Publicat el 28 d'abril de 2013
amb la dansa del temps
Matí.
Mirant i observant al fons dels ulls.
Plou, a fora, regalimen gotes incessants.
A la parada del bus, t’acomiades. Te’n vas.
Espero el meu torn.
Parada la taula, les tovalles, el tovallons, els plats, els coberts, les copes.
Mentrestant el rostit impregna d’olor.
Han vingut, han tornat, han rigut, han begut, han brindat. S’han acomiadat.
Silenci. Ha deixat de ploure sobre mullat. Fins quan?
Silenci. Ha deixat de ploure sobre mullat. Fins quan?
Una altra volta, roda impecable, surant en l’espai. Equilibri. Vertigen.
En algun lloc algú sent la necessitat de participar, d’involucrar-se, ser protagonista del seu destí.
Sempre hi ha capitans dirigint.
En un altre, dol pels absents. Ja no tornaran.
Compungit, com els nàufrags (els joves i les dones primer!)
– i si atrapo un salvavides ? (potser tinc sort).
Lluny , absent i present.
Parles, escolto, observo… i (m’emprenyo per) futileses, plenes de bones intencions.
Deixa-ho estar.
– Estàs tens ! (potser tens raó)
Vaig passant, passo ràpid, com els búfals travessant el riu.
Quiet.
Sona, sona, sona…
– Has vist aquest reportatge? Et miro fixament.
– Algun… (Ja fa temps que no miro la tele)
Desconnectat.
Escolto música. Aprenc a manegar eines. Escric. Faig esbossos…
(Ocupat, per si puc esgarrapar, alguna manera de subsistir)
– T’alimentes bé? (t’interesses)
– Suficient.. esmorzo, dino i sopo… i entre mig dels menjars, menjo, alguna fruita quan n’hi ha.
Estic marxant com els búfals travessant el riu.
En multitud…
Escric sobre blanc, en el quadern.
Escoltant el só que no cessa. Sons llunyans, escoltats.
Música impregnada, reacció de neurones en el cervell, em commociona l’ànima: “Children living in peace and harmony “, la veu.
La guitarra arrossegant-se, allargant-se quasi fins el dolor, la melodia…
La guitarra arrossegant-se, allargant-se quasi fins el dolor, la melodia…
Rescata romàntic: “L.A. is my lady” (dibuixant l’escenari) concert als jardins d’estius viscuts, enllaçant-se amb la dansa del temps.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent