Arxiu de la categoria: retallades

Precarietat laboral vs Voluntariat

Publicat el 30 de setembre de 2014

M’han demanat de fer d’acompanyant de nens de 12 anys amb problemes de lectura, és a dir de comprensió del què llegeixen i correcte locució, vocalització.

Per fer-ho 1 hora a la setmana. D’altres voluntaris també hi dediquen 1 hora en diferents dies. En l’aula de reforç a l’escola. M’ho demana un responsable de l’àrea d’educació de l’ajuntament.
Tinc sentiments contraris; l’un que és evident que s’ha de donar suports a quests nens i nenes. L’altra que hi ha d’haver compromís per fer-ho. Complir.
I l’altra que el treball ha de ser remunerat.
S’han de contractar professionals, quan hi ha tanta gent especialitzada a l’atur, sense feina.
El treball de voluntari és gratificant, possiblement, per qui el fa, té el sentiment de que ajuda els altres.
Penso que s’han de dedicar partides, buscar recursos al municipi, espònsors per exemple, ja que el departament d’ensenyament no els hi dona.
El voluntariat moltes vegades fa treball de substitució, gratificant per qui ho fa, però per altra banda treu feina a qui en necessita, els professionals. El voluntari no els pots substituir. Els voluntaris, degut a la precarietat no poden fer d’esquirols.

Publicat dins de retallades, societat anònima | Deixa un comentari

l’entrevista : producte de les retallades i de la covardia dels polítics

Publicat el 5 d'agost de 2013

Agraïments a la direcció i redacció de Vilaweb per fer-se ressò d’aquesta problemàtica que com jo, d’altres persones anònimes, hem anat denunciant i combatent al llarg dels darrers mesos.
______________________________________________________________

Autor/s: Roger Cassany

‘Sóc producte de les retallades i de la covardia dels polítics ‘

El cas de Joan Calsapeu, de 64 anys, ha treballat tota la vida i ara pot ser desnonat en qualsevol moment ·
‘Mai no m’hauria imaginat que em pogués passar a mi’

_{(per llegir-ne més clica sobre el títol}_{o llegeix a continuació)}

‘Mai no m’hauria imaginat que em pogués passar a mi’. Amb aquestes paraules Joan Calsapeu, de 64 anys i de Mataró, un dels primers blocaires de VilaWeb, conegut com Romaní de Mata, i un dels membres més actius de +VilaWeb, descriu la situació en què es troba. Ha treballat tota la vida, ‘des dels catorze anys fins als 56, sense parar’. Durant vint-i-sis anys ha fet de comercial com a autònom en el camp de la telemàtica. Després es va veure obligat a treballar en negre en plena bombolla immobiliària, fins que va esclatar. Sense feina des d’aleshores, ara ja fa mesos que no pot pagar les factures, ha passat setmanes sense aigua per impagaments i s’ha manifestat més d’una vegada davant de l’ajuntament de Mataró amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Mataró (PAH). Pot ser desnonat en qualsevol moment.

És una de les cares de la crisi. I de les retallades: un canvi de la llei, el 2011, en una enèsima retallada, el va condemnar a no rebre cap mena de prestació. Ha escrit desenes de cartes i instàncies a la Generalitat, a l’ajuntament, al Síndic de Greuges… La resposta? La llei és així i, si vol, pot anar a un refugi social, on l’atendran. Però ell no es rendeix i reivindica el seus drets, perquè té clar que el país que volem també ha ser el seu país. I la família? Sí, hi ha una família, però no es tracta d’això. Parlem de drets i d’una societat que de mica en mica camina cap a l’abisme. Perquè el cas d’en Joan no és, ni molt menys, l’únic. L’última carta que ha escrit va dirigida al president Mas. No és una carta de desesperació, o no només, sinó una carta política. I reivindicativa. ‘Ja n’hi ha prou de trepitjar-me, això no és justícia ni és res’. Tot plegat, en Joan ho ha documentat al seu bloc i ho explica, amb detall, en aquesta entrevista.

—Tota la vida treballant i ara…
—Sí, mai no m’hauria imaginat que em pogués passar a mi. Jo era autònom fins que es va acabar la feina el 2006, amb 56 anys. Ara era preceptor de la renda mínima per a desocupats de llarga durada, que és de poc més de 400 euros. L’any 2011 van canviar la llei d’aquesta renda. El canvi consistia a canviar la condició dels receptors: fins aleshores era per a les persones i a partir del 2011 va passar a ser per a la unitat familiar. Què vol dir? Que si hi ha algú més de la família que té entrades de diners, et treuen la prestació.

—És el vostre cas…
—Sí, jo vaig deixar de cobrar-la al febrer, sense que ningú no m’avisés, perquè van fiscalitzar-me els comptes bancaris i van considerar que rebia diners de familiars i que ja en tenia prou.

—I quina era la situació real?
—No sé exactament quins mecanismes utilitzen per a comptabilitzar-ho, però el topall són 750 euros, que és ridícul. És a dir, consideren que la unitat familiar pot viure amb 750 euros al mes. Jo en cobrava uns 400 i un familiar que vivia amb mi des del 2011 en cobrava 150 per una feina de dues hores a la setmana, que anaven al mateix compte. I de tant en tant familiars i amistats em feien préstecs personals que m’ingressaven al compte. Préstecs! Que vol dir que eren deute, perquè els havia de tornar, no ingressos. I evidentment ells no m’ho van pas ni preguntar, per ells eren ingressos. I parlem de quatre duros, eh.

—Quan vau perdre la feina, vau treballar en negre?
—Sí, em van obligar a treballar en negre per a diverses immobiliàries durant un curt període de temps. Jo localitzava solars per a invertir-hi. Feia part d’aquest sistema pervers, però ves, quin remei. I dic que m’hi van obligar perquè totes les immobiliàries m’exigien treballar sense factura. Totes! O això, o no cobrava. Tal qual. Quan va esclatar la bombolla immobiliària lògicament ja no hi havia més feina i em vaig trobar sense res. De fet, hagués pogut enviar-ne més d’un a la presó, d’aquests de la bombolla, per delinqüent. I ara, amb més seixanta anys, ningú no em vol donar cap feina.

—Des del febrer no teniu cap ingrés…
—Sí, aleshores vaig demanar al familiar que deixés de viure amb mi perquè ja vaig veure que anaven maldades. I des del mes de març no puc pagar ni el lloguer ni les factures. Tinc un deute de dos mil euros de lloguer i quatre-cents de factures. Aquesta setmana s’acabava el termini per pagar-lo. Em poden desnonar en qualsevol moment.

—Si no hagués canviat la llei encara cobraríeu la prestació…
—Sí, és clar. Jo sóc producte de les retallades i de la covardia dels polítics. I atenció, a més del meu dret a una vida i a un habitatge dignes també reivindico el dret del propietari del pis on visc a cobrar, perquè visc de lloguer. És un particular, no és cap banc que especuli, és un home que lloga un pis i té tot el dret de cobrar el lloguer. Ja ha aguantat prou ell també.

—Ho heu denunciat públicament, però hi ha altres casos similars…
—Oi tant. S’estan carregant el país. Els nostres polítics diuen i repeteixen que s’han de plantar contra les imposicions de Madrid per no haver de fer més retallades. Doncs que ho facin d’una vegada! Mentrestant es carreguen el país i jo acabaré al carrer d’aquí a uns dies, havent treballat tota la vida. Com molta altra gent. Aquest és el país en què vivim i així és com hem acabat. I jo només tinc un deute de dos mil euros! Justament ara ells declaren sous de més de cent mil euros l’any, mentre a mi, mentre rebia la prestació, me’n pagaven sis mil a l’any. Va, home, és una burla. La gent em pregunta com s’ha arribat fins aquí. I jo me’n faig creus. Senzillament s’han carregat els drets de la gent i s’han oblidat del país.

—No li dóna cap solució, la Generalitat?
—He esgotat totes les vies i l’únic que ha fet la Generalitat és enviar-me una carta, amb tres mesos de retard, amb les tres lleis que ells consideren que expliquen el perquè de la meva situació. Cap explicació. Ni una trista línia escrita. Tres lleis impreses i prou. Ells ho consideren una resposta… Quan vaig rebre la carta vaig fer un recurs d’alçada i, de moment, silenci administratiu. Res. Lamentable.

—I l’ajuntament de Mataró?
—Em diuen que podré anar a un refugi social, on hi viuen els indigents. Indigents, de fet, com jo, perquè jo ja ho sóc, d’indigent. Però què hi podré fer jo allà? Amb quina intimitat? I la meva vida personal? I les coses que faig tot el dia? La meva passió és la fotografia i el disseny gràifc. Què hi faré allà? Al juny em van tallar l’aigua i em vaig manifestar davant de l’ajuntament amb els membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. L’ajuntament va accedir, només llavors, a fer-me un préstec social per pagar les factures de l’aigua dient que era per qüestions d’higiene. Així mateix, literal. Això sí, només fins al setembre. O sigui, em queda un mes d’aigua. Altres ajuntaments han fet compromisos públics assegurant que cap ciutadà no es quedaria sense serveis i que farien préstecs per pagar llum, gas i aigua, però a Mataró encara no s’ha aconseguit, almenys en el meu cas. La llum i el gas me’ls poden tallar en qualsevol moment.

—Té família, però no es tracta d’això, sinó de drets…
—Aquests mesos la família m’ha proporcionat el menjar. Però no hi vull involucrar la meva família més del compte, perquè ja anem prou justos tots plegats i, a més, perquè sí, coi, del que es tracta és dels meus drets com a ciutadà. Els meus i els de tothom. Estic fart que me’ls trepitgin i que diguin que la família em pot treure les castanyes del foc. No és això, home. D’aquí una mica més d’un any em jubilaré i podré cobrar una pensió, molt petita, perquè els últins no he cotitzat res. Però és que tampoc no es tracta de comptar els dies i els mesos per arribar-hi i de fer filigrnes. L’important és el fet que gent com jo, que hem treballat tota la vida, ara no tinguem res. Quina mena de país és aquest?

—En continueu buscant, de feina…
—És clar! Cada dia envio currículums a totes les direccions. Si algú me’n pot trobar una, del que sigui, i remarco del que sigui, li agrairé eternament. Ara mateix em salvaria la vida. De moment he fet algun curs de disseny gràfic, que és el vaig estudiar de jove, més que res per tenir la ment ocupada i no capficar-m’hi més del compte. És una situació dramàtica, però no em penso rendir perquè tinc dret a una vida digna.

__________________________________________________________

nota aclaratòria i de correció de Joan Calsapeu-Layret:

– m’he dedicat professionalment a la telemàtica i al món editorial.
– m’he manifestat una vegada pel dret a l’aigua amb la PAH, la FAVM i persones a títol individual.

Publicat dins de retallades | Deixa un comentari

Carta oberta al Sr. Artur Mas – M.H. President de la Generalitat de Catalunya

Publicat el 29 de juliol de 2013

Sr
Artur Mas,
MH President de la Generalitat de Catalunya

Sr.
Em dirigeixo a vostè perquè és el darrer recurs, voldria creure en les institucions i en el meu govern que vostè presideix.

M’heu deixat en la desempara i en pocs dies sinó hi ha una solució immediata, em quedo sense serveis bàsics i em quedo sense casa, per tant al carrer.

No tinc feina des de fa molt de temps. Fins el mes de febrer tenia la prestació econòmica pels aturats de llarga durada, la renda mínima d’inserció, que si més no, pal·liava part de la precarietat, pel muntant de la prestació.
Vareu canviar la llei, i a causa d’aquest canvi me l’heu extingida.
He recorregut, però no m’heu contestat.

El meu municipi s’ha de fer càrrec d’aquest problema, però també apliquen protocols similars i també em deixen al igual que vosaltres en la desempara.

Em tracten com un indigent, que de fet ara ho sóc i em conviden a anar a un refugi, on no hi ha privacitat, ni intimitat, ni llibertat de moviments com en un centre obert de reclusos.

Les companyies de serveis no entenen de prorrogues quan els hi he demanat, el seu negoci és prestar el servei i cobrar-ne el consum.
Al igual que el propietari del meu habitatge, que ell sí que ha estat empàtic, i comprensiu, però fins a un límit. M’ha comminat a fer efectius els mesos pendents o en cas contrari efectuar accions legals, això vol dir una imminent ordre de llançament de desnonament.

Vostès, el meu govern i col·laboradors ens heu abandonat a mi i milers de persones.

Jo vull una Catalunya independent i lliure.
Malauradament no podré exercir, el meu dret a escollir, perquè com molts no tindré un lloc on dipositar el vot i exercir la meva llibertat i el destí del meu país. Ja no tindré domicili.

Atentament.

Joan Calsapeu Layret

Mataró, 29 de juliol de 2013

Publicat dins de retallades | Deixa un comentari

sobreviuré (denúncia)

Publicat el 21 de juliol de 2013

Em tenen en un estat d’encabronament obsessiu, em sento insultat, em volen anul·lar, em volen destruir com a persona, em fan mal psíquicament.
No és paranoia, és el neguit de que en qualsevol moment em poden llançar una ordre de desnonament i haver de marxar de casa…

No accepto que els que m’administren, el meu govern, m’imposin les seves regles d’austeritat i que em castiguin retallant-me els meus drets, en són responsables.
El president de la Generalitat, el conseller d’economia, en particular el conseller d’empresa i ocupació, la consellera de benestar i família…
Són covards, tenen la panxa plena, mengen cada dia, es poden distreure, anar el cinema, concerts, teatre, viatjar, fer vacances i no s’han de preocupar per la seva pròpia supervivència. No s’han plantat per què tenen por, negocien amb el govern de l’estat, engrunes.

No accepto que els representants del meu municipi, no es plantin i exigeixin deixar de retallar, davant les mancances que ha de assumir el meu municipi per la negligència de l’administració.
No accepto la submissió del meu alcalde, ni del regidor de promoció econòmica, ni de la regidora de benestar social , que m’imposin solucions indignes, m’imposin pels fets anar a viure en un refugi, condicionant-me i empresonant-me en un reducte sense poder fer la meva vida pròpia, sense poder tenir vida en llibertat, ni vida en intimitat.
No ho accepto perquè m’hi obliguin, pels fets consumats… les directrius dels serveis socials, que s’han de fer càrrec de les mancances institucionals.

Administren la pobresa amb caritat.
Administren recursos que no són propis, la caritat que recullen institucions Càritas o Creu Roja…
No es fan càrrec, ni se’n volen fer dels rebuts impagats, de lloguers i serveis energètics…

Exigeix-ho justícia social.
Exigeix-ho els meus drets.

No sóc culpable !!

(tot plegat conseqüencia de l’extició dels drets socials, de la extinció de la RMI o pirmi )

Publicat dins de retallades | Deixa un comentari

refugi (darrer capítol)

Publicat el 17 de juliol de 2013

durant anys cercava pastures, per engreixar el bestiar, quan la carn va deixar de ser negoci, ja no tenia sentit oferir-ne.

resum:

l’aigua per una qüestió de higiene no me la tallaran… (delicadesa !)
però els rebuts pendents, a causa de no tenir ingressos per l’extinció de la RMI (renda mínima d’inserció – pirmi) i els serveis energètics i els lloguer pendents no els pagaran…

i li estic fotent la putada al propietari, per no poder pagar-li el què havíem convingut en el contracte de lloguer, perquè el sr conseller de treball, de la seva mateixa corda ideològica, se li va acudir canviar la llei, fer-la a mida, i retallar les prestacions socials per aturats sense cap altra mena prestació… oletu !!

M’han proposat que durant un temps puc anar al “refugi” municipal (ah! me l’han venut com molt net i digne !)

Estan molt preocupats per la meva situació ! (jo també, no et fot !)

Fins hi tot, ara, diuen que em gestionaran la RAI (renda activa d’inserció) ?? del SOC (Servei d’ocupació de Catalunya) més del mateix….
i, si obtinc aquesta prestació puc tenir una possibilitat de obtenir “punts” (com en una tómbola, eh!) per un HPO (habitatge de protecció oficial)

molts acrònims i sigles, oi ?

Decebut…

Ah! important la regidora de benestar social té un informe que han elaborat els serveis socials sobre les persones afectada per l’extinció de la RMI (pirmi) i això, penso, no potser privat, és de domini públic, i no nomes per ús del partit de govern municipal, crec que estaria bé i seria mooolt democràtic que es compartís amb els altres grups municipals i la FAVM… oi?

Pregunta retòrica (utòpica) :
– Se li poden demanar responsabilitats a la administració de la Generalitat per part dels municipis que han de carregar amb les despeses que, ells, amb les retallades han generat ?
– Se li poden demanar responsabilitats a l’estat per l’ofec econòmic ?
– I als financers i els seus dirigents demandar-los per lladres ?

Sincerament, anem per feina i fotem-los fora, a tots, implantem com més aviat millor el procés que ja ha començat i prenem el poder.

Convidem-los a marxar de vacances permanents, democràticament, a una illa del pacífic… (aixó si, tallar-los les comunicacions i que es fagocitin entre ells)

Publicat dins de retallades | Deixa un comentari

exclusió social

Publicat el 13 de juliol de 2013

t’escrivia :

…Com t’he comentat m’ha trucat a les 13 hores, d’avui divendres, la Sra. M.M, d’Aigües de Mataró citant-me pel dilluns dia 15 a personar-me per les seves oficines per passar a pagar el rebut pendent de l’aigua…

Li he comentat l’acord que es va arribar amb el Sr Miquel Rey, en la conversa que vares tenir amb ell i en presencia de la secretaria de l’alcalde el proppassat dia 3 de juliol, el dia que vaig convocar la plantada davant l’ajuntament, el recordatori al alcalde Sr. Joan Mora del seu compromís davant de la Assemblea de la PAH un temps abans, de que “cap mataroní sense recursos, es quedaria sense aigua” per aquest motiu ens varem plantar per que no se’m fes el tall de l’aigua del meu domicili, ni de cap altre que es trobés amb les mateixa situació, en les mateixes circumstàncies.

Immediatament he trucat a les oficines de la la OSAI demanant per la Sra. Asun Muñoz, la cap dels serveis socials, la persona que ens va atendre i va dir de revisar el meu expedient en la teva presència, després de donar per acabada la mobilització davant l’ajuntament en la conversa amb la secretària de l’alcalde… però en aquell moment estava absent i m’ha atès la seva secretaria la Sra N.F. Li he comentat l’assumpte, de que la companyia em deia que sinó passava a pagar el rebut de l’aigua em tallarien el subministrament… i m’ha dit que demanaria a una assistent social que es posés en contacte amb la Sra. M.M. la cap de servei d’aigües de Mataró.

Després t’ho he comentat, per què vares intervenir com a mediador en representació de la FAVM. Però si em truquen vol dir o que el Sr Miquel Rey, no ho ha fet saber a la cap del serveis del l’empresa municipal d’aigües que ell presideix, o que no ha complert l’acord a què vareu arribar. Acord verbal, però, en la presencia de la secretaria de l’alcalde, tu i jo i les altres persones presents a la concentració, que escoltaven la conversa aquell matí del dimecres dia 3….

12 de juliol
batalla pels drets : dret a l’aigua
continua…

No han respectat els acords, nomes era una moratòria.
El proper dilluns dia 15, segons Aigües de Mataró em tallaran l’aigua sinó pago el rebut pendent…
En Miquel Rey, regidor de promoció econòmica i president d’Aigües de Mataró, no ho ha notificat a la cap del servei que diu que la OSAI, els serveis socials de l’ajuntament, no han aprovat la prestació econòmica d’urgència…
L’acord que varen arribar amb el president Sr J.S. de la FAVM (federació de associacions de veïns de Mataró) com a mediador, no li han fet cas.
Els serveis socials, que se’n desentenen…

Proposen que me’n vagi a viure amb un familiar…

És greu l’imcompliment, que l’alcalde, Joan Mora fes una promesa davant la assembla de la P.A.H i digués públicament de que: “cap mataroní sense recursos econòmics no es quedaria sense aigua”

Però la lluita per l’aigua, que és un bé imprescindible va lligat amb d’altres drets fonamentals el dels serveis energètics, i de l’habitatge.

Tot plegat a consequència que l’administració ens retalla als que ja no tenim feina, ens treu les prestacions, RMI (pirmi).
S’han fet recursos d’alçada a les administracions de la Generalitat, a la CIRMI, per haver-me retirat el RMI i a la OSAI, serveis socials de l’ajuntament per haver rebutjat la PEUS, prestació econòmica d’urgència social.

La burocràcia va molt lenta i el temps passa volant.

No hi ha expectatives de feina…

De com passar en cinc (5) mesos de viure precàriament a estar en exclusió social.

No m’agrada escriure sobre aquests temes, ni haver de plantar-me per exigir els meus drets socials… ara és el què em toca.

#dretalaigua

#dretalsserveisenergètics

#dretalhabitatge

#retalladessocials

#RMI = #PIRMI

noticies relacionades : clica l’enllaç
Un veí de Mataró es planta davant de l’ajuntament pel dret a l’aigua

Publicat dins de retallades | Deixa un comentari

RMI – denúncia pública a la desempara institucional

Publicat el 17 de juny de 2013

Com a conseqüència de la extinció de la RMI, renda mínima d’inserció, per part de de la CIRMI, comissió interdepartamental de la renda mínima d’inserció, depenent de Treball i Empresa + Benestar social i família de la Generalitat de Catalunya, i d’haver fet recurs d’alçada i no haver-ne rebut cap resposta es va denunciar al Síndic de Greuges de la situació.

Tot seguit demanar empara als serveis socials de l’ajuntament de Mataró, mentrestant, sol·licitar prestació econòmica d’urgència social a l’ajuntament que té assignada una partida per aquests afers. Després de dos mesos de la sol·licitud als serveis socials i havent-ne presentat tots els documents demandats, mitjançant les treballadores familiars i socials per poder obtenir-la, no hi ha hagut cap mena de resposta. Desatenció.

A continuació còpies dels escrits enviats al adjunt del Síndic de Greuges, a l’Alcalde de l’ajuntament de Mataró i al cap dels serveis socials de l’Ajuntament de Mataró

_________________________________________________________________________

06/06/2103

Adjunt General al síndic de greuges:

Li agreixo la seva atenció i el treball que està realitzant.
He rebut la vostra carta del dia 3 de juny, informant-me que no heu rebut resposta a l’expedient , de l’administració de la Comissió Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció (CIRMI) – Conselleria d’Empresa i Ocupació.

El proppassat 6 de maig del 2013 vaig rebre carta de la CIRMI del dia 03 de abril 2013 juntament amb la resolució d’extinció de data 14 de febrer de 2013.

He fet recurs d’alçada, mitjançant el col·lectiu Ronda amb data 6 de juny, avui mateix, com podrà comprovar en el document adjunt.

No l’he pogut fer per mitja dels serveis socials de l’ajuntament, perquè no m’han atès. Necessitava que m’assignessin una treballadora social per tramitar aquest i d’altres assumptes, on haurien d’intervenir els serveis socials com a mediadors.

El passat 18 d’abril vaig sol·licitar a la OSAI serveis socials de l’ajuntament Mataró, prestació econòmica social d’Urgència. Vaig entregat tota la documentació que em varen demana, així com les factures impagades de serveis. M’hi he presentat en 4 ocasions, he demanat per telèfon i per correu electrònic si em podien informar de com estaven els tràmits de la sol·licitud, em varen afirmar que als 30 dies, aproximadament el 18 de maig, rebria una carta donat-me una resposta. No n’he rebut cap.
Necessitava que se’m assignés una treballadora social per poder gestionar els recurs esmentat i d’altres documents amb elCIRMI, documents acreditat que ja no soc perceptor de la de la RMI.
Necessitava que se’m assignés treballador/a social per poder mediar amb l’agència de l’habitatge de Catalunya per renovar la sol·licitud d’ajut de lloguer, en cas que el recurs d’alçada sigui acceptat, i poder fer front a les meves responsabilitats amb les empreses de serveis i poder pagar els lloguers.

Les conseqüències d’haver-me estat extingida la RMI desencadena i comporta no poder fer front a les despeses corrents de serveis; aigua, gas, electricitat i comunicacions, com el telèfon, així com de l”habitatge. Possiblement l’extinció de l’ajut de lloguer per part de l’Agència de l’habitatge al no tenir recursos. En definitiva estic en total indefensió, sense poder fer front a les despeses, en risc de ser des-nonat i abocat clarament a l’exclusió social. Ja són els mesos de març, abril, maig i juny.

Gràcies per la seva atenció
Atentament
_________________________________________________________________________

06/06/2013

Sr Joan Mora
Alcalde de l’ajuntament de Mataró

El proppassat 6 de maig del 2013 vaig rebre carta de la CIRMI del dia 03 de abril 2013 juntament amb resolució d’extinció de data 14 de febrer de 2013.
He fet recurs d’alçada amb data 6 de juny. No l’he pogut fer per mitja dels serveis socials de l’ajuntament, perquè no m’han atès. Necessitava que m’assignessin una treballadora social per tramitar aquest i d’altres assumptes, on haurien d’intervenir els serveis socials com a mediadors.

El passat 18 d’abril vaig sol·licitar a la OSAI serveis socials de l’ajuntament de Mataró, prestació econòmica social d’urgència. Vaig entregat tota la documentació que em varen demanar, així com les factures impagades de serveis. M’hi he presentat en 4 ocasions, he demanat informació per telèfon així com per correu electrònic si em podien informar de com estaven els tràmits de la sol·licitud, em varen afirmar que als 30 dies, aproximadament el 18 de maig, rebria una carta donant-me una resposta. No n’he rebut cap.
Necessitava que se’m assignés una treballadora social per poder gestionar els recurs esmentat i d’altres documents amb el CIRMI, documents acreditat que ja no soc perceptor de la de la RMI.
Necessitava que se’m assignés treballador/a social per poder mediar amb l’agència de l’habitatge de Catalunya per renovar la sol·licitud d’ajut de lloguer, en cas que el recurs d’alçada sigui acceptat, i poder fer front a les meves responsabilitats amb les empreses de serveis i poder pagar els lloguers.

Les conseqüències d’haver-me estat extingida la RMI desencadena i comporta no poder fer front a les despeses corrents dels serveis de l”habitatge; aigua, gas, electricitat i comunicacions telefòniques. Possiblement l’extinció de l’ajut de lloguer per part de l’agència de l’habitatge de Catalunya al no tenir recursos.

Gràcies per la seva atenció

Atentament

_______________________________________________________________

29/05/2013

Cap dels serveis socials
ajuntament de Mataró

Benvolguda Sra.

El proppassat 21 de maig li vaig escriure, per correu electrònic, de si em podia informar sobre la sol·licitud de prestació econòmica d’urgència amb el número d’assentament 0812130008-1-2013-01647-1 que vaig presentar el 18 de abril d’enguany.

La treballadora social Sra. M i posteriorment la Sra. S. O., en el moment d’entregar-li la documentació em va dir que als 30 dies de presentar-se rebria, per correu, informació de si s’havia acceptat o no la prestació.

Li explicava, com ja en te constància en la carta que li vaig enviar, recentment, de la diversitat de problemes ocasionats al haver-me estat extingida la RMI.

El proppassat dilluns, al matí, dia 21 vaig entrevistar-me presencialment amb la Sra S. O. que no em va saber donar cap mena de resposta, després que em va derivar a una altra treballadora social, i preguntar-els hi, ja que no havia rebut cap resposta per correu, com m’havien dit dels 30 dies, ni al meu correu electrònic.

Prèviament em vaig posar en contacte amb als serveis d’atenció telefònic, que em varen suggerir de demanar entrevista, cosa que vaig fer a primera hora del matí del dia 21 com li acabo d’esmentar i preguntar a la treballadora social que em varen assignar.

1 Informació de si s’havia acceptat la meva demanda de sol·licitud de prestació econòmica d’urgència.

He presentat, tal com m’han demanat, documentació de les factures impagades; avisos de tall del serveis, d’aigua gas i electricitat i els requeriments de l’agència immobiliaria, l’administrador de la finca on habito de fer efectius el lloguers pendents…
S’han entregat còpies de tots aquests documents en diverses ocasions, que segons les treballadores socials que m’han anat atenent s’han anat incorporant al dossier.

2 Assignar-me una treballadora social per poder fer el recurs d’alçada al CIRMI per l’extinció de la RMI .

3 Assignar-me treballadora social per poder demanar documents a la CIRMI de que ja no soc perceptor de la RMI per presentar a Pro-habitatge (PUMSA) mitjancer de l’Agència de l’habitatge de Catalunya, com a sol·licitant de prestació pel lloguer.

La resposta del seu departament de serveis socials de l’ajuntament de Mataró a l’entrevista ha estat:

– No em donen cap informació.
– No m’assignen treballadora social.

Per tant no puc fer el recurs d’alçada. Ni puc demanar cap document.

La treballadora social E del R m’han ofert: “vales” de Caritas.
Li he respost que si no tenia serveis, no podia elaborar o cuinar el que m’oferia.

Aquestes respostes del departament i el seu silenci, no m’ajuden a poder pagar les factures pendents, ni ha poder fer cap gestió administrativa.

Li adjunto resposta del CIRMI que m’isnten a dirigint-me al departament que vostè presideix i convidant-me a usar els seus serveis, per efecturar el recurs d’alçada.

Gracies per la seva atenció
Atentament

Publicat dins de retallades | Deixa un comentari

RMI (3) – Com podria fer que una causa perduda sigui motiu de lluita ?

Publicat el 7 de maig de 2013

Em preguntava:

– Com podria fer que una causa perduda sigui motiu de lluita?
Doncs, que ho sigui com a denúncia. No et facis il·lusions, lluita com a denúncia, sense exercir de res, ja saps que no en trauràs res.

Ho han decidit des del moment que t’han retallat els drets socials bàsics, des de que n’han fet una llei a mida.

El que no pots fer és resignar-te i llençar la tovallola. Posar-se les piles. Muntar-te una estratègia. Demostrar-los que el els seus arguments legals, no són legítims, són mentides i excuses de malpagador. No paguen el què s’han compromès.

Ets perceptor, ara ja no, de la renda mínima d’inserció, RMI, perquè no tens cap recurs, ets en l’atur i no tens cap mena de possibilitat de trobar feina. Es el dret per no quedar en la indefensió.
Retallen. Fiscalitzen els teus comptes, no se’n fien. T’obliguen a presentar un munt de documents en un temps rècord, 10 dies sota amenaça d’extingir-te els teus drets, i en canvi tarden 90 dies en contestar-te i ho fan perquè has fet recurs al Síndic de greuges, al no donar-te cap mena d’explicació.

Presentes un munt de documents, entre ells, els moviments del teu compte bancari, on queden reflectits ingressos i despeses.

Ingressos per conceptes de RMI o per atur o el què sigui, ingressos per ajuts per l’habitatge i ingressos negatius, de préstecs personals, que has de retornar, ingressos no computables com a positius, sinó com a “deute”. Deute per fer font a les despeses. Despeses que no pots cobrir amb la RMI., despeses d’habitatge de lloguer, impostos de IBI, de brossa, serveis d’energia, gas electricitat serveis, aigua, serveis de telecomunicacions, alimentació, higiene personal, manteniment de llar, mobilitat i etc.
Comptabilitzen els ingressos i despeses amb la formula de sumar i restar, sense tenir en compte conceptes de ingressos per “deute” i és aquí on s’excusen i et volen confondre, i on aquí on es fonamenten per extingir-te el teu dret a la RMI. No és un error, apliquen la llei malèvolament a conveniència. Aquí és on hi ha el motiu per fer-ne el recurs d’alçada i motiu de denúncia pública. Però mentrestant estàs suspès de la RMI, no t’ingressen els diners necessaris per subsistència.

Aquesta és la estratègia, mostrar-los que els seus comptes són inexactes i injustos.
En cas de que rebutgessin el recurs d’alçada, no aturar-se i denunciar-los davant els tribunals que calguin, denunciar a l’administració per negligència, i exigir-los els drets que t’han pres, exigir-los que em retornin el què em pertoca, exigir-los al que s’han compromès per llei.

– Quant tarda una persona que li han retallat els seus drets socials i no pot pagar les seves despeses, les factures, en anar a petar al carrer?

La política de retallades és abandonar en la indefensió a milers de ciutadans a la seva sort. Abocats a la pobresa i sense drets, sense justícia social.
L’actitud d’abandonar a milers de ciutadans en la indefensió i de retallar-los els seus drets els passarà factura, estan sumant detractors, estan creant desafecció política i marginalitat, estan creant encara més desconfiança. Sobretot i és inexcusable, per no plantar-se davant de qui ens espolia, l’estat. Calen gestos.

No en tinc prou que es vulgui exercir el dret de decidir. Calen gestos.

Gestos és plantar-se davant l’estat, i els seus representants i delegats. No ingressar-los els diners recaptats a l’agència tributària. Els diners que es recapten a Catalunya, s’administren a Catalunya.
Són còmplices de la austeritat imposada, que per a molts és pobresa, a la que ens tenen sotmesos. Còmplices dels que han creat la crisi, còmplices de l’estafa financera i amb qui l’administra, l’estat. Espanya ens roba perquè els polítics que m’han de representar i m’han d’administrar es deixen robar i ens ho fan pagar a milers de ciutadans que estem en la mateixa situació.

No hi ha matisos.

– Nota:
arxius adjunts escannejats.

– Pregunta :
Algú sap d’alguna organització jurídica o col·lectiu que doni suport i / o assessorament per aquest tipus de conflictes?

– Aclariment :
No es contempla justícia gratuïta per temes de sancions o conflictes administratius.

Publicat dins de retallades | Deixa un comentari

davant l’abandó institucional, vull la #DUI !

Publicat el 29 d'abril de 2013

a uns quants milers, ja he perdut els comptes, ni em miro les estadístiques, ens tenen neutralitzats, neutralitzats, immobilitzats i fora de joc. Sotmesos a la pobresa. Dependents dels serveis socials; ong’s, municipals o governamentals… a uns quants més s’ens han retallat els medis de subsistència, sense percepcions per atur, ni rendes d’inserció, sense drets socials. Indefensió.

Els que governeu, us queixeu de l’ofec de l’estat, però no us planteu i continueu retallant, i sotmetent-vos a les seves directrius.
Retalleu als vostres funcionaris, austeritat per pagar el “deute” i ens abandoneu a qui més ho necessitem. Ens heu abandonat.
No puc tenir-vos confiança.

No em busqueu el vot, per cap referèndum. Ja esteu fent tard.

Potser si poguéssim ser independents, tindríem més oportunitats…
Però ja no m’engresqueu amb il·lusions, podeu tenir somnis amb la panxa plena.

Maltractant els vostres ciutadans esteu donant, arguments als “quintacolumnistes” i a l’estat, que és qui ens roba.

Vull la #DUI !

#DUI, l’últim recurs, perquè si em demaneu d’anar a votar, ja no tindrè esma, ni domicili on poder rebre la butlleta del cens.

Vull fets, s’ha acabat d’especular i negociar…
Fets, planteu-vos !

PS:
ah! i retorneu-me el què m’heu pres, compliu els vostres compromisos, compliu les lleis que vosaltres heu fet. Torneu-me els meus drets socials.

(Potser serà el darrer post que escric des de casa. Si no pagues et tallen els serveis)

Publicat dins de retallades | Deixa un comentari

la caritat s’ha d’acabar !

Publicat el 25 de març de 2013

Sovint es parla de desafecció política ( ni s’han preguntat els que la exerceixen que) l’han carregat de burocràcia !

Tinc la percepció clara, que els polítics professionals exerceixen allò de; qui dia passa any empeny i es perden pels passadissos de la burocràcia parlamentaria, comissions i protocols… en el laberint de les pròpies idees i com rebatre les dels altres, passant el temps i ells són els que viuen en el món en el palauet de la xarrameca cada dia al costat de l’altre zoo.

El Govern, que administra els quartos… – oi que té plena consciència que l’estat ens roba? Doncs ja saben el què han de fer, queixar-se menys i plantar-se, anar per feina i usar l’organisme que ja fa el fet, la pròpia agència tributària…

Oi que s’han posat d’acord en fer declaracions de sobirania ?

Doncs, no demorin més i passin als fets, l’exerceixen… i ja saben que no cal demanar permís a ningú. Sobirania vol dir sobirania !!

Mentrestant els aturats i sense recursos, per tant dependents dels ajuts, no tenen ajuts, s’els hi retalla i restem en la indefensió, sense feina, aturats i sense possibilitat de trobar-ne. I no donin lliçons d’emprenedoria quan no hi ha crèdit per finançar projectes… i els que ja tenim una edat, per dir-ho clar; al puto carrer !

No es queixin si es troben una munió de gent davant de casa, si els marquen, si els hi fan “scratch” a tots, si a tots ! Potser poden dormir tranquils amb una paga d’escàndol, quan els demés tenen el just per pagar els crèdits i les factures o no tenen res. No és demagògia és la realitat !

S’ha demostrat amb la Pah, que quan et prenen el més necessari, els afectats es troben s’organitzen i lluiten. Els han criminalitzat, no el hi han fet cas però han lluitat i han tingut paciència, n’hi ha que no han pogut aguantar, hi ha hagut suïcidis, morts víctimes del sistema i s’ha vist que no calia ser revolucionari pel dret a l’habitatge. S’ha demostrat que la llei era totalment abusiva, il·legal, fins que algú amb coneixements amb ètica i consciència, ha posat en dubte l’ha posat en dubte.

La plataforma anti-desnonaments, no s’aturarà, si es pot!, si se puede!

i l’exemple com una taca d’oli dóna força a d’altres, aturats i els sense recursos…

S’ha acabat demanar caritat i les cues a Càritas o Creu roja…

La pobresa no es combat amb caritat, es combat amb jusícia social.

La caritat s’ha d’acabar, és una humiliació !

#RMI ( #PIRMI ) #ATUR #PAH #Sobirania #Política #Societat #Govern #Parlament

Publicat dins de retallades | Deixa un comentari

RMI – conseqüències : Humiliació, i haver-los de donar les gràcies !

Publicat el 24 de març de 2013

(imatge de : El punt-avui)

He escrit tres crits de cridar de crida amb els tres escrits sobre la
RMI 1 , RMI 2 , RMI 3,
algú ha fet un article tímid, basat en la informació de la conselleria de’Empresa i Ocupació del famós Felip Puig, que ja va tenir problemes amb l’anterior conselleria de relacions nefastes amb la ciutadanía les ordres autòritaries menyspreant la ciutadania de com tapava els conflicte o autoritzava accions de caire més aviat de règims autoritaris, i continua viu políticament.

l’Article l’ha publicat a Societat la periodista (o becaria?) Sònia Pau a el Punt- Avui, i dóna com exemple una persona que està esperant poder percebre la RMI des del mes d’octubre i descriu com viu de la caritat de la família, a casa dels pares…

Les entitats socials ( ATA, la assamblea de treballadors i treballadores a l’atur o Front cívic ) estan preparant una ILP la RGC – renda garantida ciutadana – que vindria a ser com una RB – renda bàsica –

Mentrestant; les consequències de viure de la caritat.

Humiliació per qui ho rebi i despeses en logística que ha de fer la societat.
Perquè els excedents d’aliments o roba, només creant un banc d’aliments virtual no caldria fer tanta recollida, tantes maratons per la pobresa.
Naus pels bancs d’aliments, ni habilitar tants magatzems, tanta mobilització…
Sistema de tiquets personalitzats, pe. i anar als establiments col·laboradors i recollir-ho allà.
I tiquets del ciutadà col·laborador (com els vals regal) que ho entrega a qui fa la repartidora social (coordinat ONG’S i administració) que saben qui són els necessitats…

Però som una societat inèrcica, la inència ideològica impregnada en les ments, la ideologia de la caritat…
Feina per les ONG’s, Càritas, Creu Roja… que fan una feina lloable, però de substitució. Fan la feina que ha de fer l’administració. Feina que fan els voluntaris, gratuïtament, fan treball sense remuneració, no cobren i d’alguna manera fan competència a qui podria estar ocupat en aquests temes socials, evidentment remunerats. L’administració s’en aprofita.
Com en les maratons de tv3 que han de substituir el que l’adminstració no fa, dotar les mancances a l’investigació, la recerca o sanitat…

Humiliació, i haver-los de donar les gràcies !

Publicat dins de retallades | Deixa un comentari

RMI – Que passa amb la renda mínima d’inserció ? (3)

Publicat el 17 de març de 2013

més guerra bruta i asfixia econòmica, neutralitzar-nos.

Ara els del PP surten amb la noticia, desviant l’atenció i creant confussió amb la demagògia de la RMI, anunciant que pels de més de 55 anys i sense feina hi haurà cobertura, però mira per on, oh! quina casualitat! a Catalunya la RMI, és competència de la Generalitat.

No ens retornen el què ens correspon per temes socials, el que els catalans posem a la casella X en la declaració de renda. Ens roben per aquest concepte més de 22 milions d’€uros.

S’eternitza, també, per la part del que aportem directament a l’Estat. Balances fiscals. Quota de solidaritat amb les comunitats mes “desfavorides”

Quota de submissió !

Encara voleu refer ponts?

Publicat dins de retallades | Deixa un comentari

RMI – Que passa amb la renda mínima d?inserció ? (2)

Publicat el 15 de març de 2013

Carta – denúncia publica a :

Comissió Interdepantamental de la RMI

Sr Francesc Coll i Tubau

Cap de l’òrgan tècnic de la RMI

Començo amb una pregunta:
– Com és que no se’m ha abonat la RMI ?

Han passat 15 dies d’aquest mes de març i no m’ha estat notificat per ningú del departament que vostè dirigeix. Perquè he deixat de percebre la RMI. que hi tinc dret, que he esta percebent fins aquest darrer mes de febrer.

Preguntats els serveis socials de l’ajuntament de Mataró, si en sabien el motiu, de; com és que s’havien endarrerit en els pagaments. Em respon una treballadora social de l’ajuntament de Mataró, ha parlat per telèfon amb el tècnic de referència del seu departament de la Comissió Interdepartamental de la Renda Mínima d’ Inserció, li han dit verbalment que la RMI ha quedat extingida.

Ho han fet sense previ avís, i sense cap mena de notificació.

El commino a que em doni explicacions, convincents i per escrit, arguments sòlids de la finalització i extinció de la RMI.

Si han considerat fent la lectura dels meus comptes corrents que hi havia suficients recursos, sense analitzar objectivament les entrades i sortides dels comptes, veurà que han estat de petits préstecs de familiars o amistats, que s’han anat retornant per poder fer front als pagaments de despeses corrents dels serveis; aigua, gas electricitat, telèfon, lloguer de l’habitatge, menjar, productes de neteja, manteniment de la llar…

Els vincles de sang, de familiars o amistats, li adverteixo, no tenen cap obligació de substituir els drets socials, és responsabilitat de l’administració que l’ha de complimentar.

No tinc cap ingrés i a més s’han incrementat les despeses, com podrà comprovar, ha vingut a conviure, un familiar des l’any passat. Una càrrega més. No te recursos propis, només un contracte precari, intermitent, de dos dies a la setmana de tres hores. Amb 459 € i l’ajut per lloguer, més els recursos del familiar que li acabo de mencionar, no és pot subsistir.

No han avaluat, ni han fet bé els càlculs. Queda clarament reflectit en els comptes, les despeses de serveis; aigua, gas i electricitat i telèfon, a més de les despeses per subsistència; alimentaries, de vestit i de manteniment de la llar.

Tinc dubtes de si es poden fiscalitzar comptes personals. Dubtes de si els tècnics corresponents i en concret els que han supervisat i els que executen i cancel•len i extingeixen la RMI, estan habilitats per poder fer una avaluació objectiva dels comptes, dubtes de si tenen competències en comptabilitat, dubtes de si tenen coneixements per auditar comptes, sense ser auditors, dubtes de si tenen coneixements jurídics. Tinc dubtes, de si estan actuant dins la legalitat.

Mentrestant espero la seva resposta li faig una reflexió: no vulguis per els demés el que no voldries per tu.

Si valoren que haig de recórrer a Càritas, Creu roja o d’altres a les ONG per cercar aliments i vestit és que no saben el què és la ètica, ni la consciència i no tenen cap mena de consideració per les persones.

Si es sotmeten a directrius injustes, vostè i el seus col•laboradors del departament, són còmplices d’aplicar directius polítiques d’aplicar retallades socials als més necessitats. Indefensió.

– Podrien subsistir amb un pressupost de mínims, de pobresa?

de moment em tenen neutralitzat, però no em faran callar!

__________________________________________________________________

Nota :

Ignoro, perquè no he sabut trobar si hi ha alguna plataforma en contra de les retallades socials, concretament de la RMI.

Començar-se a agrupar i denunciar publicament els greuges i possibles accions a fer en comú.

Plataforma Afectats per les Retallades Socials de la Renda Mínima d’Inserció

PARS-RMI

contiuaré demanat explicacions publicament:

a Neus Munté – Benestar Social i Família i a Felip Puig – Departament d’Empresa i Ocupació (que són jerarquicament els que integren la

Comisió interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció)

al Govern de la Generalitat de Catalunya

al parlament

Publicat dins de retallades | Deixa un comentari

RMI – Que passa amb la renda mínima d?inserció ?

Publicat el 4 de març de 2013

Fins el passat mes de febrer he estat perceptor de la RMI.

Aquest més de març no se’m ha abonat la RMI i he preguntat als serveis socials de l’ajuntament de Mataró, si en sabien alguna cosa.
Com és que s’havien endarrerit en els pagaments?

Em respon la treballadora social de l’ajuntament de Mataró que havent parlat amb el tècnic que porta el meu dossier de la Comissió Interdepartamental de la Renda Mínima d’ Inserció, que ha quedat extingida l’ajuda. Sense possibilitat de renovació.
Ho han fet sense previ avís, i en tot cas podré fer un recurs d’alçada quan se’m notifiqui per escrit d’aquí a tres mesos.

El fet és que han estimat que tinc accés de recursos.
És a la inversa, no en tinc cap, i a més s’han incrementat les despeses, ha vingut a conviure des de l’any passat un familiar, una carrega més, no te recursos, només te un contracte precari, intermitent, de tres hores dos dies a la setmana.

He anat al banc a dir-los de no pagar cap mena de rebut de serveis, cap. Si no tinc recursos, no puc pagar.

El passat mes de desembre vaig rebre un requeriment de la Comissió Interdepartamental de la Renda Mínima d’ Inserció, signada per en Francesc Coll i Tubau, cap de l’òrgan tècnic de la RMI, notificant-me que abans de 10 dies havia de presentar copia dels extractes bancaris dels darrers 12 mesos, i d’altres documents, un munt, que degut a que cada administració té el seu ritme i també als continus canvis en els receptors (serveis socials ajuntament de Mataró) de la documentació, al haver d’entregar tota la documentació a una substituta dels serveis socials que tramitava els expedients i després continuar amb una altra treballadora social, que finalment ha estat la meva interlocutora que ho ha tramés fins arribar just al límit dels deu dies hàbils, durant les festes de Nadal. Amb incidències burocràtiques, sobretot per la negativa, en principi, per part de la substituta de la titular dels serveis socials de l’ajuntament de Mataró, amb l’argument de preservar la seva identitat, i no poder comunicar-me per correu electrònic i tenir de demanar-li dia i hora de visita per poder entregar els documents, i en la seva absència, haver de fer-ho, sense garanties de registre d’entrega, enviar-ho finalment per correu certificat. Burocràcia.

Mentrestant, indefensió, i no puc fer-hi res.

Ahir, precisament, vaig llegir que la consellera Munté es queixava que la Generalitat no rep per serveis socials el que la ciutadania de Catalunya aporta ( la consellera ha precisat que hi ha una diferència de 22,5 milions d’euros entre el que van aportar els catalans a través de la casella de ‘finalitats solidàries) i que s’haurien de plantar.
Però no ho fan, només son paraules i cap gest.

Els més vulnerables, sense res, ens queda el carrer !!
___

El passat més de desembre em va contactar una empresa de consultoria, d’un anunci de feina on em vaig inscriure; CFO-Consulting (Mat-Quer SL) tenen o tenien despatx al principi del carrer Gran de Gràcia, per una feina de vendre cursos de la “fundación Tripartita”, però als quinze dies veient que no hi havia resultats i que no em feien cap mena de contracte, ni em donaven d’alta a la seguretat social, no em donaven cap incentiu, ni per desplaçaments, només possibles comissions sobre “matricules”. Vaig dir-los que no m’interessava tenir relacions amb ells. M’argumentaven, que com que és formació i la formació no tributa, no hauria de fer declaració de renda, ni cotitzar. Treball brossa…

Publicat dins de retallades | Deixa un comentari