Després de la passejada de les comparses, he fet una banyada ràpida a la platja… i ara dutxa, aiguaaa fresca !
– I tu com va ?
– Molta calor, xafogor, veure’ns arreglar cosetes, em fa pena sempre, però una pena dolça.
– Els germans a la casa dels pares…
– Netegeu i endreceu, i trobeu tresors amagats entre parets i sota rajoles, dins dels armaris amb doble fons…
– I al terrat sota l’ombrel·la sentint la brisa, encara calorosa, que ve de mar, xafogor.
– Tresors cap, només pols i molta, feina , de feina però en fem poca, estem junts, xerrem i passem comptes, en fi… i ni terrat, ni ombrel·la i el pati fet caldo!
– Menjant un tall de síndria fresca, que els àngels hi fan festa, un dia d’estiu a casa.
– M’ho he imaginat així…
– Posem en venda la casa, era bonica, molt.
– I al fons, guaitant l’horitzó, que et fa quasi tancar els ulls de tanta llum, perdent-se a la vista, un llagut…
Com que m’haure fet ric la compraré, i faré un hotelet intimista, urbà.
Li deixaré ajudar-me a decorar-ne les habitacions.