pors fundades

‘Ens informaven que ja entraven armes per Sant Climent Sescebes’ Marta Rovira

Entenc i estic persuadit per mi mateix, i no és una apreciació subjectiva, una por meva, sinó objectiva de per com actuen i han actuat les forces de seguretat de l’estat, no per garantir l’ordre i la convivència sinó al servei d’una ideologia i un partit concret per mantenir-se al poder.

Dit això, no puc creure’m i fer un acte de fe, i em sap greu, perquè tindria molt de pes i aquí el Gobierno del reino i la mateixa institució de la monarquia, el rei, quedaria exposada i en qüestió ja que ell, el rei, és el cap de les forces armades, per tant mana, i és el responsable directe.

Necessito proves, fefaents, ja sé que és difícil, com quan alguna persona ha estat violada, ella, la persona ho ha patit, però davant de un tribunal s’ha de demostrar per poder condemnar al violador. En aquest cas l’Estat i els seus màxims responsables i executors, que sabent que és una ordre injusta l’acaten. O quan t’han robat, tu ho saps i trobes a faltar el què és teu, però els altres han de poder saber-ho i tu demostrar-ho amb proves que era teu.
De moment, no hi ha ni testimonis, ni càmeres, ni documents sonors , ni escrits. Secret. 
Necessito les proves sonores, gravacions i documents, i sobretot ordres que se solen donar per escrit dels comandaments a la tropa, amb això els militars són molts clars, qüestió de jerarquia. No hi ha ordes de codis vermells com va passar en els diferents cossos policials armats, l’exemple del maltracte als consellers emmanillats i amb grillons en trasllat…

Necessito poder comprovar-ho documentalment, com en les mil agressions, documentades del 1 d’octubre.

Ja sé, en soc conscient, que l’Estat no accepta la democràcia, el dret d’autodeterminació i usa tots els medis per impedir la voluntat a de les urnes i s’imposa per la força de la por a les armes, pel temor de ser usades. Memòria.

No he cregut mai en l’Estat, m’ha demostrat, sempre, que és un ENS que es perpetua generació rera generació per tenir súbdits, sigui amb el règim que sigui, i necessita esbirros que facin la feina bruta.

(escrit com a resposta a les declaracions de na Marta Rovira del article de la redacció de Vilaweb: https://www.vilaweb.cat/noticies/marta-rovira-revela-que-lestat-espanyol-havia-amenacat-amb-sang-i-morts-al-carrer-en-cas-dindependencia/)

imagina’t, fakenews

Ha decidit que els seus serfs, el Gobierno, amnistií les preses i presos polítics, perquè hi hagi pau social al reino.

Ha manat al Gobierno que es faci el replegament de les forces del orden, armades, que ocupen vaixells, hotels i casernes, els agents, puguin retornar a casa per Nadal, evitar divorcis o que es malgastin el sou amb banalitats mundanes.

Ha manat als banksters i empreses que tornin les seves seus social als llocs d’origen. Retornin uns a Irlanda, d’altres a Alemanya i algun altre a França. Multinacionals, els diners no tenen fronteres, i estan tots units a Europa.

Ha manat que s’indemnitzin les víctimes amb fons reservats, com els que s’han fet servir per finançar l’operació Anubis / Copernic, i els agents i comandaments els hi demanin perdó en una cerimònia oficial pels excessos de zel de caire fanàtic impropi de agents de l’autoritat.

Ha manat, al Gobierno* que es facin eleccions per sant Tomàs, cosa molt recomanable, ja que el govern escollit sorgit del Parlament de les eleccions del 27 de setembre de 2015 només representava la majoria d’escons i calia respectar la minoria en escons, silenciosa. Així els electors poden expressar les seves preferències dins de l’ordre del 155, reconstituït.

El molt excel·lentíssim cap de l’Estat don Felipe de Borbón y Grécia, gobierna*


Fi de les fakenews.

Nota: *gobierna / *Gobierno. Els caps de la UE els hi han manat, manat! l’estratègia -democràtica?- per tapar-se tots plegats les vergonyes, estratègia d’hipòcrites. Manat per no rebre una altra hostil manifestació de la ciutadania organitzada, ja no en un referèndum unilateral -legal segons el Parlament- i votat per majoria. Unilateral per la negativa del capitan general i el Gobierno , a la tan temuda desintegració territorial.

i

Rèplica: el vot ja no és tan sols per escollir, és per posicionar-se, és de protesta, és de resistència, una hòstia ben donada, posem-hi que és de bel·ligerància, de guant blanc, això si dins de la legalitat, encotillat dins de l’establishment.

Juguem? A mi em fan falta uns bons postres, un bon incentiu, per canviar el meu posicionament, i els menús repetits , en bucle, em retornen i no m’agrada fotre’m més alka-seltzer.

 

la trama (ordint la trama)

Hores d’ara s’estan fent llistes de funcionaris independentistes, la llista dels jueus, com en la Alemanya nazi i països ocupats.

Estant ordint la il·legalització de partits independentistes com van fer amb la llei de partits -la llei Aznar en plena lluita d’alliberament nacional a Euskadi- Pretenen guanyar la #tupinada de les eleccions il·legals a Catalunya.

Ocupen tots els ressorts de poder, els llocs clau, des del govern Aznar, no els importen els mètodes utilitzats, siguin legals o para-legals. La corrupció, és un pilar, com s’ha demostrat, i sosteniment del seu pla. Els sobresous i influencies, contractes entre la multitud de formes de corrupció dels seus mètodes per finançar-se, la base de la economia de la trama.

#OrdintLaTrama

més de cent cinquanta cinc consideracions.

no hi ha discurs al balcó,

has guanyat una batalla, cabró
amb porra i humiliació,
no ho dubtis, tindràs obstrucció.

la meva, segur, mamó !

La convocatòria del 21 desembre és frau electoral, segrest de la democràcia i ingerència del “reino de Espana”.
Confrontació, Boicot, Obstrucció, Sabotatge, Resistència a la imposició i autoritarisme colpista. Camuflar-ho com a constituents és jugar el joc del gat i la rata i qui dia passa any empeny i esperar reconeixement?

No s’ha acabat !

Som una nació ocupada per un estat feixista en una Europa, que es mostra antidemocràtica i autoritària.

En els dos anys de legislatura s’han fet lleis, justes, de caire econòmic i social.
Davant tenim el “Gobierno”, dels corruptes que té tots els ressorts del poder. La màfia institucionalitzada, la teranyina ho controla tot; executiu, legislatiu, judicial, coercitiu, defensa i econòmic. Poders que usa com, quan i on li convé.

Europa n’és còmplice per poder continuar extorsionar-nos pel deute que ha acumulat en els 5 anys al govern del “reino de Espana”.

Els nostres governants, però, no han estat a l’alçada, no han sabut blindar les institucions ja de per si molt intervingudes, gracies a la claudicació del govern d’en Mas. No han pogut aturar i s’han deixat robar la cartera, han permès que els esbirros entressin fins a la cuina i s’enduguessin el rebost.

Tenim la República interrupta, que no potser.

No podem participar a les eleccions de Nadal, perquè encara que es guanyessin, l’Estat impugnaria els resultats, estaríem en bucle permanent. El ministre Català, rebutjat per “las cortes” deia en unes declaracions, que si guanyen els sobiranistes no poden continuar aplicant el programa i es continuaria aplicant l’article 155. Jugar amb cartes marcades, fer trampes. No acceptaran mai que som majoria republicana, en bucle…

Mentrestant més d’un centenar de persones executives sense feina, varies més imputades o que ho seran ben aviat i dos empresonats il·legalment per un fiscal que ha estat rebutjat per “las cortes” i aplicant les seves lleis a mida, lleis tergiversades. Tramposos totalitaris.

No acceptaran mai la ruptura del que fa dècades, passin governs, dictadures o règims es manté per la força de la conquesta, la seva “grande y libre”, atemorint i usant els seus gossos, garrulos i fanàtics adoctrinats, feixistes de cara el sol.

( també a https://romanidemata.wordpress.com/2017/10/30/cent-cinquanta-cinc-consideracions/)

ruptura i blindar-se.

S’ha de executar la ruptura amb l’Estat.

S’ha de fer la declaració d’independència

Blindar la república.

Qualsevol persona amb un mimin de racionalitat s’adona que l’article 155, es la implantació de la Dictadura, que si hem arribat fins aquí és perquè els ara en el Gobierno, en el seu maquiavèl·lic pla de centralització, inclosa la creació de Ciutadans, i ficar peons a tots els centres de poder, com a força de xoc, i de control de les institucions , ho van planificar així. Van començar a fer-ho públic des de que es van mobilitzar en contra la reforma de l’estatut del 2006.

Oposar-se a la dictadura és dignitat, organitzar-se en contra un deure.

#155EsDictadura

(publicat inicialment aquí : https://romanidemata.wordpress.com/2017/10/23/ruptura/)

Aturem el país !

( Aturem el país. Vaga general ! publicat el 17 octubre 2017 a Generació… migrant )

Autoritat, sense autoritat.

“Contra el vici de manar malament, hi ha la virtut de desobeir” -Lluís Maria Xirinacs-

Sap greu que les PPLL, s’hagin de sotmetre als caps, sovint autoritaris que els ordenen ordres, il·legals.

Se’ls està sotmeten a l’obediència deguda. Se’ls mana aturar, reunions, prendre cartells, o aturar encartellades. Ordres polítiques de caire autoritari.

Malauradament hi ha masses GGUU, en general, que en el tracte es mostren malcarats, arrogants i es creuen superiors, es mostren autoritaris, no escolten, manen i no deixen parlar. Es mostra la manca de formació i capacitació per ser agents de l’autoritat, que al poder local massa sovint ha permès. Ah! i porten pistola, són un perill. Coaccionen.

“No hi ha res més menyspreable que imposar el respecte basat en la por”- Albert Camus-

En el cas del referèndum de l’1 d’octubre, han perdut la poca estima, que poguessin tenir, acceptant el sotmetiment al FG. Com s’està demostrant, no pot prohibir, perquè no és il·legal.

Pregunto: Els col·legi d’advocats  han fet alguna acció per aturar-ho?

(aquesta entrada també s’ha publicat a Generació… migrant – romanidemata.wordpress.com/2017/09/19/autoritat/)

prenc partit

Amics i coneguts, s’allunyen. Aquest procés és una revolució, ho ha remogut tot. Gent coneguda i amistats que deixen de ser-ho. Estic compungit, teníem coses compatides i vivències que comencen a ser records.

Prens partit, defenses el que et sembla que es bo per tu i correcte pels teus, en les circumstàncies actuals, et radicalitzes. No si valen les mitges tintes.

No culpo, constato, van deixar-se fer quan es van començar a retallar drets, tota mena de drets, drets socials i finalment llibertats. Es van refugiar en el lleure, en els gin-tònics a la sala de ball o apalancats a la tele, cremant querosè en viatges de low-cost, o en creuers de pel·lícula. A Matrix, s’hi van sentir còmodes. Van escollir un món -falsament- feliç.

S’han posicionat cap a l’altra bàndol, s’han cregut el que els diu el “Gobierno”, que la llei és ordre, quan ha creat desordre i caos. S’han deixat portar per sentiments de falsa d’identitat, quan són treballadors a sou d’un amo, autònoms o funcionaris.

Es tracta de drets, drets civils, drets socials i drets nacionals.

La llei no ens determina, soms tothom que la determinem, la canviem, modifiquem o la deroguem.

Consternat amb la deriva dels que han fet costat als qui s’han omplert la boca de democràcia i finalment els hi ha caigut la careta fent costat a l’Estat totalitari, que va ser imposat per les normes pactades sota amenaça de militars, l’església integrista, grans empresaris, banca i partits polítics manats per professionals, claudicants, en conxorxa per deixar-ho tot ben lligat com els hi va manar el dictador. Regim.

La nostra obligació és marxar quan l’Estat en empobreix, i ens empresona a la seva teranyina autoritària de deriva feixista.

Adéu ex-amics, comenceu a ser desconeguts, em quedo amb els meus, prenc partit.

(aquesta entrada també s’ha publicat a Generació…  migrant – https://romanidemata.wordpress.com/2017/09/18/em-quedo-amb-els-meus-prenc-partit/)

 

Vaga General i Indefinida ?

Els que vam néixer, créixer i viure en la dictadura, i ens hi vam oposar, en l’acció, en el fer vam esdevenir antiautoritaris. Alguns ho van pagar amb presó o llurs vides, no eren màrtirs eren resistents, lluitadors per la llibertat personal i col·lectiva.

Mort el dictador s’imposà la seva herència, la restauració monàrquica. S’instaura el règim del 1978, pactada sota l’amenaça dels qui van sostenir els colpistes; militars, falangistes, sindicats, integristes catòlics, cristo rei, opus dei, banca i grans empresaris col·laboradors, que es van enriquir amb l’espoli als represaliats  amb el vistiplau de la comunitat internacional

No he votat cap referèndum de restauració, ni d’estatuts claudicants d’autonomia. Ho he sostingut en el temps.

Comparteix-ho amb persones i col·lectius en que no necessitem dirigents, ni professionals en els afers comuns, el que funciona és organitzar-se i autogestionar-se, sense líders que imposin les seves idees, sinó amb el debat sincer.

En aquest moment transcendental, l’autodeterminació de Catalunya i dels pobles subjugats és prioritària per restaurar espais de democràcia participativa des de la base on convivim les persones. Cal participar, prendre partit i cal votar el proper 1 d’octubre pel Referèndum. I cal votar Sí.

No obstant, penso que els diputats electes al parlament, sobirà, haurien d’haver declarat ja fa molt de temps, unilateralment la independència. La #DUI.

Mentrestant el cap de l’Estat, el monarca mana, es pren les atribucions que li han atorgat per la seva llei, Mana militarment al Gobierno a les seves ordres, com van fer el seus predecessors, el seu pare per encàrrec i hereu del dictador Franco.

Entren militarment pel sud amb el desplegament massiu de cossos especials d’intervenció de la GC i PN de la resta de l’estat cap a Catalunya, estratègia de guerra. L’Estat autoritari amenaça i comença reprimir amb coerció. L’Estat no vol deixar perdre privilegis.

Davant aquesta amenaça cal convocar la vaga General indefinida. #VagaGeneralIndefinida

Publicat també a Generació… migrant ( https://romanidemata.wordpress.com/2017/09/15/per-que-vaga-general-i-indefinida/)