assignar-me treballadora social per poder demanar documents a la CIRMI de que ja no soc perceptor de la RMI per presentar a Pro-habitatge (PUMSA) mitjancer de l’Agència de l’habitatge de Catalunya, com a sol·licitant de prestació pel lloguer.

La resposta del seu departament de serveis socials de l’ajuntament de Mataró a l’entrevista ha estat:

– No em donen cap informació. 
– No m’assignen treballadora social.

Per tant no puc fer el recurs d’alçada. Ni puc demanar cap document.

La treballadora social E del R m’han ofert: “vales” de Caritas.  
Li he respost que si no tenia serveis, no podia elaborar o cuinar el que m’oferia. 

Aquestes respostes del departament i el seu silenci, no m’ajuden a poder pagar les factures pendents, ni ha poder fer cap gestió administrativa.

Li adjunto resposta del CIRMI que m’isnten a dirigint-me al departament que vostè presideix i convidant-me a usar els seus serveis, per efecturar el recurs d’alçada.

 
Gracies per la seva atenció
Atentament

 

Oda

0
Publicat el 16 de juny de 2013
Independència per ser, del ser latent i viu.
en molts i per molts, en tots ells i elles,
l’evolució natural dels fets, les coses succeeixen.
 

Voler ser, voler viure, deixar de sobreviure, 
trencar lligams, amb la (porca) misèria. 
Misèria cultural de submissió, de rendició.

Independència és ser, revolució que no varem fer mai, pendent, per ser persones, sentir-se, vius, nets i dignes.
E
spolsada la por, i no morir, de morir-se. 

divorci, ver camí !

Cohabitant,
 cultures, per ser; – ui ! i aprendre’n…

En la polseguera i caos, ordre emocional, i raons, contundents. 
Idees i raons, ciència i ficció, pensaments, fets. Geografia, espai i temps.

(però ara me’n vaig a la platja, en parèntesi, un àpat de iode… )

i
 salut !

Imparable.
(això no ho atura ningú, cadascú al seu ritme, apreciar-hi la melodia que conté, i el propi passar en el temps, sincronitzats o no, però amb l’harmonia inexacte que comporta, gaudir-ho…) 

RMI (3) – Com podria fer que una causa perduda sigui motiu de lluita ?

0
Publicat el 7 de maig de 2013

Em preguntava:

– Com podria fer que una causa perduda sigui motiu de lluita?
Doncs, que ho sigui com a denúncia. No et facis il·lusions, lluita com a denúncia, sense exercir de res, ja saps que no en trauràs res.


Ho han decidit des del moment que t’han retallat els drets socials bàsics, des de que n’han fet una llei a mida.
 

El que no pots fer és resignar-te i llençar la tovallola. Posar-se les piles. Muntar-te una estratègia. Demostrar-los que el els seus arguments legals, no són legítims, són mentides  i excuses de malpagador. No paguen el què s’han compromès.
 

Ets perceptor, ara ja no, de la renda mínima d’inserció, RMI, perquè no tens cap recurs, ets en l’atur i no tens cap mena de possibilitat de trobar feina. Es el dret per no quedar en la indefensió.
Retallen. Fiscalitzen els teus comptes, no se’n fien. T’obliguen a presentar un munt de documents en un temps rècord, 10 dies sota amenaça d’extingir-te els teus drets, i en canvi tarden 90 dies en contestar-te i ho fan perquè has fet recurs al Síndic de greuges, al no donar-te cap mena d’explicació.

Presentes un munt de documents, entre ells, els moviments del teu compte bancari, on queden reflectits ingressos i despeses.

Ingressos per conceptes de RMI o per atur o el què sigui, ingressos per ajuts per l’habitatge i ingressos negatius, de préstecs personals, que has de retornar, ingressos no computables com a positius, sinó com a “deute”. Deute per fer font a les despeses. Despeses que no pots cobrir amb la RMI., despeses d’habitatge de lloguer, impostos de IBI, de brossa,  serveis d’energia, gas electricitat serveis, aigua, serveis de telecomunicacions, alimentació, higiene personal, manteniment de llar, mobilitat i etc.
Comptabilitzen els ingressos i despeses amb la formula de sumar i restar, sense tenir en compte conceptes de ingressos per “deute” i és aquí on s’excusen i et volen confondre, i on aquí on es fonamenten per extingir-te el teu dret a la RMI. No és un error, apliquen la llei malèvolament a conveniència. Aquí és on hi ha el motiu per fer-ne el recurs d’alçada i motiu de denúncia pública. Però mentrestant estàs suspès de la RMI, no t’ingressen els diners necessaris per subsistència.


Aquesta és la estratègia, mostrar-los que els seus comptes són inexactes i injustos.
En cas de que rebutgessin el recurs d’alçada, no aturar-se i denunciar-los davant els tribunals que calguin, denunciar a l’administració per negligència, i exigir-los els drets que t’han pres, exigir-los que em retornin el què em pertoca, exigir-los al que s’han compromès per llei.

 

– Quant tarda una persona que li han retallat els seus drets socials i no pot pagar les seves despeses, les factures, en anar a petar al carrer?
 

La política de retallades és abandonar en la indefensió a milers de ciutadans a la seva sort. Abocats a la pobresa i sense drets, sense justícia social.
L’actitud d’abandonar a milers de ciutadans en la indefensió i de retallar-los els seus drets els passarà  factura, estan sumant detractors, estan creant desafecció política i marginalitat, estan creant encara més desconfiança. Sobretot i és inexcusable, per no plantar-se davant de qui ens espolia, l’estat. Calen gestos.
 

No en tinc prou que es vulgui exercir el dret de decidir. Calen gestos.

Gestos és plantar-se davant l’estat, i els seus representants i delegats. No ingressar-los els diners recaptats a l’agència tributària. Els diners que es recapten a Catalunya, s’administren a Catalunya.
Són còmplices de la austeritat imposada, que per a molts és pobresa, a la que ens tenen sotmesos. Còmplices dels que han creat la crisi, còmplices de l’estafa financera i amb qui l’administra, l’estat. Espanya ens roba perquè els polítics que m’han de representar i m’han d’administrar es deixen robar i ens ho fan pagar a milers de ciutadans que estem en la mateixa situació.

 

No hi ha matisos.

– Nota:
arxius adjunts escannejats. 

– Pregunta :
Algú sap d’alguna organització jurídica o col·lectiu que doni suport i / o assessorament per aquest tipus de conflictes?

– Aclariment :
No es contempla justícia gratuïta per temes de sancions o conflictes administratius.

davant l’abandó institucional, vull la #DUI !

0
Publicat el 29 d'abril de 2013

a uns quants milers, ja he perdut els comptes, ni em miro les estadístiques, ens tenen neutralitzats, neutralitzats, immobilitzats i fora de joc. Sotmesos a la pobresa. Dependents dels serveis socials; ong’s, municipals o governamentals…
  a uns quants més s’ens han retallat els medis de subsistència, sense percepcions per atur, ni rendes d’inserció, sense drets socials. Indefensió.

Els que governeu, us queixeu de l’ofec de l’estat, però no us planteu i continueu retallant, i sotmetent-vos a les seves directrius.
Retalleu als vostres funcionaris, austeritat per pagar el “deute” i ens abandoneu a qui més ho necessitem. 
Ens heu abandonat.  
No puc tenir-vos confiança. 


No em busqueu el vot, per cap referèndum. Ja esteu fent tard.

Potser si poguéssim ser independents, tindríem més oportunitats…
Però ja no m’engresqueu amb il·lusions, podeu tenir somnis amb la panxa plena.

Maltractant els vostres ciutadans esteu donant, arguments als “quintacolumnistes” i a l’estat, que és qui ens roba.

Vull la #DUI ! 

#DUI, l’últim recurs, perquè si em demaneu d’anar a votar, ja no tindrè esma, ni domicili on poder rebre la butlleta del cens. 

Vull fets, s’ha acabat d’especular i negociar…
Fets, planteu-vos !

PS:
ah! i retorneu-me el què m’heu pres, compliu els vostres compromisos, compliu les lleis que vosaltres heu fet. Torneu-me els meus drets socials.

(Potser serà el darrer post que escric des de casa. Si no pagues et tallen els serveis) 

 

amb la dansa del temps

0
Publicat el 28 d'abril de 2013

Matí.
Mirant i observant al fons dels ulls.
Plou, a fora, regalimen gotes incessants.
A la parada del bus, t’acomiades. Te’n vas. 
Espero el meu torn.

Parada la taula, les tovalles, el tovallons, els plats, els coberts, les copes.

Mentrestant el rostit impregna d’olor.
Han vingut, han tornat, han rigut, han begut, han brindat. S’han acomiadat.
Silenci. Ha deixat de ploure sobre mullat.

Fins quan? 

Una altra volta, roda impecable, surant en l’espai. Equilibri. Vertigen.

En algun lloc algú sent la necessitat de participar, d’involucrar-se, ser protagonista del seu destí. 

Sempre hi ha capitans dirigint.
En un altre, dol pels absents. Ja no tornaran.

Compungit, com els nàufrags (els joves i les dones primer!)

– i si atrapo un salvavides ? (potser tinc sort). 
Lluny , absent i present.

Parles, escolto, observo… i (m’emprenyo per) futileses, plenes de bones intencions. 

Deixa-ho estar.
– Estàs tens ! (potser tens raó)

Vaig passant, passo ràpid, com els búfals travessant el riu.

Quiet.

Sona, sona, sona…

–  Has vist aquest reportatge? Et miro fixament. 

– Algun…  (Ja fa temps que no miro la tele) 
Desconnectat.

Escolto música. Aprenc a manegar eines. Escric. Faig esbossos…

(Ocupat, per si puc esgarrapar, alguna manera de subsistir)

– T’alimentes bé? (t’interesses) 

– Suficient.. esmorzo, dino i sopo… i entre mig dels menjars, menjo, alguna fruita quan n’hi ha. 

Estic marxant com els búfals travessant el riu.

En multitud… 

Escric sobre blanc, en el quadern. 

Escoltant el só que no cessa. Sons llunyans, escoltats.
Música impregnada, reacció de neurones en el cervell, em commociona l’ànima: “Children living in peace and harmony “, la veu.
La guitarra arrossegant-se, allargant-se quasi fins el dolor, la melodia…
Rescata romàntic: “L.A. is my lady” (dibuixant l’escenari) concert als jardins d’estius viscuts, enllaçant-se amb la dansa del temps.