davant l’abandó institucional, vull la #DUI !
a uns quants milers, ja he perdut els comptes, ni em miro les estadístiques, ens tenen neutralitzats, neutralitzats, immobilitzats i fora de joc. Sotmesos a la pobresa. Dependents dels serveis socials; ong’s, municipals o governamentals… a uns quants més s’ens han retallat els medis de subsistència, sense percepcions per atur, ni rendes d’inserció, sense drets socials. Indefensió.
Els que governeu, us queixeu de l’ofec de l’estat, però no us planteu i continueu retallant, i sotmetent-vos a les seves directrius.
Retalleu als vostres funcionaris, austeritat per pagar el “deute” i ens abandoneu a qui més ho necessitem. Ens heu abandonat.
No puc tenir-vos confiança.
No em busqueu el vot, per cap referèndum. Ja esteu fent tard.
Potser si poguéssim ser independents, tindríem més oportunitats…
Però ja no m’engresqueu amb il·lusions, podeu tenir somnis amb la panxa plena.
Maltractant els vostres ciutadans esteu donant, arguments als “quintacolumnistes” i a l’estat, que és qui ens roba.
Vull la #DUI !
#DUI, l’últim recurs, perquè si em demaneu d’anar a votar, ja no tindrè esma, ni domicili on poder rebre la butlleta del cens.
Fets, planteu-vos !
PS:
ah! i retorneu-me el què m’heu pres, compliu els vostres compromisos, compliu les lleis que vosaltres heu fet. Torneu-me els meus drets socials.
(Potser serà el darrer post que escric des de casa. Si no pagues et tallen els serveis)