Abans d’acabar l’any l’Iñaki Peña em va comunicar que el Llengües Vives, com al 2009, tornava a trontollar. La fràgil estructura del projecte novament ha topat amb els límits de la disponibilitat d’aquells qui hi col·laboren, però sobretot ha estat la velocitat amb la que es mou la informació avui dia la que ha demanat
Fa poc he passat tres dies a Sardenya, on he estat convidat a un casament. Un cap de setmana llarg no és prou temps per a reprendre el pols d’una realitat com la sarda, tan propera i tan llunyana alhora, però sí per a flairar esquemàticament la situació del sard d’avui. L’anada al país insular
Aquesta setmana fa tot just un any que Llengües Vives va encetar una nova etapa. Si el 1996 s’editava el primer número de la publicació i més tard fèiem cohabitar la lletra impresa amb la informació que penjàvem al web, el 28 de setembre de l’any passat, davant la necessitat d’adequar-se als nous temps aquest