Blog honetan pasa den azaroan “Los nomes de la tierra” izenburuko artikulua argitaratu zuten Mariak eta Ivanek Asturiasetik, eta bertan itzulitako erdal toponimiko absurdu batzuk aipatzen zituzten, San Cucufato del Vallés eta San Quirico de Tarrasa hain zuzen ere (eta hari horretatik tiraka San Baudilio de Llobregat, San Fausto de Campcentellas eta San Saturnino de Noya). Gogoekin gelditu nintzen orduan zerrenda hori osatzeko euskal kasuekin, artikuluari erantzun bat bidaliz, baina uda honetan azkenean behar nuen akuilua topatu dut: Lascaux-eko kobazulo famatuak ezagutu ditugu, baita izen txit frantziar horren azpian ezkutatzen dena.
Des que María i Iván van publicar “Los nomes de la tierra”, on esmentaven topònims absurds en la seva traducció castellana com “San Cucufato del Vallés” (etc), m’havia quedat amb ganes d’allargar aquesta llista de noms ridículs. Aquest estiu he trobat l’estímul per fer-ho finalment després de conèixer les famoses coves de Lascaux, i el que s’amaga darrere del seu nom tan aparentment francès.
Izan ere, bistan da hiztun gutxitu eta nagusien arteko elkarbizitzak oso kontu bitxiak ekarri dizkigula historian zehar, eta toponimia sarritan horren lekukoa da. Herrien izenak euren izanak dira, eta bata aldatzean bestea ere atzetik doa. Eta gauza bera gertatzen da pertsonen izenekin edo abizenekin.
La toponímia és sovint testimoni de la convivència entre parlants minoritzats i dominants, i el mateix succeeix amb el nom i els cognoms de moltes persones. Canviant el nom a un poble pots canviar la seva ànima d’alguna forma.
Batzuetan hiztun nagusiek aldaketa ortografikoak besterik ez dute egiten, geurean adibidez gaztelerazko Guernica (Gernika) eta Arechavaleta (Aretxabaleta) edo frantsesezko Ciboure (Ziburu), Roquiague (Arrokiaga) eta Laguingue (Liginaga), azken kasu hauetan grafiaz gain ahoskatzea ere aldatzen delarik. Irlandan berdin gertatuko zen Kilkenny (Chill Chainnigh) edo Mayo (Mhaigh Eo) kasuekin, eta Bretainiako Concarneau (Konk Kerne) horrekin ere bai.
En alguns casos els canvis són simplement ortogràfics, com en “Guernica” i “Arechavaleta”, o els irlandesos “Kilkenny” o “Mayo”. En aquests canvien la grafia i la pronunciació una mica, com a “Ciboure” al País Basc Nord o “Concarneau” a Bretanya.
Baina beste batzuetan hizkuntza batean esanahi bat daukanak beste batera “itzulita” guztiz bestelakoa hartzen du, desitxuratuta eta askotan irrigarria ere. Geurean Las Barrietas (Olabarrieta) Sopuertan, La Reineta (Larraineta) Trapagaranen, La Rhune (Larrun) Sara eta Bera artean eta, “hoberena”, Muruarte de Reta (Muru Artederreta) Iruñerrian. Guztiz desitxuratuta bestela Charritte (Sarrikota), Chéraute (Sohüta) eta Libarrenx (Irabarne), hirurak Zuberoan.
No obstant això en altres casos queden tan desfigurats els noms que pot canviar també el propi significat original, “Las Barrietas” a Sopuerta, “La Reineta” a Trapagaran o, el millor, “Muruarte de Reta” a la comarca d’Iruñea. Molt desfigurats són també “Chéraute” i “Libarrenx” a Zuberoa, “Argyll” i “Tipperary” a Irlanda o el propi “Lascaux” a Occitánia.
Beste egokitzapen “libre” batzuk ditugu Irlandako kasuak diren Argyll (Earra-Ghaidheal), Dunbarton (Dhùn-Breatainn), Galway (Gaillimh), Tipperary (Thiobraid-Árann) eta Carlow (Cheatharlach). Eta Okzitaniako Lascaux (Las Caus), noski.
Ez esan, batzuk oso onak dira!
No digueu, alguns són molt bons!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Només una correcció a propòsit dels topònims bretons. A Bretanya, fan servir tres llengües, una és la oficial de l’Estat francès, les dues altres són les pròpies de Bretanya: el bretó i el gal.lò (o brito-romà), reconegudes oficialment com a llengües de Bretanya pel consell regional de Bretanya. Vitré et Ille-et-Vilaine com Rennes son situats al domini lingüistic brito-romà i no bretó, doncs els noms haurien de ser en gal.lò. Doncs, res de Gwitreg, Il-ha-Gwilen o Roazhon, sinó Vitré, Ile-e-Vilenn i Renn.
Compte, compte! No cal confondre les deturpacions de tipus oficial, voluntàriament desfiguradores, i les modificacions populars que succeeixen per raó de canvi de llengua.
És normal que a la part de llevant de Les Encartacions, que és una zona castellanitzada fa temps, els propis veïns, parlants de castellà des de fa sis o set generacions, reinterpreten alguns dels vells topònims bascònics. Així doncs, Olabarrieta ‘cabanyes noves’ perd tot el sentit per als castellanoparlants “encartados”. El topònim pot sofrir una afèresi (Labarrieta) i després aquesta forma es pot reinterpretar, en castellà “encartado”, com una seqüència d’article més nom (La Barrieta). Finalment, fer-ne una forma plural Las Barrietas entra dins de les possibilitats que qualsevol llengua viva ofereix. Si hi pensem bé, això no és gaire diferent del que ha passat a altres velles zones bascòniques avui “erderitzades”: més o menys així és com han nascut els noms de lloc navarresos Artieda (< arteta) o Javier (< e[t]xe berri).