tempus fugit

Tal vegada es tracti de l’àncora del desballestat Mouldi o la d’algun altre mercant o vaixell de passatgers. Ara, escapçada d’un peu, roman a l’espera de qui sap, si d’una restauració per seguir navegant o, per embellir tolida i tot, algun racó del port gairebé sempre en època de remodelacions o, per ser trossejada i reciclada al taller de fosa que l’hagi adquirida. Tant és, no faré el seguiment però sí que la foto tot pensant, veient-la així ajaguda al moll, que el seu temps d’esplendor, com tot en la vida, ja l’hi ha tocat, mai millor dit, fons.