Azkenaldian Espainiako hainbat hedabideetan probokazio inkestak jarri dituzte martxan eta guk, inozo-inozo beitari koooooxk! Hona adibide batzuk: “El Mundo”-k Eusko Jaurlaritzak Ipar Euskal Herriko ikastolak 400.000 ?rekin diruz laguntzearekin ados ote zauden galdetzen dizu. Eta “El País”-ek Senatuan hizkuntza koofizialak erabiltzea onesten ote duzun galdetzen dizu. Prozedura gomendioak denborarik ez galtzeko: Mezua desegin.
Últimament diversos mitjans de comunicació espanyols han tret enquestes de provocació i nosaltres, innocents, piquem, com la de “El Mundo” que preguntava si el Govern Basc havia de subvencionar les ikastolas del País Basc Nord o la de “El País” sobre l’ús de les llengües cooficials al Senat. Si t’arriba un missatge així, esborra-ho!
Eta prozedura gomendioak aurrerantzerako:
1. Erdaldunen probokazioei kasurik ez.
2. Erdal hedabideei klik bakar bat gehiago ez.
Dos consells: no fer cas d’aquestes provocacions i ni un clic més per a aquests mitjans.
Hona gogoetarako puntu batzuk:
. Euskaltzaletasuna klik batera mugatzen duten ekintzek zer pentsatua eman behar ligukete, are gehiago, zalantzazko baliagarritasuna duten gisa hauetako inkesten kasuetan, antza ordenagailu bakoitzak nahi beste bozka eman baititzake.
I diverses reflexions: Cal dubtar sobre la validesa d’aquestes enquestes en les quals des d’un mateix ordinador es pot votar diverses vegades, amb nostre clic què aconseguim?
. Horrelako inkesten instrumentalizazioa begi-bistakoa da, gaztelera ez den gainerako hizkuntzen garapena auzitan jarriz, hizkuntza gatazka baitute helburu.
L’instrumentalització d’aquestes enquestes és evident, posen en dubte el desenvolupament d’altres llengües i fomenten el conflicte.
. Hizkuntza gatazken atzean, pertsonak daude, hizkuntzek ez baitute sufritzen, hiztunek baizik: Azken 30 urteotan, espainiar estatuan indarrean dauden hizkuntzen legediez Madrileko erabakiguneetatik egiten diren irakurketa erreaktiboek, gure kasuan, euskaraz bizi garenon eguneroko bizitzan ondorio zuzenak dituzte:
– Hizkuntzenganako ikuspegi desberdina eta hierarkikoa elikatzen dute.
– Jendarte taldeen eta pertsonen arteko elkarbizitza oztopatzen dute, eta beraz, gatazka iturri dira.
– Pertsonen garapena zailtzen eta osasuna baldintzatzen dute.
Les llengües no sofreixen els conflictes, som els parlants els que els sofrim. I les lleis sobre la nostra llengua fetes des de Madrid en els últims 30 anys tenen conseqüències directes sobre els que vivim en euskara, sobre la nostra vida quotidiana: alimenten la jerarquització de les llengua, obstaculitzen la convivència entre persones i grups socials i condicionen al final la salut i el desenvolupament personal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!