La certitud: les persones que són entre nosaltres des de fa temps, tenen la certitud de què quan van decidir fer el pas migratori, com els ocells, el van fer pensant en el retorn. Els lligams identitaris mai, mai s’obliden; si de cas, la descendència nascuda en terra d’acollida, al fer un nou registre ja
De fet, formen part d’un edifici de tres apartaments en vertical, un sobre l’altre. De fet, poden ser la sortida de les campanes extractores de fum que s’intueixen tenen les tres petites cuines. De fet, vist des de fora, no se sap perquè però fa patxoca veure el trigemin fumeral. De fet, s’agraeix el detall
La gent experta en felins saben que l’espècie més reduïda de mida, moixes i moixos, consideren que els pertany la casa on habiten o, per dir-ho de millor manera, no s’ha de dir –aquest, és el gat de la casa, ja que correctament hauria de ser – aquesta, és la casa del gat. Un cop
Déu n’hi do. Això, ja no hi ha qui ho pari. Enhorabona a tota la ciutadania, l’absent, la pressent i la futura. Gràcies. https://youtu.be/rUqEoR5X_EU
Si en acabar el passeig tenies pensat passar-te per la carnisseria, després de veure imatges com la de la foto tems que serà mal de fer, i encara que no vulguis donar-li gaires voltes, saps que avui no t’aturaràs al taulell del carnisser i per uns dies, àpats vegetarians, dominaran els dinars i sopars a
Temps enrere, les velles rovellades i mig desfetes corneta i tuba, havien d’enaltir l’animositat de músics i espectadors presents en desfilades militars o concerts. Ara, sota el porxo d’entrada d’una casa d’esbarjo a l’altre cantó del port de Maó, a tot més i amb imaginació, la seva presència deixa entreveure la potent sonoritat que devien
“PELS ESPAIS LLUMINOSOS S’ESTENEN MES MIRADES” Victor Balaguer Pels espais lluminosos s’estenen mes mirades sense que entorn obriren més que lo cel i el mar: lo cel amb sa grandesa serena i majestuosa, lo mar amb sa infinita superba majestat. Les ones van i vénen amb son plomall d’escuma: ja s’alcen bullidores, ja cauen gemegant,
A trenc d’alba, l’avís ahir de l’anticicló ha posat en marxa la rentadora amb la roba que ara llueix als estenedors del terrat de la casa i fen net sobre net, la dona presta atenció també al que s’està coent a la cuina mentre el marit, acompanyat dels cans, surt a fer, avui sí, un
Sovint l’ombra d’elements arquitectònics del carrer formen conegudes grafies peculiars com en el cas de la foto on una barana, sempre que hi hagi sol, ens fa arribar durant una estona, ics que podrien significar tèbies besades a l’hivern però, potser enganxoses i molestes a l’estiu, això, és clar, si tenim en compte el costum
El dol per les persones mortes dins l’avió estavellat als Alps, ompliran informatius per uns dies i malauradament, com en tragèdies similars, veurem que saber-ne les circumstàncies arribarà no només tard sinó com a vegades a succeït de manera confusa o tergiversada, la qual cosa omplirà també de desconfiança a la part de la ciutadania
Tres envasos de vidre buits penjats d’un pal amb fil de pescar, fan un sonor carilló que atrau mirades de grans i petits. És una rural manera de, alhora de reciclar, fer publicitat i atabalar el cap els dies de ventades fortes o, ben mirat, podria també ser la diana ideal per practicar el tir
Segons la wikipedia, anualment des de l’any 1999, quan la Conferència General de la UNESCO el va proclamar, cada 21 de març se celebra del Dia Mundial de la Poesia. Dedicar un jorn de l’any a una o altre circumstancia, no deixa de ser un toc de campana sovint amb rerefons de mercantil interès, algun de més
DE VEU EN VEU LA MÀ FRONDOSA – Lluís Solà 14. Amunt. I avall. I girar, i giravoltar entorn de la reixa atònita, en aquest horitzó inseparable del desig. Ací. Enllà. A dins. Endins del mas enrunat, on el penjat ja no té finestres per recordar. Ni silenci. Ni veus potser. Ni camins. L’espai deshabitat,
Avui, en obrir els finestrals ja reps la salutació d’un enfurismat gregal. Avui, en fer el rutinari tom, copses ben aferrats al cablejat elèctric els ocells i, plantant amb fermesa els peus a terra per aguantar l’equilibri, els fas la foto, l’aire, batent-los el plomatge, és curiós i divertit de veure. Avui també, amb núvols
“Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot”, per això, qui té cura de l’ermita que hi ha als Vergers de Sant Joan de Maó, no escatima poc ni molt per tenir-la a una bona temperatura ambiental els dies finals d’hivern que amaguen fredors sobtades, no fora el