tempus fugit

Déu n’hi do les tramuntanades d’aquest hivern que, encara que les persones més velles de sa Roqueta, sàviament assegurin que cada any, més o manco, són iguals, no deixen de sorprendre i ser motiu de converses: -que si els ports tancats, que si branques caigudes i fins i tot arbres tombats, que si la desmesurada l’alçada d’onades al litoral nord atrau la curiositat i el risc de perill dels qui volen veure en directe, i com més a prop millor, l’espectacularitat del temporal marítim, o el virulent  fred provinent del pol nord reduint-nos la corporal sensació ambiental  3 o 4 graus del que marca el termòmetre…, i, de sobte, tal com molt bé coneixen els més ancians, en menys de tres o quatre dies tot torna a la calma i normalitat i els ports tornen a ser un lloc on s’emmirallen les ribes al compàs del lent moviment de la terra voltant el sol, i així, fins a la propera ventada que ho regirarà tot de nou.