Esti mes d’abril, Mercator publicaba na so colección de documentos de trabayu un estudiu sobre la situación actual del asturllionés, presentáu en cuatro llingües. L’asturiano-llionés: aspeutos llingüísticos, sociollingüísticos y llexislación, d’Héctor García Gil, ye daqué más qu’una exposición, clara y concisa, d’esta llingua occidental de la Península Ibérica. Yelo porque per primer vez échase una
A coordenadora nacional das Equipas de Normalização e Dinamização Linguística, Olga Iglesias, e os quatro coordenadores provinciais, Mercedes Queixas, Carlos Vázquez, Paulino Peña e Iago Castro, demitiram-se dos seus postos dous anos antes de ter finalizado o seu período nos respetivos cargos. Estas demissões enquadram-se no contexto desgaleguizador gerado polo novo “Decreto 79/2010, de 20
Al nord, l’ajuntament de Perpinyà ha aprovat recentment la Carta municipal per la Llengua Catalana en la qual es reconeix la cooficialitat del català. Aquest fet implicarà que tots els serveis i organismes municipals hauran d’integrar la llengua catalana tant en l’àmbit de l’ensenyament com l’administració, la senyalització o els mitjans de comunicació. Si s’acaba
Que á l’aragonés le cal una autoridat, una Académia, en matéria cientifica, que normativice, e lo més important, que i meta orden en o mundo de l’aragonés, ye indudable. Buen exemplo en ye que as mias colaboracions aquí en LLVV son as que més comentários e debat gosan generar entre os lectors. Que Nagore ha
Euskal hiztun guztiok barruan filologo txiki edo handi bat daramagula esaten dute, eta nolabait horrela da. Hala ere, sasifilologoak izateaz gain batzuk abokatuak, ingeniariak edo kirolari profesionalak dira, eta hor dago koxka: Nork bere esparruan espezializatzea, hiztegia eta hizkuntza aberasteko. Baserrian ez ezik kalean ere hiztunak ibiltzea lehenengo urratsa izan da, eta hurrengoa gero eta gune gehiagotara iristea.
Esti mes de mayo, como ye tradición dende van yá trés decades, cellebróse la XXXI Selmana de les Lletres Asturianes. Del llunes 3 al sábado 8 d’esti mes, el gobiernu del Principao d’Asturies organizó una serie d’actos alredor de la lliteratura y centraos, los más d’ellos, na figura del poeta homenaxeáu nesta edición: l’escritor de
A Academia Galega da Língua Portuguesa e a Priberam, a maior empresa informática de Portugal, assinaram um Protocolo de Cooperação que tem como objetivo “a integração nas bases de dados e programas informáticos da Priberam conteúdos da norma galega do português, nomeadamente informação lexical, semântica, de sintaxe e fraseologia”. O primeiro passo na concretização deste
L’any 2003 es va iniciar el projecte del Voluntariat per la Llengua organitzat pel Consorci per la Normalització Lingüística en el qual catalanoparlants ofereixen unes hores de conversa en aquesta llengua a persones que malgrat tenir una considerable base teòrica del català encara no han assolit l’hàbit de utilitzar-lo amb normalitat en les relacions interpersonals.
Qu’èm sauvats! Era TDT -o TNT- (Television Digitau, o, sevos ac estimatz mès, Numerica, Terrèstra) qu’ei arribada. E damb era… ethmadeish ‘circ’ de tostemps. Que mos prometeren que poderíem contemplar un pilèr decanaus mès, de contenguts diuèrsi, d’informacions e de punts de vista diferenti…Que mos auíem arribat a imaginar que, dilhèu bèth dia, pes designis
Si fa u no fa, quasi totas, per no decir totas, as parlas minorizatas d’o mundo tienen u han teniu en bel momento un problema d’autoridat moral e cientifica. Estoi que ye inevitable dau, precisament, ixe caracter de ‘parla minorizata’, á la que han dau a espalda la ciéncia e os poders publicos. E l’aragonés
Lantzean behin arrain txikiok ere pozak hartzen ditugu, eta oraingoa handia izan da, poz handi-handia. Eta are handiagoa izan zitekeen, zazpi urte hauetan atentatu honen biktimek pairatutakoa kontuan hartuko ez bagenuen, kontu korrontearen blokeoak, gaizkile moduan tratatu izana eta, lazgarriena, torturak pairatzea eta delitu hori ikertu barik gelditzea eta abar. Bestela poz-pozik, jakina, Martxelo, Txema,
El mes de Marzo llegó a Asturies con dos actuaciones xudiciales alredor de los derechos llingüísticos: una en clavu y otra na ferradura. El día 8 de Marzo conocíemos l’autu del Tribunal Constitucional español nel siquiera admitía a trámite la consulta sobre si l’artículu 4.2 de la Llei d’Uso y Protección del Bable/Asturiano contradecía los
Alguns estudis afirmen que l’ús social del català va minvant en tot el territori. També és cert que altres estudis presentades per la Generalitat de Catalunya afirmen el contrari. Com sempre, tot depen de com t’ho miris; amb quines dades et vols fixar i com les vols interpretar. Més de tres dècades després de l’inici
Para além da Galiza e regiões limítrofes das províncias de Oviedo, Leão e Samora, existem no Estado Espanhol cinco territórios em que ainda se fala português. Estes enclaves lusófonos são: Calabor (Samora), Almedilha (Salamanca), Xalma (Cáceres), a franja ocidental de Alcântara (Cáceres e Badajoz) e Olivença (Badajoz). Calabor é uma localidade samorana, pertencente ao concelho
Aué aurie hèt 87 ans: non auec temps de viuer-ne sonque 86, mès quetrabalhèc coma se n’auesse viscut eth doble. Istorian, escrivan (poèta, prosista, assagista, traductor…), lingüista e sociolingüista, militant occitanista de pensament e d’òbra, Intellectuau damb letres màgers e encara mos mancarie adjectius tà definir ara persona que, seguraments, mès combatèc a favor deroccitanisme