Enguan è agut era oportunitat, e era sòrt, gràcies ara bèca que m’a concedit eth Centre d’Art i Natura de Farrera, d’anar a passar un mes en Irlanda, en un endret de nòm long e de mau prononciar entà nosati: Annaghmakerrig. Aquiu que i a eth Tyrone Guthrie Centre, un lòc de trobada de gent tanplan variada: pintors, poètes, dramaturgs, novellistes, compositors, artistes visuaus… d’Irlanda -dera Republica d’Irlanda e d’aqueth bocin deth nòrd qu’encara ei en poder des anglesi- e de dehòra deth país: de gent qu’escriu en anglés, majoritàriaments, mès tanben ena lengua oficiau e pròpia dera isla: eth gaelic-irlandés, e en d’autes lengües d’Euròpa: alemand, chèc, francés, castelhan, italian, catalan, occitan. Es creadors locaus se criden Siobhán, Colm, Éilís, Seamus, Nuala, Padraic e tanben Anne, Phil, Karen, Christopher, Janet o Maria. Enes estatgères des diferentes crambes e sales dera casa i a fòrça libres escrits en gaelic. Açò demòstre que i a un besonh d’explicar es causes en d’autes lengües que non pas es dominantes en mon, e de díder es causes dera tèrra ena lengua de cada tèrra e qu’er art non a frontères… exceptat es que quauqu’uns an sajat d’imposar ath long dera istòria.
Es irlandesi -o ua part deth pòble irlandés- an era sòrt d’auer un Estat pròpi: eri se hèn es sues leis e arrés non les mane se qué an de hèr damb era sua lengua: eth bilingüisme aciu que semble perfècte, aumens entara gent qu’arribe; atau, per exemple, enes carrèrs dera capitau dera Republica era senhaletica ei bilingua, e es indicadors des carretères tanben son bilingües. Mès ena vida reau passe qu’eth bilingüisme non ei practicat sonque per ua part dera societat, era que coneish es dues lengües oficiaus pro ben entà poder-les emplegar totes dues ena vida vidanta.. Coma didien, prumèr Maria e Ivan, e dempús Iñaki enes sòns articles sus era toponimia, per aguestes tèrres è podut certificar, coma passe pertot, qu’a viatges eth nòm imposat pera lengua dominanta non ei sonque ua adaptacion grafica deth nòm originau: Monaghan (Muineachán), Cavan (Cabhán), Donegal (Dún na nGall), mès d’auti còps es nòms non semble qu’agen arren a veir er un damb er aute: Newbliss (Lios Darach) o com en cas dera capitau: Baile Átha Cliath, autaments coneishuda coma Dublin.
Didie era companha Virgínia en sòn darrèr article qu’auie profitat es sues vacances entà liéger aqueri libres que non li auie vagat ath long der an; jo que les è profitat entà escríuer, luenh de casa, tà poder aportar eth mèn umil gran de sable ara nòsta literatura. Cèrtament, tà que i age un mercat cau que i age lectors, mès tà que i age lectors cau que i age, abans, creadors. Jo, qu’è estat lector e qu’encara ne sò, enes mies vacances que m’a tocat hèr aqueth trabalh, tan de mau hèr a viatges, de creacion literària.
Ah!, per s’encara non ac sabíetz, aguest dimenge Cork a guanhat Down ena finau deth campionat de fotbòl gaelic en Croke Park, en un partit emocionant, retransmetut peth canau dus dera RTE… en anglés, of course!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!