tempus fugit

A la primera impressió associes les dues façanes del cap de cantó d’un barri de Maó, amb un decorat pedra per la producció d’una pel•lícula, curt o anunci publicitari, després, passats els dies, mesos i anys, veus que no, que senzillament l’edifici mig en construcció, és un projecte de casa aturat qui sap per què i, encara que el veïnat s’hagi acostumat a veure’l, penses en quantes dites populars no hauran activat el pensament dels vianants que transitin per l’urbanitzat barri: -Mira tu, un“quiero i no puedo”, o –mira tu, aquest ha “estirat més el braç que la màniga” i també penses que potser seria una llàstima que algun dia el solar s’edifiqués definitivament fent desaparèixer aquesta metàfora visual del fracàs de l’avarícia.