La Constitució espanyola, aquell document juridíc de màxim nivell aprovat per consens l’any 1978 ha servit perquè el tribunal que porta el seu nom justifiqui l’utilització intesiva del ribot al darrer Estatut aprovat per àmplia majoria al Parlament de Catalunya. La sentència ha retocat l’article 6 de l’Estatut anul·lant ‘l’ús preferent’ del català per les administracions públiques i pels mitjans de comunicació públics. Aquest fet ha suposat un seguit de sentències contràries a la normalització del català com per exemple la suspensió cautelar dels reglaments d’ús del català tant de l’Ajuntament de Barcelona com de la Diputació de Lleida. La sentència del Tribunal Constitucional ha estat criticada per Linguapax perquè suposa l’afebliment del estatus legal del català.
Al cap de poc temps, el Govern espanyol va refusar la tramitació de la ILP Televisió Sense Fronteres malgrat les 650.00 signatures de suport que havia aconseguit recollir Acció Cultural del País Valencià a favor de les emissions de TVC en aquest territori. És el primer cop que el govern espanyol tomba una ILP abans de passar pel congrés. L’única via que té la població per desenvolupar una nova llei fora dels partits ha resultat ser, en aquest cas, un simple miratge. En el mateix sentit, la Generalitat valenciana segueix la seva croada inciada el 2007 per clausurar tants repetidors de TVC com pugui tot i que de moment no ha pogut amb els tres repetidors més importants. Aquest proper mes de desembre li toca el torn del repetidor de la Safor. L’estat francès tampoc es queda curt perquè per ordre del Consell Superior de l’Audiovisual, les emissores de ràdio Flaix FM i Ràdio Flaixbac van desaparèixer de les ones de Perpinyà el 20 de setembre. Aquest refús ha fet més necessaris els acords de reciprocitat televisiva signats entre la Generaliat de Catalunya i el Govern d’Aragó que se sumen els ja signats prèviament amb el Govern de les Illes Balears, Andorra i diferents entitats i institucions de la Catalunya del Nord.
El PP ha fet marxa enrera en la seva proposta de derogació de la Llei de Normalització Lingüística a les Illes en el cas de guanyar les properes elecciones a les Illes però tot i així, afirma que suprimirà els mínims de llengua catalana garantits a l’ensenyament i els necessaris per accedir a l’administració pública. Tampoc s’atura la Generalitat Valenciana que demana al President de la Generalitat de Catalunya que rectifiqui les seves paraules en les quals afirmava que el català i el valencià eren la mateixa llengua. Pel PP li és igual que la seva Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) s’hagi pronunciat en forces ocasions a favor de la unitat de la llengua.
Després de tants anys de democràcia és evident que el marc jurídic que tenim és el que marquen les lleis espanyoles i com a tal totes les lleis que elaboren els nostres organismes públics oficials (Parlament, Diputacions, alcaldies, …) són sempre susceptibles de ser rectificades per aquest llei marc anomenada Constitució espanyola. Les lleis difícilment poden ser perfectament neutres i la seva interpretació encara menys. Tampoc tenen origen diví, per tant, no haurien de ser sagrades ni inmutables com sembla que volen que sigui aquesta Constitució.
Només ens queda un camí, crear el nostre propi marc jurídic per evitar atacs constants a la nostra llengua. El proper dia 28 pot ser un bon dia per començar a caminar fermament en aquesta direcció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
N’hi ha qui parla de crear ponts entre el castellà i el català, quan en realitat n’hi ha un munt de ponts unidireccionals amb autovies de deu pistes que ens arrosseguen i ens passen pel damunt.