A peu de carrer del poble, dues mostres d’estil ornamental de graons d’escales d’accés al terrat o planta alta dels domicilis que comparteixen paret mitjana. Deixant corre la imaginació, podem intruir les diferències que poden haver-hi en el mobiliari i decoració interior i com que, per avorriment, seguim fent anar el magí arribem a la,
Atalaiat damunt del mur, l’ocell empren el vol cap al punt de l’horitzó que més li plau… ¿algú sabria dir quina altra criatura del món animal, en un moment o altre, amb enveja, no hem recat de no tenir ales?
-A veure si el noi queda entre els primers. Aquests concursos estimulen, fan que l’ofici sigui menys feixuc…, quan jo tenia la seva edat això no es feia, cada dia de l’any eren iguals. Enguany, la vedella que du el net, és força polida, a veure què dirà el jutge…, aquest se’l veu una mica
Fragment de La dona Justa – Sándor Márai He conegut persones convençudes que amb el temps, a poc a poquet, a força d’esdeveniments imprevisibles, la condició humana podrà millorar de veritat. És bo saber-ho. Però aquesta consciència no esborra la sensació de solitud de l’individu. No és pas cert que només se senten sols els
D’un dia per l’altre, l’arena de la platja més propera on trenquen les onades, apareix plena de conquilles component una estreta catifa d’aspecte similar a un mosaic de trencadís gaudinià. Aquest fenomen acostuma a succeir un cop passat el temporal marí de torn que, removent els fons costaners, trasllada fora de la mar les closques
Rodejats de natura, la fal•lera d’atrapar-la en testos deu ser un reflex innat en part de la població i així, desbancant el minimalisme de parets, baranes i graons de marès emblanquinats a l’exterior o patis d’algunes antigues cases de poble, sorgeix la necessitat de veure’ls guarnits la qual cosa activa l’artístic vessant creatiu hortícola dels
10€, el valor d’un retrat en un magatzem de vell. 10€, 1.664 pessetes que en l’època d’esplendor de la noia que somriu, qui sap si no representaven el valor d’un preuat regal d’aniversari, de prometatge o fins i tot el saldo del dot que la família modestament li anava arreplegant. Ara, el retrat de la
A la primera impressió associes les dues façanes del cap de cantó d’un barri de Maó, amb un decorat pedra per la producció d’una pel•lícula, curt o anunci publicitari, després, passats els dies, mesos i anys, veus que no, que senzillament l’edifici mig en construcció, és un projecte de casa aturat qui sap per què
Sovint el diari local o, l’Ara balears, ens fan saber que la tal o la qual botiga de tota la vida, conclou l’activitat bé per jubilació i manca de descendència (familiar o no), o també, remata les existències davant la impossibilitat d’assumir (decret Boyer) lloguers prohibitius pel rendiment del negoci i, així modernes multinacionals cadenes
Embostes de silenci (Convocat silenci) Jean Serra Anar a la recerca diària de la vessant clara, del broll que recórrer l’espinada. Gratar amb ungles l’aire que fermenta el suc dels records. Clavar estaques que fitin l’enrenou mundà. Per marrades perdedores del no-res, nanses agombolen tristesa. Fermalls de ferro subjecten a la carcassa de fusta de
En segons quines èpoques de l’any, qui té moix o moixa a casa sigui com animal de companyia o per posar a ratlla ratolins i escarabats, amén, d’altres innocents bestioles, pot neguitejar-se quan, d’un dia per l’altre, la que ara li diuen “mascota” desapareix de casa. El motiu acostuma a ser l’època del zel en
Tal vegada es tracti de l’àncora del desballestat Mouldi o la d’algun altre mercant o vaixell de passatgers. Ara, escapçada d’un peu, roman a l’espera de qui sap, si d’una restauració per seguir navegant o, per embellir tolida i tot, algun racó del port gairebé sempre en època de remodelacions o, per ser trossejada i
Enquadrat com dins d’una pantalla de cinema o televisor, cada dia, el finestral reflecteix el mateix punt de cel canviant segons passin el sol i les nuvolades. Sense voler, la finestra-mirall et fa venir al cap la pel•lícula Smoke basada en un relat curt de Paul Auster, on el protagonista de la història Auggie, surt
Déu n’hi do les tramuntanades d’aquest hivern que, encara que les persones més velles de sa Roqueta, sàviament assegurin que cada any, més o manco, són iguals, no deixen de sorprendre i ser motiu de converses: -que si els ports tancats, que si branques caigudes i fins i tot arbres tombats, que si la desmesurada
Damunt del moll d’en Pons d’Es Castell, l’escultura d’un ull de ferro, «mirada a la matinada» de l’artista Núria Roman s’integra força bé dins la petita plaça de Santa Àgueda que acull un recinte infantil de jocs. La discreta escultura no passa desapercebuda i són moltes les mirades i càmeres fotogràfiques que atrau. Encertadament, un