Tàcit.

i em va recordar la tossuderia de’n  Manuel de Pedrolo i també vaig recordar que ho deia el meu pare, amb ràbia continguda, quasi a punt de donar un cop de puny sobre la taula, afirmant-se… 

(ho vaig trobar escrit en un comentari sobre la resolució del català a l’escola del TSJC a “el Punt-Avui” )
 

Perplex.

– que faré demà ?

m’ocupo, no pensar, 
bogeries impossibles !
al turo, al prat, i a mar.

murmuri;

– que faré demà ? 
– no n’hi ha ! 

m’ocupo, aprenc, 
em concentro, 
faig, no sóc productiu.

i sona el tema, 

m’ocupa els sentiments
m’ocupo i practico, 
trompeta i lladruc de gos…

història que no entenc, 
l’escolto, la sento,
i la pianola a compàs del temps.

passa escoltant, 
s’arrossega en l’aire, la veu…
s’hi queda, vibrant.

i me’n vaig, vaig… 
vaig i surto d’aquí,
viatge sense bitllet, gratuït.

murmuri;

quantes vides he de viure, per aprendre tot el què no comprenc ? 

només tinc aquesta,
i tinc pressa !

passo i deixo, 
com el tren per la finestra,
el paisatge dels dies.

sí !

sona, sona…
t’arrossega i t’impregna.
 

Tinc la percepció clara, que  els polítics professionals exerceixen allò de; qui dia passa any empeny i es perden pels passadissos de la burocràcia parlamentaria, comissions i protocols… en el laberint de les pròpies idees i  com rebatre les dels altres, passant el temps i ells són els que viuen en el món en el palauet de la xarrameca cada dia al costat de l’altre zoo.

El Govern, que administra els quartos… – oi que té plena consciència que l’estat ens roba? Doncs ja saben el què han de fer, queixar-se menys i plantar-se, anar per feina i usar l’organisme que ja fa el fet, la pròpia agència tributària…

Oi que s’han posat d’acord en fer declaracions de sobirania ?  

Mentrestant els aturats i sense recursos, per tant dependents dels ajuts, no tenen ajuts, s’els hi retalla i restem en la indefensió, sense feina, aturats i sense possibilitat de trobar-ne. I no donin lliçons d’emprenedoria quan no hi ha crèdit per finançar projectes…  i els que ja tenim una edat, per dir-ho clar; al puto carrer !

No es queixin si es troben una munió de gent davant de casa,  si els marquen, si els hi fan “scratch” a tots, si a tots ! Potser poden dormir tranquils amb una paga d’escàndol, quan els demés tenen el just per pagar els crèdits i les factures o no tenen res. No és demagògia és la realitat !

S’ha demostrat amb la Pah, que quan et prenen el més necessari, els afectats es troben s’organitzen i lluiten. Els han criminalitzat, no el hi han fet cas però han  lluitat i han tingut paciència, n’hi ha que no han pogut aguantar, hi ha hagut suïcidis, morts víctimes del sistema i s’ha vist que no calia ser revolucionari pel dret a l’habitatge. S’ha demostrat que la llei era totalment abusiva, il·legal, fins que algú amb coneixements amb ètica i consciència, ha posat en dubte l’ha posat en dubte.

La plataforma anti-desnonaments, no s’aturarà, si es pot!, si se puede!

S’ha acabat demanar caritat i  les cues a Càritas o Creu roja…

La pobresa no es combat amb caritat, es combat amb jusícia social.

#RMI ( #PIRMI ) #ATUR #PAH #Sobirania #Política #Societat #Govern #Parlament

(imatge de : El punt-avui)

He escrit tres crits de cridar de crida amb els tres escrits sobre la
RMI 1 ,  RMI 2 , RMI 3,  
algú ha fet un article tímid, basat en la informació de la conselleria de’Empresa i Ocupació del famós Felip Puig, que ja va tenir problemes amb l’anterior conselleria de relacions nefastes amb la ciutadanía les ordres autòritaries menyspreant la ciutadania de com tapava els conflicte o autoritzava accions de caire més aviat de règims autoritaris, i continua viu políticament. 

Mentrestant; les consequències de viure de la caritat.

Humiliació per qui ho rebi i despeses en logística que ha de fer la societat.
Perquè els excedents d’aliments o roba, només creant un banc d’aliments virtual no caldria fer tanta recollida, tantes maratons per la pobresa.
Naus pels bancs d’aliments, ni habilitar tants magatzems, tanta mobilització…
Sistema de tiquets personalitzats, pe. i anar als  establiments col·laboradors i recollir-ho allà.
I tiquets del ciutadà col·laborador (com els vals regal) que ho entrega a qui fa la repartidora social (coordinat ONG’S i administració) que saben qui són els necessitats…  

Però som una societat inèrcica, la inència ideològica impregnada en les ments, la ideologia de la caritat… 
Feina per les ONG’s, Càritas, Creu Roja… que fan una feina lloable, però de substitució. Fan la feina que ha de fer l’administració. Feina que fan els voluntaris, gratuïtament, fan treball sense remuneració, no cobren i d’alguna manera fan competència a qui podria estar ocupat en aquests temes socials, evidentment remunerats. L’administració s’en aprofita.
Com en les maratons de tv3 que han de substituir el que l’adminstració no fa, dotar les mancances a l’investigació, la recerca o sanitat… 

Humiliació, i haver-los de donar les gràcies !

have i told you lately that…

ho he passat,
ho he viscut,
no m’atrapa !
 
però.
 

passo, passes, passem, 

a vegades en silenci, d’altres fent soroll, per trencar-lo,
– m’escoltes? 

passem , observem, ens mirem, caminem en sentit contrari, ens creuem,
– t’en recordes? 
et recordo.

T’he viscut, tantes altres vegades!
(amb l’ànim d’altres vivències)

Hola! una altra vegada?

passem. 

Ara els del PP surten amb la noticia, desviant l’atenció i creant confussió amb la demagògia de la RMI, anunciant que pels de més de 55 anys i sense feina hi haurà cobertura, però mira per on, oh! quina casualitat! a Catalunya la RMI, és competència de la Generalitat.

No ens retornen el què ens correspon per temes socials, el que els catalans posem a la casella  X  en la declaració de renda. Ens roben per aquest concepte més de 22 milions d’€uros.

S’eternitza, també, per la part del que aportem directament a l’Estat. Balances fiscals. Quota de solidaritat amb les comunitats mes “desfavorides” 

Quota de submissió ! 

CUP Països Catalans

@cupnacional

#rescat  #cup   #cupparlament  

Comissió Interdepantamental de la RMI

Començo amb una pregunta:
– Com és que no se’m ha abonat la  RMI ?

Preguntats els serveis socials de l’ajuntament de Mataró, si en sabien el motiu, de; com és que s’havien endarrerit en els pagaments. Em respon una treballadora social de l’ajuntament de Mataró, ha parlat per telèfon amb el tècnic de referència del seu departament de la Comissió Interdepartamental de la Renda Mínima d’ Inserció, li han dit verbalment que la RMI ha quedat extingida.

Ho han fet sense previ avís, i sense cap mena de notificació.

El commino a que em doni explicacions, convincents i per escrit, arguments sòlids de la finalització i extinció de la RMI.

Si han considerat fent la lectura dels meus comptes corrents que hi havia suficients recursos, sense analitzar objectivament les entrades i sortides dels comptes, veurà que han estat de petits préstecs de familiars o amistats, que s’han anat retornant per poder fer front als pagaments de despeses corrents dels serveis; aigua, gas electricitat, telèfon, lloguer de l’habitatge, menjar, productes de neteja, manteniment de la llar… 

Els vincles de sang, de familiars o amistats, li adverteixo, no tenen cap obligació de substituir els drets socials, és responsabilitat de l’administració que l’ha de complimentar.
 

Mentrestant espero la seva resposta li faig una reflexió: no vulguis per els demés el que no voldries per tu. 

– Podrien subsistir amb un pressupost de mínims, de pobresa?

de moment em tenen neutralitzat, però no em faran callar!

Nota : 

Ignoro, perquè no he sabut trobar si hi ha alguna plataforma en contra de les retallades socials, concretament de la RMI.

Començar-se a agrupar i denunciar publicament els  greuges i possibles accions a fer en comú.

Plataforma Afectats per les Retallades Socials de la Renda Mínima d’Inserció

contiuaré demanat explicacions publicament:

a Neus Munté – Benestar Social i Família i a Felip Puig – Departament d’Empresa i Ocupació (que són jerarquicament els que integren la 

al parlament

concloc :

Sovint la gent que t’atrau, i que atraus, la diferència és que tu saps per què, perquè t’importa. I l’altra no ho sap, ho olora però no en té conciència… Instint!

concloc (de conclusió)

Chaves, la “revolución bolivariana”, els somnis, el poder pels pobres, la militància, els empoderats, la milícia… llegint i veien en profusió de medis.

El que m’ha quedat clar, que va despertar conciències i enllça amb les revolucions reeixides i fracassades, Cuba i les lluites dels ’60 amb el Che, creant la guerrilla com a estratègia pedagògica, despertar les conciències amb:  – “crear: uno, dos, tres, muchos Vietnam, hasta derrotar el imperialismo norteamericano”

En Josep Ramoneda observador, crític dels fantasmes descrivint la boli(variana)burguesia, els nous rics del sistema, que sempre es poden retrobar amb els antics rics… publicat a la columna de la darrera pàgina a l’Ara.

Na Elisabet Sabartés, corresponsal de laVanguardia a Mèxic i el carib, fa un article tendenciós, al meu parer, àcid  que voldria ser d’investigació? o és de manipulació, falsimedia, senyalant les possibles martingales d’amagar la mort durant dos mesos de Chavez als Veneçolans els hereus de la “revolución bolivariana”, per poder lligar i continuar el què ja està en marxa… ?

En David Segarra a Vilaweb amb “els somnis de Chavez” l’elogi a la revolta i procés popular i l’etabliment de l’A.L.B.A.  com a contraposició del neocolonialisme, la història recent de com els EE.UU. imposaven dictadures, guerra bruta, pel domini econòmic, i de com els espanyols havien imposat les seves oligarquies 500 abans, colonitzant-los que han perdurat fins fa poc a tota Amèrica llatina.

I na Teresa Forcades denunciant que sinó hi ha justícia econòmica no hi pot haver democràcia.Clar,  d’una evidència diàfana…

I el despreci dels rics Veneçolans, autoexiliats, als EE.UU., Miami, Mèxic…

I finalment el dubte, de si Chavez va ser enverinat, de si es poden inocular agents patògens que es reprodueixin, localitzadament i aïlladament en el cos d’un esser viu, i aquest no els pugui neutralitzar, el que genèricament s’en diu; càncer. Tot és possible, si existeixen drons, i s’en fa ús per la guerra preventiva …

#reconeixement #Chavez #revoluciónbolivariana  #ALBA #Venezuela

(foto: manllevada d’un piulada d’en @manelmarquez )

cuides el jardí,
regues teves flors,
esquitxos de terra  la roba
i els peus humits.

fent camí…

el títol de la cançó és : Breaking the silence – de l’àlbum Parallel dreams