Generació...

M -Com esteu?

A -Bé, heu mirat el cel avui?

M -Net.. Ni un núvol-ara hi sóc.

A -Les estrelles estan precioses.

J -Imposant-me rutines. Llegir i escriure, comentar per aquí, per allà i més enllà que passa en el dia a dia, sabent que això va per llarg, que fins a 1/2 de Juny no podrem sortir amb garanties, que potser fins a la tardor, amb sort, potser tindrem una vacuna, i sinó tancats una altre vegada tot l’hivern. Fent videoconferències. Sort en tinc de poder sortir per imperatiu de salut, risc-benefici, els cardiòpates i d’altres amb patologies necessitem sortir. Veure reportatges, documentals i pelis. Llegint i contestant molts missatges amb gent que no parlàvem gaire i passant-nos informació.
Cagant-me en el règim i recordant el què em deia un amic fa pocs dies, que semblen una eternitat, que potser la gent ara se’n adona amb el confinament el que representa estar tancat en una cel·la d’una presó, com es viu la privació de llibertat i l’acotament d’espai, i recordar que és sentir-se lliure.

Ara -hi vaig…

10 matí, surto de casa
10 i 10 sóc a l’estació compro el bitllet, com que he arribat 15 minuts abans de que passi el tren, fullejo el diari mentre prenc un cafè.
10:30 vaig a l’andana.
10:34 el tren no arriba.
10:46 pujo al tren.
10:47 miro si hi ha algun missatge , tinc el Whats en silenci. Res.
10:48 cop d’ull al twitter.
10:49 alço el cap el paisatge de la finestra és bonic, la silueta del Montseny al fons, mig en calitja…
10:53 llegeix-ho el mail obert, faig la piulada, si ja ha passat llista…
12:15 arribo a Sants… giro a l’esquerra, hi ha dues furgons de mossos aparcats en paral•lel, perpendiculars a l’estació. Els mossos; mascles i femelles van armats amb metralletes i armilles amb l’indicatiu a l’esquena ben visible. Tot correcte. Què hi fan? Pregunta, que no pregunto.
12:16 sóc al carrer d’arbres del costat del parc de la España industrial… travesso Consell de cent, continuo… arribo a la carretera de Sants, giro a l’esquerra, em dirigeix-ho a plaça España. Faig una ullada als indicadors a la parada d’autobús direcció plaça Cerdà. No m’aclareix-ho, caos de línies… – cony de signalèctica – opto pels FGC, davant, baixo, entro, valido la targeta T-1, me la torna : Caducat ! – Com? – Si només l’he usat tres vegades, no pot ser… – Pregunto a un empleat, em diu: – les targes de l’any passat caduquen als dos mesos. – Però si la vaig comprar el desembre abans de l’abaixada de tarifes ? – Cara de circumstàncies…
Faig una piulada a l’ATM, TMB i FGC, em contesten que les targes del 2014 caduquen als dos mesos i les del 2015 als tres mesos. Indignat contesto: Això és una estafa ! ( no us estrenyeu que la gent es coli) #estalvisqesmengenlesestovalles
Vaig a peu, camino de pressa. Em sobra la caçadora.
12:50 Sóc a la DGT, envio un Whats a la persona amb qui ens havíem citat fent-li saber que ja hi sóc. Passen els minuts, no em contesta. Li faig una perduda. M’envia un missatge diu que està treballant, que havíem quedat el dia 10 – Avui és 10 – (?) Ara si que veig que viu a la inòpia…
1:45 Faig un riu, un mos i un got. Refaig el camí.
2:10 Els mossos encara hi són, palplantats, rient entre ells, esperant el dia de la nòmina. Entro. Em dirigeix-ho a l’expenedor de bitllets. Teclejo la destinació, no funciona, vaig al del costat, la mateixa operació. Surt el bitllet, l’agafo, i el canvi… mentre el compto, m’aborda una persona i em demana dos Euros perquè li falten per anar a Figueres… li dic que s’esperi que compto el canvi. El compto i manquen dos €uros. Aviso a l’agent de seguretat, que s’ho està mirant, que la màquina no m’ha tornat bé el canvi. Mentrestant li dono 50 cèntims al que demana, li dic que em sap greu, però ja m’han ensarronat altres vegades en altres estacions i que no me’n fio… De reüll veig que fa veure que treu un bitllet i se’n va… – ja m’han tornat a prendre el pèl.
Vaig al servei d’atenció al client, és on m’ha indicat l’agent. Parlo amb una xicota, li explico la qüestió i quina màquina expenedora és la que no m’ha tornat el canvi, be. Em diu que em dirigeix-hi a la màquina que m’envia una persona. Mentrestant sento a l’agent parlant per l’intercomunicador dient; “pedigüeño”… Al cap d’un moment ve una persona cap a mi; li explico al seu torn el tema. S’estranya. Em demana quina és la màquina en qüestió. Li indico. Hi fica una targeta remena el programari… Mentrestant rep una trucada pel walki-talki, li diuen que la tarifa del tren exprés es pagui com la de llarg recorregut. Li faig la reflexió; que si li donen una ordre verbal i no la rep per escrit i hi ha algun conflicte amb l’ordre, serà ell el responsable? Em diu que si. Deixa de manipular la màquina i em dona els dos Euros que portava a la ma. Diu; els tenia preparats. Ens saludem i se’n va…
Com que tinc temps, vaig per la línia de la costa… miro el mar. Baixo
3h tinc gana, vaig a fer un altres mos. Passejo per la vila. Torno a Barcelona 2 hores més tard. Faig transbord a Arc de triomf, espero el tren a l’andana… Penso que els transports públics són entretinguts, sinó tens presa, però són un desastre.
Tarifes, temps o benzina? A partir d’ara benzina?
Es fa fosc, per la finestra veig un tren aturat de dos nivells… com un nen, descobrint món. Ara un Renfe “mercancias”, 8 trams de vies paral•lels, catenàries… clac, clac, clac. Les travesses. Lluny l’autovia. Aprofito per escriure això. Es fa fosc… L’àrea metropolitana, els polígons industrials, tenen el seu encant a aquesta hora, cinematogràfic.
Notes per escriure.
S’encenen els primers llums, carrers que passen ràpids. Naus. Magatzems. “ 1- 1200 m2” ( rètol, lluminós, gran, en blau), a la dreta al costat del riu. Valentine (amb el logo de l’home i el pot inclinat). MacDonnals, SehamPark, Cepsa… S’encabrita el pas… clac, clac, clac.

(publicat també a https://romanidemata.wordpress.com/)

per uns moments hem coincidit al semàfor, dius mirant-me; no s’acaba mai de posar verd…
has creuat en vermell, t’has girat i m’has dedicat un somriure, m’has clavat els ulls negres, t’has allunyat balancejant els malucs…
el carrer buit

no hi ha més eternitat que la que vius
ho sents ?
mira’t aquest univers que tens
ho veus?

Sona el mòbil, algú demana per mi. Li demano qui és, em diu que tinc un deute amb Gas natural. Li dic que soc insolvent, que la Generalitat fa un any em va extingir la RMI, i que per això no vaig poder pagar. Em diu que no hi té res a veure. M’indigno. Li dic que vaig presentar un plec al jutjat, explicant al jutge  els motius de la insolvència quan em varen desnonar.
Em parla mentre m’estic explicant, no em deixa parlar. Li dic que li penjaré si no em deixa que m’expliqui. Continua. Penjo. Torna a trucar. Penjo. Bloquejo el numero de telèfon. Tallo ponts.

El primer deure, amb mi mateix, com a persona és sobreviure. Prioritzar. No puc pagar, sóc insolvent, indigent. No tinc ingressos. Visc de la generositat i benevolència d’amics i familiars.

Penso; si algun dia sóc, sobradament, solvent i que no repercuteixi en el meu benestar personal; físic, mental, anímic. Llavors pagaré, malgrat l’administració que em va deixar en l’abandó, malgrat les companyies subministradores, corporacions de psicòpates que han abusat dels seus clients. Tenia un contracte i necessitava subministraments, els vaig subscriure. Ara no puc. No sóc culpable. Tinc raó.

Em puja ràbia de dins, cony! És qui ni em puc comprar ni uns putos texans. les butxaques sorgides i tornades a sorgir, descolorits. I em puja encara més. Li dic ara que ja no m’escolta, que es quedi un temps de vacances, perquè prengui consciència, que es torni una mica empàtic i es dediqui a una altra feina que deixi de fer d’esbirro (fill de puta, cabró). Em cago en tot, en les companyies, i en l’administració per no regular-los. Hòstia !

Em calmo, descanso i l’endemà em llevo i escric, ho trec. Escolto reggae, ballo, m’allibero. Recordo els vells anarquistes, revoltats, que varen cremar esglésies o les varen enderrocar…  Ens hem civilitzat, ja no es fan aquestes coses. Deixem que els psicòpates se’n riguin i ens xuclin. “A la mierda” com deia en Labordeta…

A l’exili, en un entorn tranquil, protegit entre quatre parets, gaudint de músiques i la bellesa contemplativa del paisatge. Necessito moure’m. Explorar.
En llibertat condicionada, indigent (o insolvent) amb sostre.

Devastador relat de l’altra.
Poso distància, surto corrents, fujo, no vull que m’atrapi (ja ho estic).
Em dius que el llenci, que; – n’hi d’altres per llegir.
– Ho faig amb els que no m’importen. Els deixo, els abandono, fins que es tornen grocs. Amb el transcurs del temps perden, la seva, contemporaneïtat.
Venjança?

Sovint escric, en to de broma, potser no tant: – els llibres que no et diuen res s’han de cremar (em ve al cap Fahrenheit 451). Pràctic, bescanviar, reciclar o fer-ne pasta. Quantes publicacions de Planeta que no sortien reeixides perquè el director editorial havia volgut copiar-ne una col·lecció d’obres de literatura de la competència que ja s’havia consolidat i ja n’havia saturat el mercat?. Ara ja s’han fet amb el segell. Vaig dir-li davant de tothom en una convenció, que ho vengués ell, vaig acomiadar-me per no tornar-hi mai més. Sí, per la liquidació.

Buidar per tornar a omplir. 

De com un veí maniàtic et pot fotre en un marron en un dia concret.

Fa vent hi ha corrent d’aire i alguna porta peta, a casa o d’algun veí, mitja tarda…

Cops a la porta “aporreos” que en diuen :

       –       que passa ?

–       policia local, obri la porta i deixi’m entrar!

–       Com ? Que diu?

–       Que obri la porta i em deixi entrar?

–       Per què, què passa?

–       Ordenança de civisme!

–       Com?

–       Ordenança de civisme, obri la porta i deixi’m entrar!

–       Quina ordenança?

–       Obri la porta o el denuncio per ordenança de civisme!

–       Escolti conec els meus drets, vostè no te cap dret d’entrar a casa meva sense el meu permís.

–       Sóc l’agent 1602 i li exigeixo que obri la porta i em deixi entrar!

–       Miri en primer lloc no m’ha dit el motiu, perquè el deixi entrar, li he preguntat quina ordenança i vostè no em diu quina, no l’he obert perquè m’ha intimidant amb els cops que dona, no ha trucat pel timbre del intèrfon i m’està colpejant la porta de casa…
No l’obriré perquè no accepto que doni cops a la porta i m’amenaci amb ordenances de civisme, que no m’ha dit quines són…

–      Queda denunciat per ordenança de civisme !

–       Faci el què vulgui. Passi-ho bé, bona tarda!

Parlo amb en José Manuel, el meu veí de davant, que si sap que és el què ha passat, perquè vingués aquest agent de la policia municipal tant alterat donant cops a la porta.

–       És que fas soroll, ja t’he avisat altres vegades que tanques les portes fent soroll i ja m’he cansat!

–       Escolta Joseé, no se’t ha acudit d’observar que avui fa vent i hi ha corrents d’aire i les portes es poden tancar de cop… ?

En aquell mateix moment, se sent un soroll al pis de sobre d’ell 

–       Ostres! Josep perquè no denuncies, ara, el veí de dalt? Perquè és el propietari del teu pis? Saps José? N’estic tip de les teves manies, amb els sorolls, l’any passat em vares denunciar dient que tenia un gos que bordava el dia de sant Joan… jo no tinc cap gos, vares fer una falsa denúncia, i això és greu, i ho vaig deixar estar perquè ho vaig aclarir amb l’ajuntament. Et podria haver denunciat a sanitat perquè fas pudor, que quan has passat per l’escala deixes impregnada la teva olor d’agre a l’ambient i no t’he denunciat mai. He posat un ambientador a l’escala per maquillar les olors, no puc obrir les finestres del pati de llums perquè a part dels baixants puguin deixar anar olor, cada vegada que anaves al serveis deixaves el pati de llums impregnat amb la mala olor de les teves defecacions. he optat per fer-ho saber a l’administrador i tancar les finestres, sempre.

_________________________________

Tres mesos més tard rebo un comunicat dels serveis jurídics de l’ajuntament, sense haver comprovat, que presumptament hagués fet sorolls i en ple dia.

Resolent unilateralment amb una sanció per sorolls i una altre sanció per insults a l’autoritat. (?) 

(veure documents adjunts)

___________________________________

José t’he enxampat sovint fent el “voyeur” a través de la separació del mur de la terrassa, encantat com un estaquirot mirant la meva amiga, o si penjo la roba per assecar…

–         no tens res més a fer, José Manuel?

I a sobre haig d’empassar-me la impertinència d’un policia municipal, que perquè no l’he deixat entrar a casa diu que l’he insultat.

___________________________________

Segons es desprèn de la notificació dels serveis jurídics l’agent ja no és un, sinó dos agents, i el número de identificació és diferent.

Quan va venir l’agent de policia municipal a casa l’endemà vaig anar a l’ajuntament i vaig fer una instància demanant explicacions al alcalde i una còpia a un grup municipal de perquè havia vingut l’agent 1602 a casa donant cops a la porta i no explicava els motius,  i quina era de la ordenança de civisme a que es referia….

La contesta al cap de set dies per correu ordinari, que l’agent de policia municipal, era un, i s’em sancionava per sorolls…

                                         ___________________________________

José, saps que no és veritat, tu ho saps perquè estaves al replà de l’escala, et vaig veure parlar amb ell, t’has inventat la denúncia, no saps si era casa meva o la d’un altre veí, pensa José, les portes amb corrent d’aire peten !
Signaràs un document reconeixent que jo no he insultat a cap agent?
Si no ho fas consideraré que em fas bullying i consideraré fer-te una denúncia per incívic.
Ets un insociable, José, això és el que vares aprendre del teu difunt pare? La seva disciplina militar?
Acusar els teus veïns i sense proves?

___________________________________

Aquest relat està basat en fets reals, les persones que es citen són reals. Els documents adjunts són reals.

_________________________________________________________________________

ps:

esbrinant què passa amb contactes dins de l’ajuntamment:

1 sembla ser que la persona que rep les al·legacions no té formació jurídica i té ordes explicites de rebutjar-les sistemàticament.

2 que els agents de la policia municipal, quan algú els hi qüestiona els mètodes, sistemàticament tenen ordres de fer un informe i dir que han estat insultats.

greu !!