Una, que ye de contino á la usma respective d’o tema lingüistico en Aragon, ha empecipiato á detectar chicoz sinyals de cambio que indican que, a resultas de l’aprevacion d’a Lei de Luengas, cualcosa ye movendo-se, encara que mui timidament, en a sociedat aragonesa. Aquí en tenez bels exemplos. No fa guaire, a consellera d’Educacion
Arrain handiak arrain txikiari batzuetan barkatu eta nola edo hala uzten dio bizitzen eta beste batzuetan zuzenean jan egiten du, baina oso gutxitan orekatzen da bata eta bestearen arteko diferentzia. Geurean lehenengo kasuan gaude, baina lantzean behin arrain handia haserretzen da txikiak aurrerapentxo bat egiten duenean, bere handitasuna kolokan ikusiko bazuen bezala, eta protestatzen du,
Yá va cuasi pa cuarenta años del desenvolvimientu del movimientu de reivindicación llingüística n’Asturies. Nestos años, foi a consiguise un cuadru llegal mínimu que nun propiciara la discriminación llingüística nes relaciones ente l’administración autonómica y aquelles persones que quixeran mandase del asturllionés. Nesti sen, la existencia d’una Llei d’Usu, aprobada hai más d’una década, foi
Após longa espera, o Secretário Geral de Política Linguística tornava públicas nas férias do Natal as “Bases para a elaboração do decreto do plurilinguismo no ensino não universitário da Galiza”. Um projeto de decreto que prevê que um terço das aulas sejam dadas em galego, um terço em castelhano e um terço em inglês. Mas,
Després de més de 20 anys de parlar-ne s’acaba d’aprovar una llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó. L’arribada al govern aragonès del catalanoparlant Marcel·lí Iglesias l’any 1999 va generer cert optimisme pel desenvolupament d’una normativa que cooficialitzés tant el català com l’aragonès al mateix nivell que el castellà però finalment la
I a trenta ans que neishec, en 1980. I a trenta ans que comencèc a volar e eth viatge que dure encara. Aquera prumèra Calandreta paulina qu’aguec ua fraia, era escòla besierenca de l’Ametlièr, e fòrça d’autes mès, e neisheren es prumèrs calandrons. E aqueri calandrons que creisheren, e damb eri era escòla, e alavetz
Si hese escrito estas línias fa un anyo, mesmo fa només uns meses, muita gent s’hese pensau que se tratava d’una groma, d’una sanantonada. Ixo, u que m’heva tornau loca. Pero no, no ye asinas. Aragon disposa ya, dimpués de 27 anyos dende l’aprovacion d’o Estatuto d’Autonomia (una vergüenya!) d’una lei que legislará sobre as
Hori besterik ez dugu eskatzen abenduan hasi den “Euskaldunon Egunkaria”ren aurkako epaiketaren aurrean. Norbaitek esan duen bezala, kazetaren aurkako prozesu luze hau azken hamarkadotan euskal hiztunok pairatu dugun umilaziorik handiena izan da. Eta askok pentsatzen dugun moduan, ia zazpi urte hauetan Espainiako intelektual eta bestelako pertsonaia publiko “sinpatikoen” isiltasuna kezkagarria eta esanguratsua izaten ari da
La campaña de Doi la cara pola oficialidá, activa tovía, supunxo una renovación importante na reivindicación de la oficialidá n’Asturies. Esta iniciativa ta organizada pol Conceyu Abiertu pola Oficialidá, una plataforma de la que faen parte organizaciones sociales, colectivos culturales y partíos políticos que, dende l’añu 2006, articula y coordina gran parte de les actividaes
Após longa espera, o Acordo Ortográfico, que entrara em vigor no Brasil no início de 2009, deverá começar a ser aplicado em Portugal a partir de janeiro. Segundo afirmou a ministra da Cultura, Gabriela Canavilhas, já no próximo ano, manuais escolares ou o Diário da República deverão adaptar-se ao novo Acordo. Além disso, Gabriela Canavilhas
Aquest mes de desembre es presentarà al Parlament de Catalunya el nou avantprojecte de Llei del cinema per intentar, per tercera vegada en 11 anys, normalitzar lingüísticament l’únic sector cultural gairebé totalment castellanitzat. Durant els dos darrers anys de mitjana només un 3% de les películes projectades en les sales de cinema s’han projectat en
En plen debat estatau sus era identitat, i a francesi qu’encara non saben, non vòlen, ne permeten que s’arreconeishe era existéncia de d’autes lengües qu’eth francés… en Occitània. En Tolosa, per exemple, n’i a uns quanti qu’an començat ua campanha entà negar, un còp mès, era possibilitat d’existir der occitan, entà qu’era lengua sigue audibla
O pasato viernes, 20 de noviembre, rematava o plaço de presentacion d’enmiendas a la Proposicion de Lei de Lenguas presentata en as Cortes Aragonesas per un d’es sócios d’o Guvierno d’Aragon, o PSOE. Quantitativament ye CHA o grupo parlamentário que més numbro en ha presentato (111), seguito d’o PP (60), e PAR (48). Si en
Kirmen Uribe(1970-) idazle ondarrutarrak aurtengo Espainiako Narratiba Saria irabazi du “Bilbao-New York-Bilbao” eleberri atipikoarekin, eta azken 24 urteotan gazteleraz eginda ez den liburu batengatik sarituta izan den zazpigarren egile bilakatu da, haren aurretik Alfredo Conde (“Xa vai o griffón no vento”), Bernardo Atxaga (“Obabakoak”), Carme Riera (“Dins el darrer blau”), Manuel Rivas (“¿Qué me queres,
Nel añu 2004 empezó n’Asturies el procesu d’oficialización de la toponimia autóctona. Un añu primero d’empezar, constituyérase, per primer vez con resultaos efectivos, la Xunta Asesora de Toponimia. Empezaba asina a frutecer una de les demandes históriques del movimientu de reivindicación llingüística n’Asturies. Anguaño, son 40 conceyos (incluíos los d’adscripción llingüística gallego-portuguesa y cántabra) de