Generació...

Avui els pastis de Síria, estratègia de la OTAN, junt amb Turquia, Israel i USA més mercenaris gihadistes, per acabar amb el govern sirià, per la porta del darrera aïllar l’Iran perquè deixi de donar suport el sud del Líban, i Gaza a Palestina i de retop esclafar els Kurds -interessos comuns- aprofitant que Rússia -avui- està encallada a Ucraïna i acabar amb les basses russes del mediterrani. Jugada mestre.

Però no s’ha acabat el genocidi a Gaza i l’apartheid per part d’Israel.

Fa un any els serveis d’emergència del país Valencià varen ser derogats pel govern de  PP-VOX.

Destrucció, caos i desgovern a causa d’anys de desídia, mala planificació urbanística territorial i sense previsió de danys.

La població no va ser avisada fins a les vuit del vespre.

Les autopistes no varen ser tancades. Els trens no es va suspendre la circulació i com a conseqüència centenars de persones atrapades a casa, en autopistes i trens.

Centenars de desapareguts i possiblement molts d’ells,  morts.

La causa primera de la gota freda, -dana- del país Valencià, de dimarts, amb més de mil nou-cents desapareguts més i molts morts atrapats dins de llurs vehicles, a casa o arrossegats per l’avinguda fins a l’albufera…

Haver d’habilitar la “morgue” a la fira de València perquè la la ciutat de la justícia ha quedat petita…

Infraestructures ferroviàries, vials, ponts i carreteres malmeses parcialment o totalment destruïdes.

Milers de cotxes convertits en ferralla i mobiliari domèstic fet estelles…

Gent viva que vol ajudar o atrapada, no pot desplaçar-se.

Milers de llocs de treball i empreses destruïdes. Supermercats inundats i gent aprofitant el que hi queda per abastir-se.

Forces de seguretat detenint gent per pillatge…

Òbviament agreujat per l’emergència climàtica. Les 100 empreses més contaminants del món representen el 75% del total de la contaminació del planeta i estan localitzades a Xina, EUA i la Índia. (Font: Neus Tomàs eldiario.es)

Fets. Capitalisme. !

La vaig veure per primera vegada a Mataró dirigint el ramat cap a una assemblea de la PAH. M’ho va fer veure, amb veneració, un dels seus apòstols que la seguien darrera. Pretenien aturar un desnonament, sabent que els responsables eren els bànksters que havien inflat les hipoteques provocant la bombolla immobiliària, blanquejant diner negre d’un sector d’industrials, i desprès amb connivència amb el gobierno varen ser rescatats, com tothom sap.

Tornant al tema en qüestió: Sabien que no podien canviar la situació per com estan estructurades les institucions locals, autonòmiques i de govern a l’estat.
Com solen fer aquestes pseudo-esquerres, s’instal·len en el poder gràcies a la demagògia de fer creure a la gent que podien canviar les coses. Tòpics. La realitat ja l’hem vista. Ells, els que formaven part d’aquest col·lectiu que provenien de les assemblees d’indignats, s’han instal·lat i han viscut del sistema. Són Sistema.

Els pactes municipal per obtenir el poder, també els coneixem.

Pel tema de la pacificació de Barcelona, crear zones per vianants, també és fer carrers densificats als altres del costat.

Etcètera….

comentari a l’article d’opinió de l’Andreu Barnils : Ada Colau i les elits

La meva opinió:

AC és una veu crítica contra el sistema, econòmic, polític i social.
El sistema electoral està dissenyat perquè sempre manin les màfies econòmiques i polítiques de sempre.
Les classes populars sempre estan sota control del poder.

Silvia Orriols al meu entendre no és una persona inculta, és una persona amb estudis superiors i amb coneixement de la història i política del país i ha mamat del vells lideratges de Nosaltres sols. Ve de baix.
És una nacionalista conservadora radical com milers de persones a Catalunya.
Rebutja les religions que imposen submissió.
Rebutja els migrants que no es volen integrar, no s’han integrat i no aporten riquesa ni res al país.
Rebutja l’autoritarisme i les elits…
i
Engresca els catalans emprenyats.

Té com a principal contradicció que és sionista, la barbàrie dels que fan fora de casa, s’apropien de la terra, t’empresonen entre murs en règim d’apartheid i quan es rebel·len els bombardegen i empresonen Destrueixen hospitals, escoles i fa fora la gent de les seves cases, mata famílies senceres i els seus veïns, sotmeten per la fam. Exterminen i cometen genocidi com els hi havien fet als seus avantpassats.

La ceguera dels mandataris la farà més gran.

l’entrevista:

Xavier Torrens “Sílvia Orriols confon l’islamisme radical amb tot l’islam”

No sabia si ella era realment una líder carismàtica que pogués deixar empremta en el sistema de partits català. Ara tinc clar que sí que ho és.

https://www.vilaweb.cat/noticies/xavier-torrens-orriols-islamisme-radical-islam/

#Entrevista #LLibre #SilviaOrriols

Joan Layret i Pons, mataroní, nacionalista i cristià, és testimoni clar de la diversitat de republicans que van patir el pas de la il·lusió a la desfeta. Polític d’excepció, líder de Nosaltres Sols! i Estat Català, a l’exili va participar en tasques humanitàries i en la resistència, amb l’esperança d’aconseguir una Catalunya lliure acabada la Segona Guerra Mundial. Amb el Front Nacional de Catalunya va treballar intensament per la formació d’un ampli govern català. El perfil del personatge ha estat tractat des de l’evolució dels esdeveniments i de la seva important participació en unes circumstàncies excepcionals. Una biografia feta des de la proximitat oral i consolidada en la investigació documental, per oferir la trajectòria d’un polític singular que va morir a l’exili, a Punto Fijo, un “caserio” oblidat de Veneçuela.

Mahée Pearson i Joan Layret

per saber-ne més clica l’enllaç : Joan Layret i Pons

Els meus no manarien, no serien escollits, perquè no hi hauria eleccions a cap parlament. El parlament faria lleis amb senderi i senzilles, entenedores. Només hi hauria representació municipal, no hi hauria diputacions, només comarques i vagueries i d’aquests escollits per votació, ara sí, dels municipis en sortirien i s’escollirien els representants cap al parlament.
Farien feines de coordinació, coordinarien.
Tothom seria responsables, tots i cadascun dels homes i dones del cap dret, cadascú assumiria el seu deure i gaudiria dels seus drets.

Civilització o barbàrie !

comentari a l’apunt d’en Joan Minguet Batllori
si manessin els meus…

Sabent que l’endemà del tres d’octubre, sortint el Borbó a posar ordre al convent i no mantenir-se ferms era una rendició, i acceptant la destitució del president i del govern elegit democràticament amb les eleccions imposades el 23 de desembre -pels fatxes de dretes i d’esquerres- els del sindicat del 155, s’acabà el procés sobiranista i retornàrem a l’autonomia retallada deu anys abans.

Demanar el vot, llavors, era col·laborar amb els dictats de l’estat, i avui abstenir-se, és fer virrei a l’enterramorts…

Paradoxa

He respost en un altre fòrum sobre aquest tema:
També es pot fer en Francès, Anglès i Italià això es més cosmopolita i menys humiliant.
El castellà per contra és un llengua imposada.
La bilingualització és l’arma de l’espanyolisme per acabar amb el català.
He mamat tota l’educació en castellà, per imposició, això no vol dir que l’hagués après bé. Per això viure a França i Anglaterra i aprendre la llengua és important, fugir de la presó espanyola.
Normalitzar que avui una mestra a Catalunya que digui que s’haurien de veure més dibuixos en castellà és perquè ella veu normal que el castellà sigui idioma cooficial, que no és res més que acceptar la submissió de la política dels colonitzadors.
Si les empreses tinguessin consciència de país i fessin les seves comunicacions en català, això que estem parlant no hauria de ser norma, com tampoc com la obligació de fer un 25% de matèries en castellà i per mandat judicial.
Imposició i intromissió, és feixisme. Acceptar-ho és submissió.

L’autoodi de la mestra que recomana veure dibuixos en castellà

#Llengua
#Imposició

De sempre he estat i he esdevingut contestatari, antiautoritari, antisistema polític i econòmic capitalista.
Mai he militat en cap organització, si de cas només ha sigut de passada, el motiu principal de ser antiautoritari és que no m’agrada i tinc repel·lència malaltissa als messies i salvadors alliçonadors. Sobretot perquè sempre hi ha gent que s’atorga poder sobre els altres, capitans manaies que et manen el què has de fer en diferents escales i nivells, social, polític, econòmic i ideològic. Domini amb verb d’alt contingut ideològic totalitari, de superioritat moral i deshumanitzat.

La nació som les persones del poble, lliures lligades per la llengua i la cultura popular, en el nostre cas catalana i universal.

L’Estat és una estructura, una organització funcional de funcionariat, sense ànima, d’obediència i d’escalafó de galons, punyetes i de mèrit. Autoritària.

Visca la llibertat, i morin els governs.

Als Immigrants se’ls ha d’acollir, sí, però per fer-ho has de tenir el control de tots els recursos propis. Tots.
Garantir acollida, no per donar negoci a tercers que ho gestionin, sinó institucionalment o bé amb control institucional, amb gent preparada i contrastada professionalment. Control de qualitat amb auditories exhaustives. Com en tots els àmbits de la administració. Cosa que no passa, ni a sanitat, ni a treball com es veu…
S’ha de donar permís de residència, formació, treball, habitatge i sanitat. Drets. Com també s’han de garantir beques pels autòctons.
Si no es poden garantir els drets amb uns paràmetres de mínims no es pot donar acollida.
No es pot permetre tenir gent pel carrer malvivint perquè el banc els ha desnonat o no tenen feina per pagar la hipoteca o el lloguer. Els preus de habitatges s’han disparat pel descontrol dels governs, deixant fer a fons voltors -amb capital de dubtosa procedència- que compren a preu de saldo el que els bancs han pres als seus clients amb practiques de dubtosa legalitat al concedir crèdits abusius, que saben, que en molts casos que no podran fer-hi front. Garantir habitatge públic i amb urgència.
S’ha de protegir i regular els drets mínims, mencionats, permís de residència pels forans, formació, treball, habitatge i sanitat i incorporar-los com a cotitzadors obligatoris a la seguretat social.
Prou negocis amb els drets, no afavorir cap mena de màfies…
Acabar amb les ETT amb un SOC de qualitat i efectiu, sense burocràcia com a tramitador i regulador contrastat d’ofertes i demandes de feina.
Acabar el sistema de subcontractes en la construcció i el treball en negre.
Acabar amb els negocis en els serveis públics. Acabar amb beneficis privats en la sanitat publica, la prestació de serveis de mútues privades en la sanitat pública perquè la sanitat publica no inverteix, en personal ni en infraestructures sanitàries. Retallar en sanitat, mata.
Acabar amb els barracons a les escoles i instituts. Ràtios suficients per aula. Exigència als docents amb uns mínims coneixements pedagògics. Reciclatge obligatori. Acabar amb els interins.
Exigència de coneixement de la llengua catalana per exercir en qualsevol l’àmbit públic. En el privat afavorir-lo i garantir que no es desdenya,
Transports públics gratuïts i eficients en les ciutats i a rodalies.

Anem tard.

Negociar amb hostatges, ells sempre hi guanyen.

Tot per distreure’ns i intentar esmenar dels errors comesos en el moment de prendre decisions.
Tenir dubtes i intentar negociar quan tens la gent dempeus, no confiar en el poble que t’empeny i que de fet te el control dels municipis, comarques i ciutats té conseqüències.

Porten set anys marejant la perdiu, tot per amargar la seva ineptitud. Ningú ens va enganyar, ells sols es varen embolicar en lluites i renuncies a l’enemic. l’Estat va aprofitar les desavinences per sotmetre’ns, com s’ha vist.

Resultat, abstenció massiva.
Actitud; antiautoritària i antisistema.
Mai he cregut en l’amnistia !

(comentari a: La deixadesa independentista va fer possible l’amnistia dels policies de l’1-O )

El mapa de la cretinada, dels que donen la tabarra, el deliri de l’imaginari dels fanatics, inadaptats, i amb esperit de separador per perpetuar el dret de conquista, els franquistes, neolerrouxistes, populistes de ciudadanos,

Tabarnia? Inadaptats.

Què et fa sentir Tabarnia?
El concepte per auto-definir-se, la gent que t’insultava a la sortida de l’escola i insulta.
Els fanatics i descendents, adoctrinats pel franquisme dels anys 60/70. Inadaptats per la desídia dels consistoris sociates. Obrers sense consciència de classe.

Tabarnia, és la marca de l’esclau; el capitalisme dels que es diuen de classe mitja, però sobreviuen amb sou d’obrer, de precariat.

“de fora vingueren i de casa et tregueren…”  l’ocupació i conquista silenciosa del franquisme.

El triomf del franquisme, als barris d’obrers de les zones industrials

#Tabarnia #cretinada #Tabarra #adoctrinats #Inadaptats #capitalisme #precariat #ciudadanos, NeoLerrouxistes #populistes

“Contra el vici de manar malament, hi ha la virtut de desobeir” -Lluís Maria Xirinacs-

Sap greu que les PPLL, s’hagin de sotmetre als caps, sovint autoritaris que els ordenen ordres, il·legals.

Se’ls està sotmeten a l’obediència deguda. Se’ls mana aturar, reunions, prendre cartells, o aturar encartellades. Ordres polítiques de caire autoritari.

Malauradament hi ha masses GGUU, en general, que en el tracte es mostren malcarats, arrogants i es creuen superiors, es mostren autoritaris, no escolten, manen i no deixen parlar. Es mostra la manca de formació i capacitació per ser agents de l’autoritat, que al poder local massa sovint ha permès. Ah! i porten pistola, són un perill. Coaccionen.

“No hi ha res més menyspreable que imposar el respecte basat en la por”- Albert Camus-

En el cas del referèndum de l’1 d’octubre, han perdut la poca estima, que poguessin tenir, acceptant el sotmetiment al FG. Com s’està demostrant, no pot prohibir, perquè no és il·legal.

Pregunto: Els col·legi d’advocats  han fet alguna acció per aturar-ho?

(aquesta entrada també s’ha publicat a Generació… migrant – romanidemata.wordpress.com/2017/09/19/autoritat/)

Amics i coneguts, s’allunyen. Aquest procés és una revolució, ho ha remogut tot. Gent coneguda i amistats que deixen de ser-ho. Estic compungit, teníem coses compatides i vivències que comencen a ser records.

Prens partit, defenses el que et sembla que es bo per tu i correcte pels teus, en les circumstàncies actuals, et radicalitzes. No si valen les mitges tintes.

No culpo, constato, van deixar-se fer quan es van començar a retallar drets, tota mena de drets, drets socials i finalment llibertats. Es van refugiar en el lleure, en els gin-tònics a la sala de ball o apalancats a la tele, cremant querosè en viatges de low-cost, o en creuers de pel·lícula. A Matrix, s’hi van sentir còmodes. Van escollir un món -falsament- feliç.

S’han posicionat cap a l’altra bàndol, s’han cregut el que els diu el “Gobierno”, que la llei és ordre, quan ha creat desordre i caos. S’han deixat portar per sentiments de falsa d’identitat, quan són treballadors a sou d’un amo, autònoms o funcionaris.

Es tracta de drets, drets civils, drets socials i drets nacionals.

La llei no ens determina, soms tothom que la determinem, la canviem, modifiquem o la deroguem.

Consternat amb la deriva dels que han fet costat als qui s’han omplert la boca de democràcia i finalment els hi ha caigut la careta fent costat a l’Estat totalitari, que va ser imposat per les normes pactades sota amenaça de militars, l’església integrista, grans empresaris, banca i partits polítics manats per professionals, claudicants, en conxorxa per deixar-ho tot ben lligat com els hi va manar el dictador. Regim.

La nostra obligació és marxar quan l’Estat en empobreix, i ens empresona a la seva teranyina autoritària de deriva feixista.

Adéu ex-amics, comenceu a ser desconeguts, em quedo amb els meus, prenc partit.

(aquesta entrada també s’ha publicat a Generació…  migrant – https://romanidemata.wordpress.com/2017/09/18/em-quedo-amb-els-meus-prenc-partit/)