Les retallades d’aquests darrers mesos també han arribat en el sector cultural i lingüístic, i sembla que surten ben barates si l’ase dels cops és la llengua catalana. A les Illes Balears, es vol fer que la llengua catalana passi de ser un requisit a ser un simple mèrit per poder accedir a una plaça
Les lleis de normalització lingüística en català tenen dos objetius principals: assegurar la supervivència de la llengua catalana normalitzant-ne el seu coneixement i ús social i alhora garantir la integració de les persones nouvingudes. Per raons diverses, aquestes lleis estan vulnerades o amenaçades greument en alguns apartats fonamentals.Al País Valencià, any rera any la Federació
Els alarmismes del sector del cinema de casa nostra per l’aprovació de la Llei de Cinema s’estan demostrant exagerats i equivocats. El número d’espectadors de cinema en cataIà s’ha duplicat durant l’any 2010 precisament en un moment de davallada de venda d’entrades a les sales de cinema. Amb aquestes dades sobre la taula s’hauria de
Acció Cultural del País Valencià pateix una persecució judicial iniciada el 2007 pel Govern valencià per haver mantingut obert els repetidors que permetien rebre els canals de TVC al País Valencià que han acabat amb multes econòmiques astronòmiques. La Generalitat valenciana no ha fet cap mena de cas a les crides fetes des del Govern
Les primeres conseqüències greus degudes a les retallades de l’Estatut de Catalunya dutes a terme pel Tribunal Constitucional espanyol (TC) ja han arribat. Tres sentències del Tribunal Suprem espanyol (TS) basades en les retallades prèvies fetes pel TC afecten a l’essència de la normalització de la llengua catalana al Principat, la immersió lingüística del nostre
La Constitució espanyola, aquell document juridíc de màxim nivell aprovat per consens l’any 1978 ha servit perquè el tribunal que porta el seu nom justifiqui l’utilització intesiva del ribot al darrer Estatut aprovat per àmplia majoria al Parlament de Catalunya. La sentència ha retocat l’article 6 de l’Estatut anul·lant ‘l’ús preferent’ del català per les
El primer estudi ampli i rigós sobre els hàbits de consum cultural de Catalunya ha constatat que el castellà encara és la llengua predominant en la majoria de propostes culturals a Catalunya. L’extrem negatiu d’aquestes dades el trobem en el sector audiovisual per una evident i flagrant falta d’oferta que l’entrada en vigor de la
Al nord, l’ajuntament de Perpinyà ha aprovat recentment la Carta municipal per la Llengua Catalana en la qual es reconeix la cooficialitat del català. Aquest fet implicarà que tots els serveis i organismes municipals hauran d’integrar la llengua catalana tant en l’àmbit de l’ensenyament com l’administració, la senyalització o els mitjans de comunicació. Si s’acaba
L’any 2003 es va iniciar el projecte del Voluntariat per la Llengua organitzat pel Consorci per la Normalització Lingüística en el qual catalanoparlants ofereixen unes hores de conversa en aquesta llengua a persones que malgrat tenir una considerable base teòrica del català encara no han assolit l’hàbit de utilitzar-lo amb normalitat en les relacions interpersonals.
Alguns estudis afirmen que l’ús social del català va minvant en tot el territori. També és cert que altres estudis presentades per la Generalitat de Catalunya afirmen el contrari. Com sempre, tot depen de com t’ho miris; amb quines dades et vols fixar i com les vols interpretar. Més de tres dècades després de l’inici
Després de més de 20 anys de parlar-ne s’acaba d’aprovar una llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó. L’arribada al govern aragonès del catalanoparlant Marcel·lí Iglesias l’any 1999 va generer cert optimisme pel desenvolupament d’una normativa que cooficialitzés tant el català com l’aragonès al mateix nivell que el castellà però finalment la
Aquest mes de desembre es presentarà al Parlament de Catalunya el nou avantprojecte de Llei del cinema per intentar, per tercera vegada en 11 anys, normalitzar lingüísticament l’únic sector cultural gairebé totalment castellanitzat. Durant els dos darrers anys de mitjana només un 3% de les películes projectades en les sales de cinema s’han projectat en
El tancament progressiu dels repetidors que emeten TVC al País Valencià és una de les vergonyes lingüístiques més significatives d’aquests darrers anys. Tant per acció com per inhibició. El desembre del 2007 va ser clausurat el repetidor de la Carrasqueta, el primer dels repetidors de la xarxa montada per ACPV des dels anys 80 i