N’añu 2007 celebrábense en conceyu de Xixón una serie de conferencies divulgatives sobre ciencia y tecnoloxía col nome de l’asturianu sí tien ciencia. Daquella, cuatro especialistas asturianos, Xulio Viejo, Xabiel G. Pañeda, Xosé M. Fernández y Xosé Ánxelu G. Morán acercanon a la vecindá de Xixón los sos conocimientos especializaos en dellos ámbitos d’investigación: dende
Coincidindo com o centésimo aniversário do nascimento de Ricardo Carvalho Calero multiplicam-se por todo o país as homenagens ao que foi primeiro catedrático de galego-português da Universidade de Santiago de Compostela. Dos diversos atos programados o mais significativo foi, sem dúvida, a inauguração em Santiago de uma estátua em sua honra. O monumento, da autoria
La Constitució espanyola, aquell document juridíc de màxim nivell aprovat per consens l’any 1978 ha servit perquè el tribunal que porta el seu nom justifiqui l’utilització intesiva del ribot al darrer Estatut aprovat per àmplia majoria al Parlament de Catalunya. La sentència ha retocat l’article 6 de l’Estatut anul·lant ‘l’ús preferent’ del català per les
O pasato luns, 25 de noviembre, se publicava en o BOA –en virtut d’o dispuesto per la Lei de Lenguas aprevata o 22 d’aviento de 2009– o nombramiento d’es quince miembros que feran parte d’o Consejo Superior de las Lenguas de Aragón (CSLA), “designados entre filólogos, juristas, sociólogos, destacadas personalidades de las letras, la enseñanza
Azkenaldian Espainiako hainbat hedabideetan probokazio inkestak jarri dituzte martxan eta guk, inozo-inozo beitari koooooxk! Hona adibide batzuk: “El Mundo”-k Eusko Jaurlaritzak Ipar Euskal Herriko ikastolak 400.000 ?rekin diruz laguntzearekin ados ote zauden galdetzen dizu. Eta “El País”-ek Senatuan hizkuntza koofizialak erabiltzea onesten ote duzun galdetzen dizu. Prozedura gomendioak denborarik ez galtzeko: Mezua desegin. Últimament diversos mitjans
La llingua asturllionesa tuvo esti pasáu mes de setiembre, otra vuelta, de celebración. Si yá falábemos de les xornaes dedicaes a la llingua n’Asturies en mes de mayo, la tradicional Selmana de les Lletres Asturianes, que llegó anguaño a la so XXXI edición, agora tocó-y a Miranda del Douru la celebración, per primer vez, del
As eleições brasileiras são destaques nos telejornais e nas capas dos principais periódicos de todo o mundo. Não surpreende. O Brasil está na moda. O milagre económico dos últimos anos tem convertido este gigante na oitava potência mundial e no segundo melhor lugar para se investir, ficando atrás apenas da China. Com mais de oito
Aquesta setmana fa tot just un any que Llengües Vives va encetar una nova etapa. Si el 1996 s’editava el primer número de la publicació i més tard fèiem cohabitar la lletra impresa amb la informació que penjàvem al web, el 28 de setembre de l’any passat, davant la necessitat d’adequar-se als nous temps aquest
Enguan è agut era oportunitat, e era sòrt, gràcies ara bèca que m’a concedit eth Centre d’Art i Natura de Farrera, d’anar a passar un mes en Irlanda, en un endret de nòm long e de mau prononciar entà nosati: Annaghmakerrig. Aquiu que i a eth Tyrone Guthrie Centre, un lòc de trobada de gent
Gosamos aproveitar as vacacions de verano pa enrestir a lectura de libros retrasaus (lo menos yo), ixes que no hemos puesto leyer a resta de l’anyo per falta de tiempo a qui lis ficamos los dients, millor dito, los uellos, con anglúcia. Ya se sabe, debaixo d’un parasol, á o canto d’a rúsia plaja, en
Blog honetan pasa den azaroan “Los nomes de la tierra” izenburuko artikulua argitaratu zuten Mariak eta Ivanek Asturiasetik, eta bertan itzulitako erdal toponimiko absurdu batzuk aipatzen zituzten, San Cucufato del Vallés eta San Quirico de Tarrasa hain zuzen ere (eta hari horretatik tiraka San Baudilio de Llobregat, San Fausto de Campcentellas eta San Saturnino de Noya).
Cola seronda llega tamién un cursu académicu nuevu, pero nun ye nueva la situación cola que la llingua asturllionesa sigue na escuela. Si les muries gritaben, nos comienzos de la reivindicación llingüística, aquello de “Bable nes escueles”, nun parez que pague la pena echar el tiempu en llimpiar aquelles lletres porque, anque pasaren yá cuatro
Primeiro fechou Gz nación e, coincidindo com o Dia da Pátria, disseram adeus Chuza e Vieiros. Mas os problemas financeiros também ameaçam A Nosa Terra e A Peneira… A morte ou a agonia dos principais meios de comunicação em galego é sintomática do período de decadência que está a viver a língua própria da Galiza,
El primer estudi ampli i rigós sobre els hàbits de consum cultural de Catalunya ha constatat que el castellà encara és la llengua predominant en la majoria de propostes culturals a Catalunya. L’extrem negatiu d’aquestes dades el trobem en el sector audiovisual per una evident i flagrant falta d’oferta que l’entrada en vigor de la
Euskaldun askoren ustea (eta sinesmena) da geure literatura txarra dela, eta horrek nolabait azaltzen du liburuen salmentan dauden desproportzioa bi hizkuntzen artean, irakurtzen ez dutena baloratzea absurdoa den arren. Bestela, euskaldun batzuen ustea da euskal literaturarik onena itzulpengintzatik datorrena dela. José Saramago adibidez, euskaratuta. Molts bascòfons pensen que la nostra literatura és dolenta, i