comentari a “Caurà molta gent”
Des de l’inici quan els presos esperaven judici ja es va començar a estendre la il·lusió de l’amnistia. Els advocats dels dos primers presos feien rondes de conferències per casals, ateneus o centres culturals, per intentar influir en la gent en la necessitat de superar els indults que despres es varen concedir. Llibertat condicionada, des de l’endemà de que varen sortir de la presó dels que s’havien rendit.
L’amnistia, el dit que assenyala la lluna inabastable, distracció que allunya de l’objectiu, la República, per salvar de la repressió als perseguits de la societat civil que es van implicar i mobilitzar per assolir-la.
La maquinaria de l’Estat franquista, que mai ha desaparegut, l’estat profund que s’ha anat perpetuant controla aquest joc polític-jurídic. Avui surten draps bruts, que eren de coneixement públic, dels socis promotors d’aplicar l’article 155, per tapar-se bàsicament la corrupció sostinguda en el temps.
El partit ara al govern de l’Estat per mantenir-se en el poder, per matemàtica democràtica, li interessa jugar aquest joc.
Com diu el l’advocat G.Boye, possiblement caurà molta gent.
Només reorganitzant-se, sense més dilacions, i amb canvi de lideratges, difícil pels antagonismes dels que avui gestionen, no governen l’autonomia, podria canviar la inercia actual.
Unilateralitat, i radicalitat fent efectiva el què varen decidir fer uns anys.
comentari a l’entrevista den Josep Casulleras Nualart a